Vitamina C

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicVitamina C

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular176,032087976 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Catha edulis, Rooibos, Filipendula ulmaria, Camellia sinensis, Capsicum annuum, Lippia dulcis, riber negre, riber vermell, Rubus, Rubus ulmifolius, Avet roig, arç groc, Peperomia leptostachya, Actinidia arguta, Actinidia chinensis, Actinidia hemsleyana, Actinidia polygama, Alhagi maurorum, Alhagi persarum, Ammodendron karelinii, Anabasis salsa, arbocer, Artemisia santolina, Artemisia schrenkiana, Artemisia terrae-albae, Astragalus ammodendron, Atriplex cana, col, Calligonum aphyllum, Camellia oleifera, Camellia sasanqua, Papaier, Chlorella pyrenoidosa, llimona indonèsia, mandariner, Convolvulus erinaceus, pastanaga, Echinops dubjanskyi, Eucommia, Euphorbia lancifolia, maduixera, Halocnemum strobilaceum, llúpol, enciam, litxi, tomàquet, Malpighia punicifolia, mango comú, Tapioca, Platostoma palustre, Murraya paniculata, figuera de moro, cascall, heura de Virgínia, Passiflora incarnata, harmala, Phaseolus vulgaris, Phyllanthus acidus, Amla, Pistia stratoides, Verdolaga, prunera, Psidium guajava, Pterocladia capillacea, roser silvestre, rosa foetida, Rosa gàl·lica, Rosa platyacantha, Rosa pulverulenta, roser espinosíssim, Rubus fruticosus, Rubus plicatus, Rumex tianschanicus, Suaeda acuminata, Xylosalsola arbuscula, Salsola laricifolia, évol, saüc, patatera, espinac, Limonium suffruticosum, Terfezia claveryi, Desert truffle (en) Tradueix, fenigrec, nabiu blau, Vaccinium macrocarpon, Vitex doniana, Arabidopsis thaliana, Daphnia magna, ésser humà, Terminalia chebula, Nyam, betònica, Chlorella vulgaris, Alhagi pseudalhagi, Maclura pomifera, Ceratocarpus arenarius, Rosa nisami, Leymus racemosus, Aranja, Salsola arbuscula, Citrus × deliciosa, Caenorhabditis elegans, Annona squamosa, Beta vulgaris, rave, Panax, Espàrrec, Perilla frutescens, sàlvia, nim, blat xeixa, cirerer, Auxenochlorella pyrenoidosa, àloe vera, Aloe barbadensis, Agave salmiana, Erythrina americana, Aronia melanocarpa, Talaromyces islandicus, Penicillium citrinum, Schisandra chinensis, Ophioparma ventosa, Matteuccia struthiopteris, Acerola, acerola, Rubus cochinchinensis i Krascheninnikovia ceratoides Modifica el valor a Wikidata
Roleliminadors de radicals lliures, antioxidant i vitamina Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₈O₆ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
OC[CH](O)[CH]1OC(=O)C(=C1O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

OC[C@H](O)[C@H]1OC(=O)C(O)=C1O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió192 °C Modifica el valor a Wikidata
Microcristalls d'àcid ascòrbic sota il·luminació polaritzada, en una escala de 125:1.

La vitamina C, enantiòmer L de l'àcid ascòrbic o àcid dihidroascòrbic, coneguda també com a antiescorbútica, és un nutrient essencial per a l'ésser humà i alguns altres primats, els cavalls i alguns ratpenats, que no tenen el mecanisme per a la seva síntesi. La resta dels mamífers en sintetitzen de manera natural al fetge. Les plantes també produeixen vitamina C, la qual exerceix un paper important en el seu creixement i desenvolupament. D'aquesta manera, les plantes representen una font important d'aquesta vitamina a la dieta.

Descripció[modifica]

L'oxidació a àcid 2,3-dicetogulònic no és reversible, aleshores deixa de tenir funció vitamínica. L'àcid ascòrbic és fàcilment oxidable i, per tant, es considera que és la més sensible de les vitamines a processos llum i calor.[1]

S'utilitza com a indicador de l'estat de les vitamines quan els aliments se sotmeten a processos externs. Si es manté el contingut de vitamina C es considera que les altres vitamines tampoc s'han alterat significativament. Al suc de taronja es donen més condicions de pH i presència d'àcids orgànics que fan que la vitamina C es mantinga molt bé. Les seves fonts principals són el fruits cítrics. L'àcid ascòrbic es troba millor als vegetals crus que no als cuinats.

La vitamina C o àcid levogira ascòrbic és un vitamina essencial per als humans. L'ascorbat (un ió de l'àcid ascòrbic) és requerit per reaccions metabòliques essencials en totes les plantes i animals. És produït internament per gairebé tots els organismes, tot i que notables excepcions de mamífers són molts o tots els de l'ordre de Chiroptera (ratpenats) i el subordre sencer dels Antropoidea (tarser, mona, simi). També és necessari per als conills d'Índies i algunes espècies d'animals i peixos. La deficiència d'aquesta vitamina causa la malaltia de l'escorbut en els humans.[2][3][4] També és usat com additiu alimentari.[5]

En els éssers vius, l'ascorbat és un antioxidant i protegeix el cos de l'estrès oxidatiu,[6] i és un cofactor de reaccions enzimàtiques vitals.[7]

L'escorbut és conegut des de temps antics. La gent de molts llocs del món tenia assumit que era causat per una falta d'aliments de plantes fresques. La Marina Britànica va començar donar als navegadors suc de llimona per prevenir l'escorbut l'any 1795.[8] Finalment, l'àcid ascòrbic va ser aïllat l'any 1933 i sintetitzat l'any 1934. Els usos i la ingesta diària recomanada de vitamina C són problemes en actual debat, amb un consum de referència diari de 45 a 95 mg/dia. Els partidaris de la megadosi proposen des de 200 fins a 2000 mg/dia. Una metanàlisi recent de 68 experiments amb suplements antioxidants, va concloure que el consum addicional d'ascorbat com a suplement no és tan beneficiós com es pensava.[9]

Estructura química de la vitamina C.

Significança biològica[modifica]

La vitamina C és purament el L-enantiòmer de l'ascorbat, el D-enantiòmer oposat no té significació biològica. Ambdues formes són imatges espectrals de la mateixa estructura molecular. Quan L-escorbat, que és un agent reductor for, du a terme la seva funció reductora, es converteix en una forma oxidada, L–desoxiescorbat. El L- desoxiescorbat pot ser després reduït de nou a l'actiu L- escorbat en el cos per enzims i glutations.[10] Durant aquest procés es forma el radical d'àcid semidihidroascòrbic. Els radicals lliures d'ascorbat reaccionen pobrament amb l'oxigen, i fins i tot, no crearan un superòxid. En comptes d'això, dos radicals de semidihidroascorbat reaccionaran i formaran un ascorbat i un dihidroascorbat. Amb l'ajuda del glutatió, el dihidroascorbat es converteix de nou a ascorbat.[11] La presència del glutatió és essencial perquè aquest reposa l'ascorbat si millora la capacitat antioxidant de la sang.[12] Sense aquest, el dihidroascorbat no podria convertir-se de nou a ascorbat. El L-ascorbat és un àcid de sucre estructuralment dèbil en comparació amb la glucosa, el qual normalment és atacat per un ió hidrogen, formant àcid ascòrbic, o per un ió metàl·lic, donant lloc a un ascorbat mineral.

Model estructural de boles de la vitamina C

Biosíntesi[modifica]

La majoria dels animals i les plantes són capaços de sintetitzar la seva pròpia vitamina C, mitjançant una seqüència de quatre enzims, els quals converteixen la glucosa a vitamina C. La glucosa necessitada per produir ascorbat en el fetge (en mamífers i ocells) és extreta del glicogen: la síntesi d'ascorbat és un procés depenent de glicogenòlisi.[13] En rèptils i certes classes d'ocells la biosíntesi és portada a terme en els ronyons. Entre els animals que han perdut la capacitat de sintetitzar la vitamina C es troben els simis (que inclou els humans), conills d'índies, unes espècies d'ocells passerins (però no tots, hi ha els suggeriment que la capacitat va ser perduda separadament uns certs cops en ocells), i moltes de les principals (probablement totes) famílies de ratapenades, incloent les aquelles que mengen insectes i fruits. Tots aquests animals estan mancats de l'enzim L- gulonolactona oxidasa (GULO), el qual és requerit en el darrer pas de la síntesi de la vitamina C, perquè tenen una forma per detectar el gen d'aquest enzim (pseudogen ΨGULO).[14] Algunes d'aquestes espècies (fins i tot els humans) poden fer servir els baixos nivells disponibles de les seves dietes reciclant la vitamina C oxidada.[15] Molts simis consumeixen aquesta vitamina en quantitats de 10 a 20 vegades major que la recomanada pel Govern en els humans.[16] Aquesta discrepància constitueix moltes de les bases de la controvèrsia de les recomanacions de dietes permeses. És refutat per arguments que els humans són molt bons conservant la vitamina C de la dieta i són capaços de mantenir els nivells sanguinis de vitamina C en comparació amb altres simis. En una cabra adulta, un típic exemple d'animal productor de vitamina C, podrà manufacturar més de 13 grams de vitamina C amb una salut normal i la biosíntesi augmentarà.[17] Els traumes o les ferides demostren gastar grans quantitats de vitamina C en els humans. Long, et al. (2003). "Ascorbic acid dynamics in the seriously ill and injured".[18] Alguns microorganisme tals com el llevat de Saccharomyces cerevisiae mostren ser capaços de sintetitzar la vitamina C de sucres senzills.[19][20]

Absorció, transport i disponibilitat[modifica]

L'àcid ascòrbic és absorbit en el cos per transport actiu i difusió simple. El transport actiu depèn de sodi pels co-transportadors de sodi-ascorbat. Els transportadors d'hexoses són els dos transportadors requerits per l'absorció. Tot i que l'àcid dihidroascòrbic és absorbit en major quantitat que l'ascorbat, la quantitat d'àcid dihidroascòrbic trobat al plasma i als teixits sota condicions normals és baixa, mentre les cèl·lules redueixen ràpidament l'àcid dihidroascòrbic a ascorbat.[21][22] Amb la ingesta regular, el ritme d'absorció varia entre 70 i 95%. De totes maneres, el grau d'absorció decau quan la ingesta augmenta. En una alta ingesta (12g), la fracció d'absorció humana d'àcid ascòrbic pot ser tan baixa com 16%, mentre que en una ingesta baixa (<20 mg) el ritme d'absorció pot arribar a 98%.[23] Les concentracions d'ascorbat en el llinar de reabsorció renal passen lliurement a l'orina i són excretades. En altes dosis de la dieta (corresponents a diversos centenars de mg/dia en humans) l'ascorbat s'acumula en el cos fins que els nivells de plasma arriben al llindar de reabsorció renal, la qual es troba al voltant d'1,50 mg/dL en homes i 1,3 mg/dL. Les concentracions en el plasma majors a aquest valor (es creuen que representen la saturació del cos) són ràpidament excretades a l'orina amb una vida mitjana de 30 minutes, les concentracions menors a aquesta quantitat llindar són activament retingudes pels ronyons i la vida mitjana per la resta de vitamina C emmagatzemada al cos augmenta extraordinàriament.[24] No obstant el magatzem màxim del cos per la vitamina està determinat pel llindar renal de la sang, hi ha molts de teixits que mantenen concentracions de vitamina C més altes que a la sang. Els teixits biològics que acumulen la vitamina C 100 vegades per damunt del nivell del plasma sanguini són les glàndules renals, la pituïtària, cossos lutis, tim i la retina.[25] Aquells amb concentracions de 10 o 15 vegades per sobre el plasma sanguini inclouen el cervell, pulmons, testicles, melsa, nòduls limfàtics, fetge, glàndula tiroide, mucosa intestinal, leucòcits, pàncrees, ronyons i glàndules salivars. L'àcid ascòrbic pot ser oxidat en el cos humà per l'enzim L- ascorbat oxidasa. L'ascorbat que no és directament excretat a l'orina com a resultat de la saturació del cos o destruït en una altra ruta del metabolisme és oxidat per aquest enzim i reemplaçat.

Deficiència[modifica]

L'escorbut és una avitaminosi resultant d'una falta de vitamina C, fins i tot sense aquesta vitamina, el col·lagen sintetitzat és molt inestable per dur a terme aquesta funció. L'escorbut porta a la formació de taques a la pell i sagnat de les membranes de les mucoses. Les taques són més abundants als muscles i cames, i una persona amb aquesta malaltia pareix pàl·lida, depressiva i està parcialment immobilitzada. En un escorbut avançat hi ha ferides obertes i pèrdua de dents fins i tot, la mort. El cos humà pot emmagatzemar només una certa quantitat de vitamina C,[26] i per això el cos per si mateix s'esgota si els suplements no són consumits. S'ha mostrat que els fumadors amb dietes pobres en vitamina C, tenen un major risc de malalties pulmonars que aquells fumadors que tenen altes concentracions de vitamina C a la sang.[27] El guanyador del Premi Nobel Linus Pauling i el doctor G.C. Willis afirmen que els períodes llargs de baixos nivells en sang de vitamina C poden ser una causa de l'arteriosclerosi. Les societats occidental generalment consumeixen suficient vitamina C per prevenir l'escorbut. L'any 2004 una enquesta de salut de la Comunitat Canadenca afirmava que els canadencs de 19 anys i més, tenien ingestes de vitamina C del menjar de, 133 mg/d per homes i 120 mg/d per dones,[28] els quals són superior a la quantitat diària recomanada. En els estudis de les dietes dels humans, tots els símptomes obvis d'escorbut prèviament induïen una baixa ingesta de vitamina C, podien ser superats amb un petit suplement de vitamina C de 10 mg per dia. De totes maneres, la vitamina C necessitada per tractar una infecció o per reparar el teixits és més alta que la mínima dosi requerida per superar l'escorbut.

Funcions[modifica]

Les seves funcions estan relacionades amb la seva capacitat de reducció d'oxidació:

Funció fisiològica[modifica]

Als humans, la vitamina C és essencial per una dieta saludable així com ser un antioxidant altament efectiu, actuant per disminuir l'estrès oxidatiu; un substrat per l'ascorbat peroxidasa; i un cofactor per l'enzim de la biosíntesi de molts bioquímics. La vitamina C actua com un donador d'electrons per a molts enzims importants.[29] Síntesi de col·lagen, carnitina i tirosina, metabolisme microsomal.[30] L'àcid ascòrbic duu a terme moltes funcions fisiològiques en el cos humà. Aquestes funcions inclouen la síntesi de col·lagen, carnitina i neurotransmissors, la síntesi i el catabolisme de la tirosina i el metabolisme dels microsomes. L'ascorbat actua com a agent reductor en les síntesi descrites abans, mantenint els àtoms de ferro i de coure en els seus estats reduïts. La vitamina C actua com un donador d'electrons per vuit enzims diferents: Tres participen en la hidroxilació del col·lagen.[31][32] [33] Aquestes reaccions afegeixen grups hidroxils als aminoàcids prolina o lisina de la molècula de col·lagen per mitjà d'hidrolases que requereixen vitamina C com a cofactor. La hidroxilació permet a la molècula de col·lagen prendre l'estructura de la triple hèlix i fa la vitamina C essencial pel desenvolupament i manteniment de la cicatrització dels teixits, vasos sanguinis i cartílags. Dos són necessaris per la síntesi de la carnitina.[34][35] La carnitina és essencial pel transport dels àcids grassos dins dels mitocondris per a la generació d'ATP. Els altres tres restants tenen les següents funcions en comú però no sempre fan això: la dopamina beta hidrolasa participa en la biosíntesi de la norepinefrina des de la dopamina.[36][37] Un altre enzim afegeix grups amida als pèptids hormonals, incrementant la seva estabilitat[38][39] i un altre modula el metabolisme de la tirosina.[40][41]

Antioxidant[modifica]

L'àcid ascòrbic és molt conegut per la seva activitat com a antioxidant. L'ascorbat actual com a agent reductor per l'oxidació reverible en solució aquosa. Quan hi ha més radicals lliures que antioxidants en el cos, els essers humans es troben sota la condició anomenada estrès oxidatiu.[42] L'estrès oxidatiu indueix malalties cardiovasculars, hipertensió arterial, malalties cròniques inflamatòries i diabetis.[43][44][45][46] La concentració al plasma d'ascorbat en un pacient amb estrès oxidatiu (menys de 45 µmol/L) és menor que en un individu sa (61.4-80 µmol/L).[47] D'acord amb McGregor i Biesalski (2006) l'augment del nivell d'ascorbat al plasma pot tenir efectes terapèutics en l'estrès oxidatiu.

Prooxidant[modifica]

L'àcid ascòrbic es comporta no només com antioxidant sinó també com a prooxidant. L'àcid ascòrbic redueix els metalls de transició com ions de Coure (Cu2+) a Coure (Cu1+) i ions de Ferro (Fe3+) a Ferro (Fe2+) durant la conversió d'ascorbat a dihidroxiascorbat in vitro.[48] Aquesta reacció pot generar superòxids i altres ROS. De totes maneres, en el cos, el metalls de transició lliure normalment es presenten units a proteïnes. Estudis recents mostren que les injeccions intravenoses de 7.5g d'ascorbat diaris per sis dies no augmenten els marcadors prooxidants.[49]

Requeriments diaris[modifica]

La referència de consum alimentari nord-americana recomana 90 mil·ligrams al dia i no més de 2 grams al dia (2.000 mil·ligrams al dia).[50] Altres espècies relacionades que comparteixen la mateixa inhabilitat per produir vitamina C i requereixen vitamina C exògena consumeixen de 20 a 80 vegades aquesta referència de consum.[51][52] Hi ha un debat continu a la comunitat científica sobre el millor programa de dosi (la quantitat i freqüència de consum) de vitamina C per mantenir un estat de salut òptim en humans.[53] En general s'accepta que una dieta equilibrada sense suplements conté suficient vitamina C per prevenir l'escorbut en un adult saludable, mentre que les embarassades, fumadors o es troben sota estrés en requereixen un poc més. Elevades dosis (milers de mil·ligrams) poden resultar en diarrea en adults sans. Partidaris de la medicina alternativa afirmen que l'aparició de la diarrea és una indicació del lloc on el requeriment de vitamina C al cos es troba, perquè aquest és el punt on el cos utilitza la solubilitat en aigua de la vitamina per simplement eliminar la porció inutilitzable, ja que la llargària/intensitat de la diarrea està directament relacionada amb la quantitat de sobredosi, tot i que això ha de ser clínicament verificat encara.

Usos terapèutics[modifica]

La vitamina C és necessària per al tractament i prevenció de l'escorbut. L'escorbut és causant de mort amb altres malalties de malnutrició. A les dietes de les societats industrialitzades[54][55][56] s'hi inclou prou vitamina C per prevenir l'escorbut. La vitamina C funciona com a antioxidant. Un consum adequat és necessari per a la salut, però en la majoria de casos, un suplement no és necessari.[57][58][59][60] Basat en models animals i epidemiològics, altes dosis de vitamina C poden tenir “efectes protectors” en anormalitats[61] musculars i nervioses, especialment en fumadors.[62][63] L'àcid dihidroascòrbic, la forma oxidada principal de la vitamina C al cos, pot reduir dèficits neurològics i la mortalitat que segueix a un accident vascular cerebral a causa de la seva capacitat de travessar la barrera hematoencefàlica, mentre que la vitamina C no hi penetra.[64]

El 2013 una revisió sistemàtica d'assaigs controlats amb placebo de Cochrane, que van utilitzar dosis de vitamina C d'almenys 200 mg/dia, va trobar que els suplements de vitamina C no prevenen els refredats en la població general, però redueix a la meitat el risc de refredat comú en les persones exposades a curts períodes d'estrès físic extrem, escurçant la durada en un 8% en els adults i fins a un 18% en els nens, i reduint la gravetat dels símptomes. Només set assaigs clínics van provar la vitamina C com a tractament després de l'aparició dels símptomes del refredat, i només tres d'aquests assajos van mostrar un benefici, així la revisió conclou, "podria ser útil provar-ho individualment en pacients amb refredat comú si la vitamina C els hi és beneficiosa".[65]

Proves per conéixer els nivells d'ascorbat al cos[modifica]

Tests simples utilitzen el diclorofenolindofenol per mesurar els nivells de vitamina C a l'orina o plasma sanguini. Això no obstant, aquests mostren el consum alimentari recent, en comptes dels nivells de vitamina C emmagatzemats al cos. La fase inversa de la cromatografia líquida s'utilitza per determinar els nivells d'emmagatzematge de vitamina C a limfòcits i teixits. S'ha observat que mentre que els nivells del sèrum o plasma sanguini segueixen el ritme circadiaris o canvis alimentaris a curt termini, aquests als teixits són més estables i donen una millor visió de la disponibilitat de l'ascorbat a l'organisme. Això no obstant, molt pocs laboratoris d'hospitals estan adequadament equipats i entrenats per dur a terme anàlisi tan detallats, per la qual cosa es requereix que les mostres siguin analitzades en laboratoris especialitzats.[66][67]

Efectes adversos[modifica]

Efectes secundaris comuns[modifica]

Grans dosis de vitamina C poden causar indigestió, particularment si es prenen amb l'estómac buit. Quan s'han ingerit grans dosis, la vitamina C causa diarrea en subjectes sans. A una prova, dosis de fins a 6 grams d'àcid ascòrbic foren subministrades a 29 infants, 93 nens preescolars i escolars i 20 adults durant més de 1400 dies. Amb les dosis altes, manifestacions tòxiques van ser observades en 5 adults i 4 infants. Els signes i símptomes en adults eren nàusees, vòmits, diarrea, mal de cap, fatiga i trastorns del son. Les reaccions tòxiques principals en infants van ser erupcions cutànies.[68]

Possibles efectes secundaris[modifica]

Així com la vitamina C augmenta l'absorció de ferro,[69] l'enverinament per ferro pot convertir-se en un problema per a persones amb trastorns de sobrecàrrega de ferro. Una condició genètica que resulta en nivells inadequats de l'enzim glucosa-6-fosfat deshidrogenasa que pot causar els qui la pateixen desenvolupar anèmia hemolítica després d'ingerir substàncies oxidants específiques, com per exemple grans dosis de vitamina C.[70] Hi ha una creença entre la comunitat mèdica[71] que la vitamina C causa pedres al ronyó, cosa que està poc basada en la ciència. Encara que estudis recents han trobat una relació,[72] una unió clara entre l'excés de consum d'àcid ascòrbic i la formació de pedres al ronyó no ha estat establerta.[73] Alguns casos reporten l'existència de pacients amb dipòsits d'oxalat i un historial d'altes dosi de vitamina C. En un estudi portat a terme en rates durant el primer mes de l'embaràs, elevades dosis de vitamina C poden suprimir la producció de progesterona dels cossos lutis.[74] La progesterona, necessària per al manteniment de l'embaràs, és produïda pels cossos lutis durant les primeres setmanes, fins que la placenta està prou desenvolupada com per produir la seva pròpia font. Bloquejant aquesta funció dels cossos lutis, altes dosis de vitamina C (més de 1000 mg) indueixen a un avortament induït. En un grup de dones que avortaren espontàniament a la fi del primer trimestre, la mitjana dels valors de vitamina C eren significativament més alts. Això no obstant, els autors afirmaren que no es podia interpretar com una evidència d'una associació causal.[75] Estudis recents en rates i humans suggereixen que afegint suplements de vitamina C a un programa d'entrenament pot causar una disminució de la producció de les mitocòndries, dificultant la capacitat de resistència.[76]

Possibilitat de sobredosi[modifica]

Com s'ha discutit prèviament, la vitamina C mostra una toxicitat molt baixa. La dosi que mataria un 50% de la població en rates s'accepta que és uns 11,9 grams per kilogram de pes quan es pren oralment. Aquesta dosi en humans continua essent desconeguda, a causa de l'ètica mèdica que exclou els experiments que podrien posar pacients en risc.

Fonts alimentàries naturals i artificials[modifica]

Les fonts naturals més riques són les fruites i verdures, i d'aquestes, les fruites del Kakadu i del “camu-camu” contenen les concentracions més elevades de vitamina C. També està present en algunes carns, especialment al fetge. La vitamina C és el suplement nutritiu més àmpliament pres i disponible en una àmplia varietat de formes, incloent pastilles i begudes. La vitamina C és absorbida als intestins mitjançant un canal depenen de sodi. Es transporta a través de l'intestí mitjançant mecanismes relacionats amb la glucosa. La presència de grans quantitats de glucosa als intestins o a la sang poden retardar l'absorció.[77]

Fonts vegetals[modifica]

Mentre que les plantes són una bona font de vitamina C, la quantitat en menjars d'origen vegetal depèn de la varietat de la planta, les condicions del terra, el clima al qual va créixer, el temps des que va ser recollida, les condicions d'emmagatzematge i el mètode de preparació.[78]

Fonts animals[modifica]

La gran majoria de les espècies animals i plantes sintetitzen la seva vitamina C, fent d'alguns, però no de tots, els productes animals una font alimentària de vitamina C. La vitamina C és majoritàriament present al fetge i menys present al múscul. A causa del fet que el múscul proveeix la majoria de la carn consumida en la dieta humana occidental, els productes animals no són una font fiable de vitamina. La vitamina C es troba a la llet materna, i en menors quantitats, a la llet crua de vaca. A la llet pasteuritzada només es troben traces.[79] Tot l'excés de vitamina C és eliminat pel sistema urinari.

Preparació del menjar[modifica]

La vitamina C es descompon químicament sota unes condicions determinades, moltes de les quals poden tenir lloc durant el cuinat del menjar. Les concentracions de vitamina C en substàncies alimentàries disminueixen amb el temps en relació a la temperatura a la qual estan emmagatzemats[80] i el cuinat pot reduir el contingut en vitamina C de les verdures en un 60%, possiblement en part a causa de l'augment de la destrucció enzimàtica, ja que pot ser més significativa a temperatures per sota de la d'ebullició.[81] Processos de cuinat llargs també s'ajusten a aquest efecte. Una altra causa de la pèrdua de vitamina C és la filtració, on la vitamina soluble en aigua es dissol a l'aigua de cuinat, la qual és després evaporada i no consumida. Això no obstant, la vitamina C no es filtra a totes les verdures a la mateixa taxa, ja que hi ha investigacions que mostren que el bròcoli és el qui més la reté.[82] També hi ha investigacions que han mostrat que les fruites tallades fresques no perden nutrients significatius si s'emmagatzemen a la gelera durant un parell de dies.[83]

Suplement de vitamina C[modifica]

La vitamina C és el suplement alimentari més àmpliament pres.[84] Està disponible en moltes formes, com pastilles, càpsules, begudes, complexes multivitamínics, pólvores de cristalls i fórmules antioxidants. Les mides de pastilles i càpsules van des de 25 mg a 1500 mg. Els cristalls de vitamina C es troben disponibles en ampolles que contenen des de 300g a 1 kg de pólvores (una cullerada de cristalls de vitamina C equival a 5000 mg).

Formes artificials de síntesi[modifica]

La vitamina C es produeix a partir de la glucosa mitjançant dues rutes principals. El procés Reichstein, desenvolupat durant els anys 30, utilitza una única pre-fermentació seguida d'una ruta química. El procés de fermentació en dues fases, originalment desenvolupat a la Xina als anys 60, utilitza una fermentació addicional per restituir part dels estadis químics següents. Ambdós processos produeixen un 60% de vitamina C a partir de la glucosa.[85] La investigació que té lloc al Scottish Crop Research Institute per poder dur a terme una síntesi de vitamina C a partir d'una sola fermentació de la galactosa s'espera que redueixi els costs de manufacturació considerablement. La producció mundial de vitamina C s'estima que és de 110.000 tones anuals. Els productors principals són BASF/Takeda, DSM, Merck i el China Pharmaceutical Group Ltd. La Xina s'està convertint a poc a poc en el major proveïdor del món, ja que els seus preus són molt més baixos que els dels manufacturadors americans i europeus.[86] El 2008 només la planta de DSM a Escòcia continuava operativa a banda de la forta competició de preus de la Xina.[87] El preu mundial de la vitamina C va créixer molt el 2008 en part a causa de l'aturada de dues plantes xineses, situades a Shijiazhuang, a prop de Beijing, com a part de l'aturada de la indústria contaminant a la Xina durant el període dels Jocs Olímpics.[88]

Fortificació dels aliments[modifica]

Health Canada va avaluar l'efecte de la fortificació d'aliments amb ascorbat. Van catalogar l'ascorbat com un nutrient de risc de categoria A. Això significa que és un nutrient amb un límit alt de consum establert, però permet un ampli marge de consum que té un estret marge de seguretat però sense efectes secundaris considerables. Health Canada va recomanar un mínim de 3 mg o un 5% del consum diari recomanat del menjar considerat com a font de vitamina C, i una fortificació màxima de 12 mg per ser considerada una font excel·lent.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Vitamina C». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ a b "Vitamin C". Food Standards Agency (UK). Consultat 2007-02-19.
  3. ↑ "Vitamin C". University of Maryland Medical Center. gener 2007. Consultat 2008-03-31.
  4. ↑ a b Higdon, Jane, Ph.D. (2006-01-31). "Vitamin C". Oregon State University, Micronutrient Information Center. Consultat 2007-03-07.
  5. ↑ McCluskey, Elwood S. (1985). "Which Vertebrates Make Vitamin C?" (PDF). Origins 12 (2): 96–100.
  6. ↑ Padayatty S, Katz A, Wang Y, Eck P, Kwon O, Lee J, Chen S, Corpe C, Dutta A, Dutta S, Levine M (2003). «Vitamin C as an Antioxidant: evaluation of its role in disease prevention». J Am Coll Nutr 22 (1): 18–35. PMID: 12569111
  7. ↑ «Vitamin C – Risk Assessmen». UK Food Standards Agency.
  8. ↑ , Wilson LG. «The Clinical Definition of Scurvy and the Discovery of Vitamin C», J Hist of Med, 1975;40-60.
  9. ↑ Bjelakovic G, et al. (2007). «Mortality in randomized trials of antioxidant supplements for primary and secondary prevention: systematic review and meta-analysis», JAMA 297 (8): 842–57. doi:10.1001/jama.297.8.842. PMID: 17327526
  10. ↑ Meister A (1994). «Glutathione-ascorbic acid antioxidant system in animals» J Biol Chem 269 (13): 9397–400. PMID: 8144521
  11. ↑ , Nualart FJ, Rivas CI, Montecinos VP, et al. Recycling of vitamin C by a bystander effect. J Biol Chem 2003; 278:10128–10133.
  12. ↑ Gropper SS, Smith JL, Grodd JL. 2004. Advanced Nutrition and Human Metabolism. Fourth Edition. Thomson Wadsworth, Belmont, CA. USA. p. 260-275.
  13. ↑ Bánhegyi G, Mándl J (2001). "The hepatic glycogenoreticular system". Pathol Oncol Res 7 (2): 107–10. doi:10.1007/BF03032575. PMID: 11458272
  14. ↑ Harris, J. Robin (1996). Ascorbic Acid: Subcellular Biochemistry. Springer. p. 35. ISBN 0306451484. OCLC 34307319 46753025.
  15. ↑ How Humans Make Up For An 'Inborn' Vitamin C Deficiency.
  16. ↑ Milton K (June 1999). "Nutritional characteristics of wild primate foods: do the diets of our closest living relatives have lessons for us?". Nutrition 15 (6): 488–98. doi:10.1016/S0899-9007(99)00078-7. PMID: 10378206
  17. ↑ Stone, Irwin (July 16, 1978). "Eight Decades of Scurvy. The Case History of a Misleading Dietary Hypothesis". Consultat 2007-04-06. "Biochemical research in the 1950’s showed that the lesion in scurvy is the absence of the enzyme, L-Gulonolactone oxidase (GLO) in the human liver (Burns, 1959). This enzyme is the last enzyme in a series of four which converts blood sugar, glucose, into ascorbate in the mammalian liver. This liver metabolite, ascorbate, is produced in an unstressed goat for instance, at the rate of about 13,000 mg per day per 150 pounds body weight (Chatterjee, 1973). A mammalian feedback mechanism increases this daily ascorbate production many fold under stress (Subramanian et al., 1973)"
  18. ↑ Journal of Surgical Research 109 (2): 144–148. doi:10.1016/S0022-4804(02)00083-5. PMID: 12643856
  19. ↑ a b R.D. Hancock & R. Viola. "Ascorbic acid biosynthesis in higher plants and micro-organisms" (PDF). Scottish Crop Research Institute. Consultat 2007-02-20.
  20. ↑ Hancock RD, Galpin JR, Viola R. (2000). "Biosynthesis of L-ascorbic acid (vitamin C) by Saccharomyces cerevisiae" (PDF). FEMS Microbiol Lett. 186 (2): 245–50. PMID: 10802179. Consultat 2007-02-19.
  21. ↑ May, J. M., Qu, Z. C., Neel, D. R., and Li, X. Recycling of vitamin C from its oxidized forms by human endothelial cells. Biochim Biophys Acta 2003; 1640(2-3):153-161
  22. ↑ Packer, L. (1997) Vitamin C and redox cycling antioxidants. In: Packer L, F. J. (ed). Vitamin C in health and disease, Marcel Dekker Inc, New York
  23. ↑ Levine M, et al. «Vitamin C pharmacokinetics in healthy volunteers: Evidence for a recommended dietary allowance.» Proc Natl Acad Sci USA. 1996; 93:3704–3709.
  24. ↑ D. G. Oreopoulos, R. D. Lindeman, D. J. VanderJagt, A. H. Tzamaloukas, H. N. Bhagavan and P. J. Garry., «Renal excretion of ascorbic acid: effect of age and sex» Journal of the American College of Nutrition, Vol 12, Issue 5 537-542.
  25. ↑ Hediger MA (May 2002). "New view at C". Nat. Med. 8 (5): 445–6. doi:10.1038/nm0502-445. PMID: 11984580
  26. ↑ a b MedlinePlus Encyclopedia Ascorbic acid
  27. ↑ "The influence of smoking on Vitamin C status in adults". BBC news and Cambridge University. 2000-09-31. Consultat 2007-12-12.
  28. ↑ [1]Statistics Canada, Canadian Community Health Survey, Cycle 2.2, Nutrition (2004)
  29. ↑ a b Levine M, Rumsey SC, Wang Y, Park JB, Daruwala R (2000). "Vitamin C". in Stipanuk MH. Biochemical and physiological aspects of human nutrition. Philadelphia: W.B. Saunders. p. 541–67. ISBN 0-7216-4452-X
  30. ↑ (Gropper, et al., 2005)
  31. ↑ Prockop DJ, Kivirikko KI (1995). "Collagens: molecular biology, diseases, and potentials for therapy". Annu Rev Biochem. 64: 403–34. doi:10.1146/annurev.bi.64.070195.002155. PMID: 7574488
  32. ↑ Peterkofsky B (1 desembre 1991). "Ascorbate requirement for hydroxylation and secretion of procollagen: relationship to inhibition of collagen synthesis in scurvy". Am J Clin Nutr. 54 (6 Suppl): 1135S–1140S. PMID: 1720597
  33. ↑ Kivirikko KI, Myllylä R (1985). "Post-translational processing of procollagens". Ann. N. Y. Acad. Sci. 460: 187–201. doi:10.1111/j.1749-6632.1985.tb51167.x. PMID: 3008623
  34. ↑ Rebouche CJ (1991). "Ascorbic acid and carnitine biosynthesis" (PDF). Am J Clin Nutr 54 (6 Suppl): 1147S–1152S. PMID: 1962562
  35. ↑ Dunn WA, Rettura G, Seifter E, Englard S (1984). "Carnitine biosynthesis from gamma-butyrobetaine and from exogenous protein-bound 6-N-trimethyl-L-lysine by the perfused guinea pig liver. Effect of ascorbate deficiency on the in situ activity of gamma-butyrobetaine hydroxylase" (PDF). J Biol Chem 259 (17): 10764–70. PMID: 6432788
  36. ↑ Levine M, Dhariwal KR, Washko P, et al. (1992). "Ascorbic acid and reaction kinetics in situ: a new approach to vitamin requirements". J Nutr Sci Vitaminol. Spec No: 169–72. PMID: 1297733
  37. ↑ Kaufman S (1974). "Dopamine-beta-hydroxylase". J Psychiatr Res 11: 303–16. doi:10.1016/0022-3956(74)90112-5. PMID: 4461800
  38. ↑ Eipper BA, Milgram SL, Husten EJ, Yun HY, Mains RE (April 1993). "Peptidylglycine alpha-amidating monooxygenase: a multifunctional protein with catalytic, processing, and routing domains". Protein Sci. 2 (4): 489–97. doi:10.1002/pro.5560020401 (inactive 2009-11-29). PMID: 8518727
  39. ↑ Eipper BA, Stoffers DA, Mains RE (1992). "The biosynthesis of neuropeptides: peptide alpha-amidation". Annu Rev Neurosci. 15: 57–85. doi:10.1146/annurev.ne.15.030192.000421. PMID: 1575450
  40. ↑ Englard S, Seifter S (1986). "The biochemical functions of ascorbic acid". Annu. Rev. Nutr. 6: 365–406. doi:10.1146/annurev.nu.06.070186.002053. PMID: 3015170
  41. ↑ Lindblad B, Lindstedt G, Lindstedt S (December 1970). "The mechanism of enzymic formation of homogentisate from p-hydroxyphenylpyruvate". J Am Chem Soc. 92 (25): 7446–9. doi:10.1021/ja00728a032. PMID: 5487549
  42. ↑ a b c d McGregor GP, Biesalski HK. Rationale and impact of vitamin C in clinical nutrition. Curr Opin Clin Nutr Metab Care 2006; 9:697–703
  43. ↑ Kelly FJ. Use of antioxidants in the prevention and treatment of disease. J Int Fed Clin Chem 1998; 10:21–23
  44. ↑ Mayne ST. Antioxidant nutrients and chronic disease: use of biomarkers of exposure and oxidative stress status in epidemiologic research. J Nutr 2003; 133 (Suppl 3):933S–940S
  45. ↑ Tak PP, Zvaifler NJ, Green DR, Firestein GS. Rheumatoid arthritis and p53: how oxidative stress might alter the course of inflammatory diseases. Immunol Today 2000; 21:78–82.
  46. ↑ Goodyear-Bruch C, Pierce JD. Oxidative stress in critically ill patients. Am J Crit Care 2002; 11:543–551; quiz 552–543.
  47. ↑ Schorah CJ, Downing C, Piripitsi A, et al. Total vitamin C, ascorbic acid, and dehydroascorbic acid concentrations in plasma of critically ill patients. Am J Clin Nutr 1996; 63:760–765.
  48. ↑ Satoh K, Sakagami H. Effect of metal ions on radical intensity and cytotoxic activity of ascorbate. Anticancer Res 1997; 17:1125–1129.
  49. ↑ Muhlhofer A, Mrosek S, Schlegel B, et al. High-dose intravenous vitamin C is not associated with an increase of pro-oxidative biomarkers. Eur J Clin Nutr 2004; 58:1151–1158.
  50. ↑ a b c d "US Recommended Dietary Allowance (RDA)" (PDF). Consultat 2007-02-19.
  51. ↑ a b Milton K (2003). "Micronutrient intakes of wild primates: are humans different?". Comp Biochem Physiol a Mol Integr Physiol 136 (1): 47–59. doi:10.1016/S1095-6433(03)00084-9. PMID: 14527629
  52. ↑ a b Pauling, Linus (1970). "Evolution and the need for ascorbic acid". Proc Natl Acad Sci U S a 67 (4): 1643–8. doi:10.1073/pnas.67.4.1643. PMID: 5275366
  53. ↑ "Linus Pauling Vindicated; Researchers Claim RDA For Vitamin C is Flawed". PR Newswire. 6 juliol 2004. Consultat 2007-02-20
  54. ↑ WHO (June 4, 2001) (PDF). Area of work: nutrition. Progress report 2000.
  55. ↑ Olmedo JM, Yiannias JA, Windgassen EB, Gornet MK (August 2006). "Scurvy: a disease almost forgotten". Int. J. Dermatol. 45 (8): 909–13. doi:10.1111/j.1365-4632.2006.02844.x. PMID: 16911372
  56. ↑ Velandia B, Centor RM, McConnell V, Shah M (August 2008). "Scurvy is still present in developed countries". J Gen Intern Med 23 (8): 1281–4. doi:10.1007/s11606-008-0577-1. PMID: 18459013
  57. ↑ Shenkin A (2006). "The key role of micronutrients". Clin Nutr 25 (1): 1–13. doi:10.1016/j.clnu.2005.11.006. PMID: 16376462
  58. ↑ Woodside J, McCall D, McGartland C, Young I (2005). "Micronutrients: dietary intake v. supplement use". Proc Nutr Soc 64 (4): 543–53. doi:10.1079/PNS2005464. PMID: 16313697
  59. ↑ Stanner SA, Hughes J, Kelly CN, Buttriss J (2004). "A review of the epidemiological evidence for the 'antioxidant hypothesis'". Public Health Nutr 7 (3): 407–22. doi:10.1079/PHN2003543. PMID: 15153272
  60. ↑ Rivers, Jerry M (1987). "Safety of High-level Vitamin C Ingestion". Annals of the New York Academy of Sciences 498: 445. doi:10.1111/j.1749-6632.1987.tb23780.x. PMID: 3304071
  61. ↑ Hasan MY, Alshuaib WB, Singh S, Fahim MA (2003). "Effects of ascorbic acid on lead induced alterations of synaptic transmission and contractile features in murine dorsiflexor muscle". Life Sci. 73 (8): 1017–25. doi:10.1016/S0024-3205(03)00374-6. PMID: 12818354
  62. ↑ Dawson E, Evans D, Harris W, Teter M, McGanity W (1999). "The effect of ascorbic acid supplementation on the blood lead levels of smokers". J Am Coll Nutr 18 (2): 166–70. PMID: 10204833
  63. ↑ Simon JA, Hudes ES (1999). "Relationship of ascorbic acid to blood lead levels". JAMA 281 (24): 2289–93. doi:10.1001/jama.281.24.2289. PMID: 10386552
  64. ↑ Huang J, Agus DB, Winfree CJ, Kiss S, Mack WJ, McTaggart RA, Choudhri TF, Kim LJ, Mocco J, Pinsky DJ, Fox WD, Israel RJ, Boyd TA, Golde DW, Connolly ES Jr. (2001). "Dehydroascorbic acid, a blood-brain barrier transportable form of vitamin C, mediates potent cerebroprotection in experimental stroke". Proceedings of the National Academy of Sciences 98 (20): 11720–4. doi:10.1073/pnas.171325998. PMID: 11573006
  65. ↑ Hemilä H, Chalker E. «Vitamin C for preventing and treating the common cold. Cochrane», 31-01-2013. [Consulta: 14 novembre 2016].
  66. ↑ Emadi-Konjin P, Verjee Z, Levin A, Adeli K (2005). "Measurement of intracellular vitamin C levels in human lymphocytes by reverse phase high performance liquid chromatography (HPLC)" (PDF). Clinical Biochemistry 38 (5): 450–6. doi:10.1016/j.clinbiochem.2005.01.018. PMID: 15820776
  67. ↑ Yamada H, Yamada K, Waki M, Umegaki K. (2004). "Lymphocyte and Plasma Vitamin C Levels in Type 2 Diabetic Patients With and Without Diabetes Complications" (PDF). Diabetes Care 27 (10): 2491–2. doi:10.2337/diacare.27.10.2491. PMID: 15451922
  68. ↑ "Toxicological evaluation of some food additives including anticaking agents, antimicrobials, antioxidants, emulsifiers and thickening agents". World Health Organization. 4 juliol 1973. Consultat 2007-04-13.
  69. ↑ Fleming DJ, Tucker KL, Jacques PF, Dallal GE, Wilson PW, Wood RJ (2002). "Dietary factors associated with the risk of high iron stores in the elderly Framingham Heart Study cohort" (PDF). Am. J. Clin. Nutr. 76 (6): 1375–84. PMID: 12450906
  70. ↑ Cook JD, Reddy MB (2001). "Effect of ascorbic acid intake on nonheme-iron absorption from a complete diet" (PDF). Am. J. Clin. Nutr. 73 (1): 93–8. PMID: 11124756
  71. ↑ Goodwin JS, Tangum MR (November 1998). "Battling quackery: attitudes about micronutrient supplements in American academic medicine". Arch. Intern. Med. 158 (20): 2187–91. doi:10.1001/archinte.158.20.2187. PMID: 9818798
  72. ↑ Massey LK, Liebman M, Kynast-Gales SA (2005). "Ascorbate increases human oxaluria and kidney stone risk" (PDF). J. Nutr. 135 (7): 1673–7. PMID: 15987848
  73. ↑ Naidu KA (2003). "Vitamin C in human health and disease is still a mystery? An overview" (PDF). J. Nutr. 2 (7): 7. doi:10.1186/1475-2891-2-7. PMID: 14498993. PMC 201008.
  74. ↑ Ovcharov R, Todorov S (1974). "[The effect of vitamin C on the estrus cycle and embryogenesis of rats]" (in Bulgarian). Akusherstvo i ginekologii͡a 13 (3): 191–5. PMID: 4467736
  75. ↑ Vobecky JS, Vobecky J, Shapcott D, Cloutier D, Lafond R, Blanchard R (1976). "Vitamins C and E in spontaneous abortion". International journal for vitamin and nutrition research. Internationale Zeitschrift für Vitamin- und Ernährungsforschung. Journal international de vitaminologie et de nutrition 46 (3): 291–6. PMID: 988001
  76. ↑ Mari-Carmen Gomez-Cabrera et al. (2008-01). "Oral administration of vitamin C decreases muscle mitochondrial biogenesis and hampers training-induced adaptations in endurance performance". American Journal of Clinical Nutrition 87 (1): 142–9. PMID: 18175748
  77. ↑ Wilson JX (2005). "Regulation of vitamin C transport". Annu. Rev. Nutr. 25: 105–25. doi:10.1146/annurev.nutr.25.050304.092647. PMID: 16011461
  78. ↑ "The vitamin and mineral content is stable". Danish Veterinary and Food Administration. Consultat 2007-03-07.
  79. ↑ Clark, Stephanie, Ph. D (8 gener 2007). "Comparing Milk: Human, Cow, Goat & Commercial Infant Formula". Washington State University. Consultat 2007-02-28.
  80. ↑ Roig MG, Rivera ZS, Kennedy JF. A model study on rate of degradation of L-ascorbic acid during processing using home-produced juice concentrates. Int J Food Sci Nutr. 1995 May;46(2):107-15.
  81. ↑ Allen MA, Burgess SG.The Losses of Ascorbic Acid during the Large-scale Cooking of Green Vegetables by Different Methods. British Journal of Nutrition (1950), 4 : 95-100
  82. ↑ Combs GF. The Vitamins, Fundamental Aspects in Nutrition and Health. 2nd ed. San Diego, CA: Academic Press, 2001:245–272
  83. ↑ Hitti, Miranda (2 juny 2006). "Fresh-Cut Fruit maig Keep Its Vitamins". WebMD. Consultat 2007-02-25.
  84. ↑ The Diet Channel Vitamin C might be the most widely known and most popular vitamin purchased as a supplement.-02-20.
  85. ↑ "The production of vitamin C" (PDF). Competition Commission. 2001. Consultat 2007
  86. ↑ Patton, Dominique (2005-10-20). "DSM makes last stand against Chinese vitamin C". nutraingredients. Consultat 2007-02-20.
  87. ↑ DSM vitamin plant gains green thumbs-up Shane Starling,Decision News Media SAS, 26-Jun-2008. Accessed juliol 2008
  88. ↑ Vitamin C: Distruptions to Production in China to Maintain Firm Market FLEXNEWS, 30/06/2008, Accessed juliol 2008

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitamina C
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vitamina_C&oldid=33329349»