Westfàlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaWestfàlia

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° N, 10° E / 50°N,10°E / 50; 10
EstatAlemanya
Estat federatRin del Nord - Westfàlia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície20.207 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació30 abril 1815 Modifica el valor a Wikidata

Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya:
Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)
Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)
Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-)

Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.

Geografia[modifica]

En l'actualitat viuen a les terres de Westfàlia prop de 8,2 milions d'habitants que es reparteixen entre les regions de Münsterland, Ostwestfalen, Sauerland (sense la ciutat de Hessen Upland) i Siegerland. Aquestes regions formen la majoria del territori de Westfàlia. La regió compresa per les regions de Sauerland, Siegerland i Wittgenstein que intersecten amb Westfalia es denomina Westfàlia del sud (Südwestfalen). El seu riu més important és el Weser, que flueix a través de la Porta Westfalica i les serralades de Wiehen i Weser. El territori és creuat a més per afluents del Ruhr com el Möhne, Lenne i Volme, Emscher i Lippe.

Història[modifica]

Casa típica d'entramat de fusta de Westfàlia a Melle (districte d'Osnabrück, Baixa Saxònia)

El nom de Westfalai apareix ja en l'any 775 en els Annales regni Francorum indicant com a part de poble saxó que habitava la part occidental del Weser. Els pobles saxons denominaven a Westfalen, els angrivarii anomenaven la zona Ostfalen. L'antiga paraula "fal(ah)" podria significar Feld (camp), Land (terra) o fläche (pla). Els nacionalismes dels segles xix i començaments del XX van emprar la denominació fälische Rasse («raça originària» o de la terra) en aquest sentit.

En l'any 955 la comarca es converteix en un comtat i el comte de Lerigau obté el títol nobiliari de Comte de Westfàlia. S'inicia d'aquesta forma la dinastia dels Comtes de Werl. El significat polític de Westfàlia apareix per primera vegada l'any 1076, en els documents del rei Enric IV,[1] al llarg del període 1178/80, apareix com a Sachsenherzog durant la rebel·lió d'Enric el Lleó contra l'emperador Frederic I «Barba-roja». Com a expressió dels orígens comuns de Westfàlia, tant en el passat històric de la Baixa Saxònia com en el del Rin del Nord-Westfàlia, es poden veure les armes heràldiques (Sachsenross) que avui tenen similituds entre ambdós estats: el fons vermell i el cavall. Una altra similitud existent entre ambdós estats és l'arquitectura de les cases de construccions tradicionals (Westfalenhaus = Niedersachsenhaus): un saló central (Deele) amb una porta de gran grandària, els estables a banda i banda del saló i l'habitatge al fons, etc.

Referències[modifica]

  1. Ernst Schubert, Geschichte Niedersachsens, Göttingen 1997, S. 266 ISBN 3-7752-5900-7

Bibliografia[modifica]

  • Ralf Blank, «Kriegsendphase und „Heimatfront" in Westfalen», in: Westfälische Forschungen 55 (2005), pàgina 361–421.
  • Wilhelm Kohl, Manfred Balzer i Hans-Joachim Behr [editors]: Westfälische Geschichte - in 3 Textbänden und einem Bild- und Dokumentarband
  • Jochen Luckhardt [Hrsg.]: Westfalia Picta, Erfassung westfälischer Ortsansichten vor 1900, 6 Bände:
    • Band 1: Hochsauerlandkreis, Kreis Olpe, Bielefeld 1987.
    • Band 2: Ennepe-Ruhr-Kreis, Märkischer Kreis, Stadt Hagen, Bielefeld 1987.
    • Band 3: Kreis Siegen-Wittgenstein, Bielefeld 1988.
    • Band 4: Kreis Soest, Kreis Unna, Stadt Hamm, Bielefeld 1989.
    • Band 5: Kreis Höxter, Kreis Paderborn, Bielefeld 1995.
    • Band 6: Münsterland, Münster 2002.
  • Fritz Mielert: Das schöne Westfalen. (4 volums). Verlag Wilhelm Ruhfus. Dortmund. 1920 - 1926
  • Fritz Mielert: Westfalen. Münsterland - Industriegebiet - Sauerland - Siegerland. (Reihe: Monographien zur Erdkunde, Bd. 30). Velhagen & Klasing. Bielefeld. 1923
  • Harm Klueting: Geschichte Westfalens. Das Land zwischen Rhein und Weser vom 8. bis zum 20. Jahrhundert. Paderborn, 1998. ISBN 3-89710-050-9
  • Nordrhein-Westfalen. Landesgeschichte im Lexikon. Red. Anselm Faust u.a. Düsseldorf, 1993. ISBN 3-491-34230-9
  • F. Philippi: Geschichte Westfalens. (Westfalenland. Eine Landes- und Volkskunde. Bd.3). Paderborn, 1926.
  • Dieter Steinhoff: Unbekanntes Westfalen. Entdeckungsfahrten an den westfälischen Grenzen. 6. Aufl., Aschendorff, Münster 1980, S. 150-151. ISBN 3-402-06501-0

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Westfàlia