Wolframita
 Wolframita | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
 Wolframita provinent de Panasqueira, Covilhã, Districte de Castelo Branco, Portugal | |
| Fórmula química | (Fe2+)WO₄ a (Mn2+)WO₄ |
| Classificació | |
| Categoria | òxids > wolframats |
| Dana | 48.1.1.0 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | negre, marró fosc |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | semimetàl·lica, grassa |
| Color de la ratlla | negra, marró fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,1 - 7,5 |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
Wolframita és com es coneix als minerals sense determinar que pertanyen a l'anomenat grup de la wolframita, generalment amb una composició química entre la hübnerita (MnWO₄) i la ferberita (FeWO₄), totes dues membres del grup. Rep el nom de l'antic alt alemany wolf i hraban (escuma de llop), en al·lusió a la substància cremosa que es forma durant la metal·lúrgia del wolframi.
Aquest grup, que forma part del supergrup de la columbita, està format per vuit espècies: dmitryvarlamovita, ferberita, heftetjernita, huanzalaïta, hübnerita, nioboheftetjernita, rossovskyita i sanmartinita.[2] Totes les espècies que formen aquest grup cristal·litzen en el sistema monoclínic excepte la dmitryvarlamovita que ho fa en l'ortoròmbic.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Dmitryvarlamovita | Ti₂(Fe³⁺Nb)O₈ |
| Ferberita | FeWO₄ |
| Heftetjernita | ScTaO₄ |
| Huanzalaïta | MgWO₄ |
| Hübnerita | MnWO₄ |
| Nioboheftetjernita | ScNbO₄ |
| Rossovskyita | (Fe³⁺,Ta)(Nb,Ti)O₄ |
| Sanmartinita | Zn(WO₄) |
També s'inclou en aquest grup la krasnoselskita, una substància d'origen antropogènic, motiu pel qual no pot ser acceptada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional.[3]
Formació i jaciments[modifica]
Es troben sovint juntament amb quars, en pegmatites granítiques i com a dipòsit hidrotermal. Quantitats apreciables es troben en Saxònia (Alemanya), Espanya (prop de La Corunya), Líbia, Namíbia, Brasil, Colòmbia, Estats Units, República Popular de la Xina (amb un 75% de les reserves mundials) i Corea del Sud. A vegades és acompanyada de cassiterita, blenda, topazi o galena.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la hübnerita a la mina Serrana (El Molar, Priorat),[4] i la ferberita a la Coma Fosca, a la Roca de Ponent i a Sant Miquel, tots tres indrets dins del terme municipal de Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wolframita |
- ↑ «Wolframite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Wolframite Group». Mindat. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «Krasnoselskite». Mindat. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 26 febrer 2024].