Wu (llengua)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaWu
吴语 i 吳語 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius81.400.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Grup ètnicpoble wu Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deAnhui, Fujian, Jiangsu, Jiangxi, Shanghai i Zhejiang Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
llengües sinítiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura xinesa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3wuu Modifica el valor a Wikidata
Glottologwuch1236 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuewuu Modifica el valor a Wikidata
ASCL7106 Modifica el valor a Wikidata
IETFwuu Modifica el valor a Wikidata

El wu (en xinès tradicional: 吳語; en xinès simplificat: 吴语) és un grup de llengües antigues pertanyent a les llengües xineses que es parlen principalment a la província de Zhejiang, a la municipalitat de Xangai i al sud de la província de Jiangsu, en total uns 80 milions de persones. El president Chiang Kai-shek era parlant de wu. La llengua wu és emprada a l'Òpera de Yue, la segona més popular de la cultura xinesa, després de l'Òpera de Pequín. El wu es parla també en moltes comunitats xineses a l'exterior.

L'ús de wo va ser censurat, així com moltes altres llengües regionals de la Xina, durant la dictadura de Mao per tal d'imposar el xinès mandarí com a idioma oficial única.[cal citació]

Domini lingüístic del wu
Els principals dialectes del wu. El de Xangai, en color marró fosc

Junt amb les llengües germàniques, les variants de wu tenen el repertori de vocals més gran del món. Un dels dialectes, parlat en un districte de Xangai, té 20 sons vocàlics, la major varietat que es pot trobar en totes les llengües del món.[1][2] El wu és una llengua tonal amb tres variants (dues, segons el dialecte) i que efectua el contrast entre fricatives i oclusives inicials de fonemes bilabials.

Presenta les dues varietats del "nosaltres", una incloent-hi l'espectador i l'altra sense ell, i fins a sis graus díctics de proximitat o llunyania en els demostratius. Els classificadors actuen com a determinants i articles, com en altres idiomes de la regió. Es tracta d'una llengua SVO en l'ordre bàsic dels elements de la frase.

Referències[modifica]

Hi ha una edició en wu de la Viquipèdia
  1. Chuan-Chao Wang, Qi-Liang Ding, Huan Tao, Hui Li «Comment on "Phonemic Diversity Supports a Serial Founder Effect Model of Language Expansion from Africa"». Science, 335, 6069, 2012, pàg. 657. DOI: 10.1126/science.1207846 [Consulta: 19 febrer 2012]. (anglès)
  2. «奉贤金汇方言"语音最复杂" 元音巅峰值达20个左右». Eastday, 14-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-14. [Consulta: 12 març 2014]. (xinès)