Wu Sangui
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1612 Suizhong (Ming) |
| Mort | 2 octubre 1678 (65/66 anys) Hengyang |
| Causa de mort | Causes naturals (Disenteria ) |
Emperador Zhou dynasty (1678–1681) (en)  | |
| març 1678 – agost 1678 – Wu Shifan (en) → | |
| Activitat | |
| Ocupació | warlord (en) , monarca |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Cònjuge | Empress Zhang (en) Chen Yuanyuan (en) |
| Fills | Wu Yingxiong (en) (  Empress Zhang (en) ) |
| Pare | Wu Xiang (en) |
Wu Sangui (Gaoyou, Jiangsu, Xina. 1612 - 12 d'octubre de 1678 a Hengyang, Hunan, Xina[1]) General dels Ming va ser una figura clau en la caiguda de la dinastia Ming i l'establiment per part dels manxús de la dinastia Qing.[2]
Biografia[modifica]
Va succeir al seu para Wu Xiang[2] amb el títol de general. Va ostentar el càrrec de General en Cap i va ser responsable de la defensa de la Gran Muralla en la zona de Shahaiguan.[3]
Quan un dels caps militars dels Ming, Li Zicheng va conquerir Pequín el 1644 i l'Emperador Chongzhen es va suïcidar[4] i es va proclamar a si mateix com el primer emperador de la nova dinastia Shun,[5] Wu no el va seguir i va demanar el suport dels manxús de la dinastia Qing per derrotar-lo i va obrir el pas de Shanhaiguan de la Gran Muralla.[3] L'exèrcit Qing va poder així depassar la frontera defensiva tradicional dels Ming a la batalla del Pas de Shanhai[6] i entrar en la vall del Riu Groc gràcies a la col·laboració de Wu Sangui conquistant Pequín amb facilitat.[5] Wu Sangui esperava que els manxús acceptessin retirar-se a les seves terres al nord de la Gran Muralla després d'ajudar a la restauració de la dinastia Ming, però el resultat va ser molt diferent. L'Emperador Shunzhi va fer traslladar la cort Qing de Mukden a Pequín[7] Wu es va posar a les ordres i servei dels nous senyors que el van gratificar amb un títol de Príncep (fet excepcional per una persona que no pertanyia al clan imperial manxú).[5] Un cop aliat amb els manxús i el vistiplau d'aquests, Wu va conquerir una gran part dels territoris de l'Oest (Shaanxi, Gansu, Sichuan, Hunan i Guizou) que no estaven sota el control dels manxús.[2] Zicheng va fugir al nord, on va ser probablement assassinat pels vilatans.
El 1658, Zhu Youlang l'últim pretendent Ming va buscar refugi sota la protecció de Pindale, establint-se al Regne de Taungoo el 1661 però aviat es va fer evident que tenia la intenció d'establir un regne a Birmània, i va esclatar la guerra amb els seus amfitrions. Els xinesos van devastar la terra al voltant d'Ava però no van aconseguir capturar-la, gràcies a la defensa que oferia l'artilleria portuguesa mercenària de Pindale, però Pye Min va donar un cop d'estat el i va trencar el setge i va ordenar que tots els xinesos amb l'excepció de Youlang, fossin matats.[8] El desembre de 1661, un exèrcit Qing de 20.000 homes comandat per Wu Sangui[9] va entrar a Taungoo exigint la rendició de Youlang, a qui foren entregats,[10] sent portats de nou a la província de Yunnan i va ser executat a principis de 1662.
El gran poder assolit per Wu va canviar en el moment que la nova dinastia va voler unificar el país, i aquest es va rebel·lar contra els seus aliats en la rebel·lió dels tres feudataris, amb l'acció d'autoproclamar-se emperador i creador d'una nova dinastia, la Dinastia Zhou Wu morí en 1678 i la revolta va acabar amb la victòria de les forces Qing el 1681.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Wu Sangui's death» (en anglès), 12-10-2013. Arxivat de l'original el 2019-08-01. [Consulta: desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Wu Sangui Explained» (en anglès), 12-10-2013. [Consulta: desembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Wu Sangui (1612-1678)» (en castellà). [Consulta: desembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Faure, David. Emperor and Ancestor State and Lineage in South China (en anglès). Stanford University Press, 2007, p. 151. ISBN 9780804767934.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe Siècle (en francès). París: Les Belles Lettres, 2013, p. 269. ISBN 978-2-251-41051-7.
- ↑ Hu, Wen. Michael Dillon. Encyclopedia of Chinese History (en anglès). Routledge, 2017, p. 602. ISBN 978-0-415-42699-2.
- ↑ Wakeman, Frederic E. The Great Enterprise The Manchu Reconstruction of Imperial Order in Seventeenth-century China (en anglès). volum 1, 1985, p. 857. ISBN University of California Press.
- ↑ Rajanubhab, Damrong. Our Wars With the Burmese (en anglès). Bangkok: White Lotus, 2001, p. 220-223. ISBN 9747534584.
- ↑ The Asiatic Journal and Monthly Register (en anglès). Parbury, Allen, and Company, 1838, p. 188–190.
- ↑ Shore, David Harrison. Last Court of the Ming China: The Reign of the Yung-li Emperor in the South (1647–1662). Princeton University, 1976, p. 208.