Xabec
El xabec és una embarcació de vela triangular, amb la que també es podia navegar amb rems, encara que de forma merament auxiliar. Sorgeix al segle xv i va ser adoptat pels corsaris algerians i tunisians en les seves incursions contra les costes i la navegació cristiana a la Mediterrània. Inicialment el xabec barbaresc era propulsat per veles i rems, tot i que la vela és el sistema preferit de navegació, emprant els rems només per a maniobres complexes.[1]
Xabec algerià[modifica]
A finals del segle xvii els corsaris magrebins modifiquen l'estructura del xabec suprimint els rems donant lloc a un vaixell de buc allargat, fàcil per realitzar les maniobres difícils i de poc calat, amb tres pals que duien com aparell veles llatines. El fet més característic era la inclinació cap endavant del pal de trinquet.
La seva velocitat, unida a l'artilleria que van començar a muntar al segle xvii, el feien temible. L'artilleria solia ser d'uns 20 canons en una bateria descoberta sobre la coberta. Durant els segles XVI, XVII i XVIII, els corsaris algerians i tunisians realitzaven freqüents incursions contra les costes espanyoles de la Mediterrània, sembrant el terror entre les poblacions costaneres.
Xabec-polacra[modifica]
A part del xabec clàssic, els espanyols i francesos modifiquen la seva estructura i creen, a mitjans del segle xviii, l'anomenada xabec-polacra. La diferència fonamental amb el xabec era l'aparell. En lloc de les típiques veles llatines dels xabecs portaven veles quadrades en els pals major i trinquet. Estaven dotats d'una bateria d'artilleria que oscil·lava entre 16 i 24 canons.[2]
Xabec espanyol[modifica]
Construït a Cartagena el (1750) un bon exemple de xabec espanyol seria el Gitano. Fou el mallorqui Antoni Barceló qui els va emprar els xabecs intensament en combat i qui va ordenar la seva classificació. Així els distingia en tres classes:
- Grans, de 680 tones, i armament de 38 canons.
- Mitjans, de 420 tones, i un armament similar, per a operacions especials. D'aquest tipus se'n van construir quatre (San Fulgencio, Murciano, San Ramon i San Leandro)
- Petits, d'unes 275 tones i 20 canons, destinats a guardacostes i vigilància costanera.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ King, Dean. A Sea of Words. 3. Henry Holt, 2000, p. 476. ISBN 978-0-8050-6615-9.
- ↑ David Cordingly. Cochrane: The Real Master and Commander. Nova York: Bloomsbury, 2007, p. 3–4. ISBN 978-1-58234-534-5.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xabec |
- Arabian chebec Arxivat 2012-02-04 a Wayback Machine. High-resolution photos of a model of an eighteenth-century xebec
- book "Chebec Le Requin 1750" with English Translation, by Jean Boudroit, 1991
- [1] Definition of xebec source
