Xepsetkau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaXepsetkau
Biografia
Naixementsegle XXVI aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNecròpolis de Gizeh Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia IV d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
ParesKhefren Modifica el valor a Wikidata  i Meresankh III Modifica el valor a Wikidata
GermansNebemakhet Modifica el valor a Wikidata

Xepsetkau (Šps.t-k3.w) va ser una princesa egípcia de la IV Dinastia. Era filla del faraó Khefren, el quart governant de la IV dinastia, i la seva Gran esposa reial Meresankh III.[1] Va tenir diversos germans complets (del mateix pare i mare): els prínceps Kheneterka, Duaenre, Nebemakhet i Niuserre, i dues germanes els noms de les quals no ens han arribat. Khefren va tenir més fills amb altres dones, com el posterior faraó Menkhaure.[2]

Xepsetkau
en jeroglífic
A50t
D28
D28
D28

A Xepsetkau només se la coneix pels noms que es donen a la tomba del seu germà Nebemakhet (tomba tallada a la roca LG 86 (G 8172) del Camp Central de la necròpolis de Guiza) excavada per l'egiptòleg alemany Richard Lepsius el segle xix i per Selim Hassan el XX.[3] Originalment Xepsetkau apareixia asseguda amb el seu germà a la paret sud de la capella exterior, tot i que no s'ha conservat. També apareix en relleus de la capella interior (sobre la porta de la paret oriental i en fragments de la paret nord), en ambdós casos hi apareix identificada amb el títol de Filla del rei del seu cos (sAt nswt n Xt = f).[4][1] No està clar si va ser enterrada aquí o si va tenir la seva pròpia tomba.

L'arqueòleg nord-americà George Andrew Reisner va proposar que també apareixeria representada en estàtues sense inscripció a la paret nord de la sala nord de la tomba G 7530-sub (G 7530-7540). la tomba de la reina Meresankh III.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «SHEPSETKAU (IN G 8172)» (en anglès). Digital Giza. [Consulta: 31 gener 2021].
  2. Dodson i Hilton, 2004, p. 52-61.
  3. 3,0 3,1 «G 8172» (en anglès). Digital Giza. [Consulta: 31 gener 2021].
  4. Baud, 2015, p. 582.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]