Xona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre una llengua africana. Vegeu-ne altres significats a «vaqueta (caragol)».
Infotaula de llenguaXona
ChiShona
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants8,500,000 (aproximat)
Parlants nadius8.300.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing107
Autòcton deÀfrica oriental
EstatZimbàbue Zimbàbue 8.071.000
Moçambic Moçambic 2.340.000
Malawi Malawi 85.000
Botswana Botswana 55.000
Zàmbia Zàmbia 47.000
South Africa Sud-àfrica 21.000
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües bantus meridionals
llengües xona Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1sna
ISO 639-2sna
ISO 639-3sna
SILSNA
Glottologcore1255 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere99-AUT-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesna Modifica el valor a Wikidata
ASCL9207 Modifica el valor a Wikidata
IETFsn Modifica el valor a Wikidata

El xona ˈʃoʊnə,[1] o chiShona, és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà. És una de les llengües nigerocongoleses de la branca de les llengües bantus del sud i 11 milions de persones la tenen com a llengua materna, bàsicament distribuïdes entre Zimbàbue i Moçambic, països on s'ensenya a les escoles (no sempre com a llengua principal).

El terme també es fa servir per identificar els pobles que parlen un dels dialectes xona: Zezuru, Karanga, Manyika i Korekore, a vegades també el Ndau. Alguns investigadors inclouen el kalanga, però altres afirmen que és una llengua diferent. El diccionari bàsic anglès-xona i xona anglès de Desmond Dale comprenen un vocabulari especial per als dialectesKaranga, Korekore, Manyika i Zezuru, però no per al Ndau o el Kalanga.

Parlants[modifica]

El xona és la més parlada de les llengües bantus pel criteri de nombre de parlants nadius. Segons Ethnologue,[2] el xona, juntament amb els dialectes Karanga, Zezuru, i Korekore és parlat per 10,8 milions de persones. Les variants del xona manyika i ndau,[3][4][5] relacionats separadament per Ethnologue,[6] són parlats per 1.025.000[7] i 2.380.000[8] persones respectivament. La xifra definitiva de parlants xona seria d'uns 14,2 milions de persones. El zulu és la segona llengua bantu més parlada amb 10,3 milions de parlants segons Ethnologue.[9]

Instrucció[modifica]

Wikipedia en xona.

El xona és una llengua escrita estàndard escrita estàndard amb ortografia i gramàtica codificades durant el segle XX i fixada en la dècada de 1950. La primera novel·la en xona, Feso de Solomon Mutswairo, fou publicada en 1957. El xona és ensenyat a les escoles però no és el mitjà general d'instrucció. Té una literatura i compta amb diccionaris monolingües i bilingües (principalment xona - anglès). El xona modern es basa en el dialecte parlat pels Karanga de la província de Masvingo, la regió al voltant de Gran Zimbàbue, i els zezuru del centre i nord de Zimbàbue. No obstant això, tots els dialectes de zona són considerats oficialment d'igual importància i s'ensenyen a les escoles locals.

Llengües vernacles relacionades[modifica]

El xona és membre de la gran família de llengües bantus. En la classificació zonal de Malcolm Guthrie la zona S10 designa un continu dialectal de varietats estretament relacionades, que inclou el xona, manyika, nambya i ndau, que es parlen a Zimbàbue i Moçambic central; Tawara i Tewe, que es troben a Moçambic; i ikalanga de Botswana i Zimbàbue occidental.

Orígens[modifica]

N'anga o sanador tradicional xona (Zimbàbue)

És probable que els parlants xona es traslladessin a l'actual Zimbàbue des de Mapungubwe i les comunitats K2 a Limpopo, Àfrica del Sud, abans de l'afluència d'europeus, principalment colons britànics. Una concepció errònia és que els parlants del dialecte karanga van ser absorbits per la cultura i la llengua ndebele abans de convertir-se en kalanga. Aquest error és el resultat directe de la polarització política en el marc curricular nacional de Zimbàbue. La llengua kalanga és àmpliament parlada a Botswana, on els ndebele mai van estar presents.Hom creu que el kalanga ha estat la llengua utilitzada pels mapungubweans.[10] Si això és exacte es dedueix que el dialecte karanga del xona és derivat del Kalanga. El karanga està més a prop del Kalanga que la resta dels dialectes esmentats. Ambdós karanga i kalanga són més a prop del venda que els altres dialectes xona.

Dialectes[modifica]

El xona és utilitzat per referir-se a un llenguatge normalitzat basat en els dialectes centrals de la regió Xona. Les llengües xona formen un continu dialectal del desert de Kalahari a l'oest fins a l'oceà Índic a l'est i el riu Limpopo al sud i el riu Zambeze al nord. Si bé les llengües estan relacionades, l'evolució i la separació en els últims 1000 anys ha fet que la intel·ligibilitat mútua no sempre sigui possible sense un període d'aculturació. Per tant, els parlants de xona central tenen dificultats per comprendre parlants kalanga tot i que el lèxic pot ser compartit en més del 80% amb alguns dialectes occidentals karanga. De la mateixa manera els dialectes de l'est (Shanga) parlats a l'oceà Índic també són molt divergents. Hi ha moltes diferències dialectals en el xona, però es reconeix un dialecte estandarditzat. D'acord amb la informació d'Ethnologue (que exclou S16 Kalanga):

  • Hwesa
  • S14 Karanga (Chikaranga). Parlat al sud de Zimbàbue, vora Masvingo.
Subdialectes: Duma, Jena, Mhari (Mari), Ngova, Venda (no venda), Nyubi (parlat a Matabeleland al començament del període colonial i ara exgingit), Govera.
  • S12 Zezuru (Chizezuru, Bazezuru, Bazuzura, Mazizuru, Vazezuru, Wazezuru). Parlat a Mashonaland i Zimbàbue central, vora Harare. Llengua estàndard.
Subdialectes: Shawasha, Gova, Mbire, Tsunga, Kachikwakwa, Harava, Nohwe, Njanja, Nobvu, Kwazvimba (Zimba).
  • S11 Korekore (Xona septentrional, Goba, Gova, Shangwe). Parlat al nord de Zimbàbue, vora Mvurwi.
Subdialectes: Budya, Gova, Tande, Tavara, Nyongwe, Pfunde, Shan Gwe.

Les llengües amb la intel·ligibilitat parcial amb xona, de les quals els parlants són considerats que són ètnicament xona, són el S15 ndau, que es parla a Moçambic i Zimbàbue, i el S13 manyika, parlat a Zimbàbue oriental, prop Mutare. S'ha introduït material d'alfabetització ndau a les escoles primàries.

Maho (2009) reconeix el Korekore, Zezuru, Manyika, Karanga, i Ndau com a llengües diferents en l'agrupació xona, mentre que el Kalanga és més divergent.

Fonologia i alfabet[modifica]

Alfabet i pronunciació xona.

El xona compta amb cinc vocals (a, e, i, o, u) pronunciades de la mateixa manera que en castellà, sons xiulats i nombroses africades, característiques de la fonètica de la regió. La seva gramàtica va estandarditzar-se als anys 50 i destaca per l'ús de prefixos nominals (la flexió es fa més amb prefixos que sufixos) i per la varietat de modes verbals, que permeten expressar diferents matisos de l'actitud del parlant cap a l'acció del verb. S'escriu en alfabet llatí. Cada síl·laba xona acaba en vocal i les consonants pertanyen a la següent síl·laba, p.ex mangwanani ("matí") se separa ma.ngwa.na.ni; "Zimbabwe" és zi.mba.bwe. Cada vocal és pronunciada separadament; per exemple, "Uno enda kupi?" (on vas?) es pronuncia [u.no.e.nda.ku.pi]. El trígraf mbw es pronuncia /mbəɡ/.

Alfabet[modifica]

Lletra IPA
a /a/
b /b/
bh /b̤/
ch /tʃ/
d /d/
dh /d̤/
dy /dʲɡ/
dzv /dβz/
e /e/
f /f/
g /ɡ/
h /h/
i /i/
j /dʒ/
k /k/
l /l/
m /m/
mh /m̤/
n /n/
ng /ŋ/
o /o/
p /p/
r /rw/
s /s/
sv /ɸs/
sw /skw/
t /t/
tsv /tɸs/
ty /tʲk/
u /u/
v /β/
vh /v/
w /w/
y /j/
z /z/
zv /βz/

Referències[modifica]

  1. ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
  2. ↑ Xona a Ethnologue
  3. ↑ Stabilization in the Manyika Dialect of the Shona Group, Hazel Carter, Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 26, No. 4, Oct., 1956, pp. 398-405
  4. ↑ Report on the Unification of the Shona Dialects. By Clement M. Doke. 1931
  5. ↑ «University of Pennsylvania Language Center». Arxivat de l'original el 2017-07-22. [Consulta: 28 setembre 2016].
  6. ↑ Ethnologue's list of Shona (S.10) languages
  7. ↑ Ethnologue's Manyika entry
  8. ↑ Ethnologue's Ndau entry
  9. ↑ Ethnologue's list of languages by size
  10. ↑ Department of Archeology, Wits University

Bibliografia[modifica]

  • Biehler, E. (1950) A Shona dictionary with an outline Shona grammar (revised edition). The Jesuit Fathers.
  • Brauner, Sigmund (1995) A grammatical sketch of Shona : including historical notes. Köln: Rüdiger Koppe.
  • Carter, Hazel (1986) Kuverenga Chishóna: an introductory Shona reader with grammatical sketch (2nd edition). London: SOAS.
  • Doke, Clement M. (1931) Report on the unification of the Shona dialects. Stephen Austin Sons.
  • Mutasa, David (1996) The problems of standardizing spoken dialects: the Shona experience, Language Matters, 27, 79
  • Lafon, Michel (1995), Le shona et les shonas du Zimbabwe, Harmattan éd., Paris (francès)
  • D. Dale:
    • Basic English – Shona dictionary, Afro Asiatic Languages Edition, Sept 5, 2000, ISBN 978-0869220146
    • Duramazwi: A Shona - English Dictionary, Afro Asiatic Languages Edition, Sept 5, 2000, ISBN 978-0869220146

Enllaços externs[modifica]

Hi ha una edició en xona de la Viquipèdia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xona&oldid=33190307»