Édouard Bénédictus
 Placa funerària (Colombarium del cementiri del Pere Lachaise)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1878 10è districte de París (França) |
| Mort | 28 gener 1930 (51 anys) 16è districte de París (França) |
| Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise Grave of Bénédictus (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | químic, pintor, inventor, compositor |
| Família | |
| Germans | Louis Benedictus |
| Parents | Judith Gautier (tia) |
Premis | |
 | |
Édouard Bénédictus (29 de juny de 1878 - 28 de gener de 1930) va ser un químic, decorador, pintor i compositor francès. El 1909 va registrar la patent sobre la invenció del vidre laminat.[1]
Biografia[modifica]
Édouard Bénédictus va néixer el 1878 a París, en el si d'una família d'origen neerlandès. La seva tia era Judith Gautier, filla de l'escriptor Théophile Gautier, qui va intentar allunyar-li dels estudis artístics que considerava fútils, i el va orientar cap a la química. De jove va ser enviat a estudiar a Darmstadt (Alemanya), encara que no va abandonar les seves aficions artístiques per a la pintura i la composició musical.[2] Cap a 1900, va ingressar en la Societat dels Apatxes, un cercle d'artistes.
El 25 de novembre de 1909, va dipositar una patent sobre un procediment per produir vidre laminat. Havia descobert aquest nou producte el 1903, gràcies a la caiguda accidental des d'una escala d'un flascó de vidre que contenia una solució de cel·luloide, constatant que el flascó no es va trencar.[3] El 7 de juliol de 1911 va fundar la «Societat del Vidre Triplex», que va ser absorbida per Saint-Gobain a partir de 1927.[4]
Durant els anys 1920, al marge de les ciències aplicades, Bénédictus també va ser conegut per les seves creacions d'estil art déco, quan va treballar al costat de Jean Saudé entre uns altres. El 1925, Laure Albin Guillot va realitzar el seu retrat fotogràfic exposat a l'Exposició dels arts decoratiues i industrials modernes del 1925.[5]
Va morir el gener de 1930 a París, i la seva memòria fúnebre va ser pronunciada per Paul Léon.[6]
Entre febrer i abril de 1986, el Centre cultural francès de Roma, el Museu de les Arts Decoratives de París, la Galeria Consigli d'Art de Parma i el Centre Cultural Francès de Milà, li van retre homenatge a través d'una exposició itinerant centrada sobre les seves creacions d'art déco, frescos, guaixos, estergits i teixits impresos.[7]
Escrits[modifica]
- Saudé, Jean; Descaves, Lucien; Bourdelle, Antoine. Traité d'enluminure d'art au pochoir, par Jean Saudé. Précédé de notes par MM. Antoine Bourdelle, Lucien Descaves, de l'Académie Goncourt, et Sem (Georges Goursat) (en francès). Argenteuil, París: Impr. R. Coulouma, 1925.
- Nouvelles Variations. Soixante-quinze motifs décoratifs en vingt planches (pdf) (en francès). París: Albert Lévy, 1929.
- Relais 1930. 15 planches donnant 42 motifs décoratifs. Enluminure d'art de Jean Saudé. Préliminaires d'Yvanhoé Rambosson (en francès). París: Éditions Vincent Fréal et Cie, 1931.
- Variations. 86 motifs décoratifs en 20 planches. Pochoirs de Jean Saudé (en francès). París: s.n.
Referències[modifica]
- ↑ Ehlers, Ernest G. «safety glass | Definition, Types, & Facts» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ «Nécrologie» (en francès). Art et décoration: revue mensuelle d'art moderne. Éditions Albert Lévy [París], volum 57, 1930, pàg. IX.
- ↑ « Le verre feuilleté, tombé de l'échelle » par Jacques Henno, in Les Echos, 16 de juliol de 2014, en línia.
- ↑ Michel, Jean-Marie. «Le verre renforcé Triplex (verre feuilleté de sécurité». A: Contribution à l'histoire des polymères en France (pdf) (en francès). Société chimique de France.
- ↑ Desveaux, Delphine (ed.). Laure Albin Guillot Artisane d’art de la photographie (en francès). París: Fondation des artistes, 2018, p. 47 (Collection du Parc, núm.3). ISBN 9782363062529.
- ↑ Cavautin 5120, Colombarium du Père-Lachaise Arxivat 2017-10-01 a Wayback Machine., en ligne.
- ↑ de Gary, Marie-Noël (ed.); Manganelli, Giorgio (prefaci). Édouard Bénédictus. Rythme et couleur de l'Art déco : gouaches, pochoirs, tissus, 1922-1930 (en francès). París/Roma: Flammarion/ Carte segrete, 1986, p. 62.
Bibliografia[modifica]
- Rambosson, Yvanhoé. Hommage à Bénédictus. París: s.n., 1930, p. 17.
- Najar, Victor «L'inventeur du verre de sécurité : Édouard Bénédictus» (en francès). L'Égypte industrielle [El Caire], desembre 1936.
- Alphandéry, Marie-Fernande. «Bénédictus (Édouard)». A: Dictionnaire illustré des inventeurs français [Dicionari il·lustrat dels inventors francesos] (en francès). París: Éditions Seghers, 1962.
- Rahn Fry, Charles. Benedictus' art deco designs in color (en anglès). New York: Dover Publications, 1980. ISBN 0-486-23971-3.
Enllaços externs[modifica]
- «Benedictus, Edouard - Biography» (en anglès). Art Deco Ceramic Glass Light.
- Omalaled. «Invents que van canviar el món», 2008. Arxivat de l'original el 2022-02-22. [Consulta: 22 febrer 2022].
- Artime, Miguel. «Édouard Benedictus, o de como la serendipia salvó millones de vidas» (en castellà).