Índia Holandesa

L'expressió Índia holandesa designa les possessions colonials holandeses al subcontinent indi, mentre que la d'Índies holandeses es refereix a les nocions més àmplies de les Antilles Neerlandeses (a Amèrica) i a les Índies Orientals Holandeses (tot allò a l'est del Cap de Bona Esperança, però principalment Indonèsia, la joia colonial de la corona holandesa), anomenades sovint amb el terme informal de Indië ('regió de la Gran Índia', en neerlandès). La seva capital va ser Cochin, a la costa de Malabar.

Cronologia de l'Índia holandesa[modifica]

1605 — Els holandesos creen la seva primera factoria índia a Masulipatnam.
1610–1825 — Pulicat esdevé possessió holandesa.
1638 — S'estableix una factoria a Vengurla, a la costa de Konkan.
1658–1795 — Tuticorin esdevé possessió holandesa.
1658–1781 — Negapatnam esdevé possessió holandesa.
1780–1784 — La costa de Coromandel és ocupada per Gran Bretanya.
1795–1818 — Ocupació britànica de tots els assentaments holandesos en l'Índia.
1818 — Malabar és annexionada a l'Índia Britànica.
1818 — Els assentaments de Coromandel són retornats als Països Baixos.
1825 — Coromandel és cedit a Gran Bretanya, convertint-se en part de l'Índia Britànica.

Llista de colònies[modifica]

Colònies holandeses a la Costa de Malabar (costa sud-occidental de l'Índia):

Cranganore de Cranganor (Kodungallor) (1662)
Cochin de Cima (Pallipuram) (1661)
Cochin, Cochin de Baixo o Santa Cruz (1663)
Quilon (Coylan) (1661)
Cannanore (1663–1790)
Kundapura (1667–1682)
Kayankulam (ca. 1645)
Ponnani (vers 1663).

Colònies holandeses a la costa de Coromandel (en la costa oriental de l'Índia):

Golkonda (1662 – vers 1733)
Bimilipatnam (1687–1795, 1818–25)
Jaggernaikpoeram (1734–95, 1818–25)
Daatzeram (1633–1730)
Nagelwanze (1669–87)
Palikol (1613–1781, 1785–95, 1818–25)
Masulipatnam (1605–1756)
Petapoeli or Nizampatnam (1606–68)
Paliacatta o Pulicat (1610–1781, 1785–95, 1805–25)
Sadras (1654–1757, 1785–95, 1818–25)
Tierepopelier (Thiruppapuliyur, Thiruppadiripuliyur) (1608–25)
Tegenapatnam, Coedeloer (Cuddalore) (1647–1758)
Porto Novo o Parangipettai (1608–1825)
Negapatnam (1658–1781)
Tuticorim o Thoothukudi (1658–1825).

Bengala holandesa[modifica]

En 1608 els Països Baixos van fundar la seva primera colònia a l'Índia. El 1625 la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, comunament coneguda com la Companie o VOC, va establir un assentament a Chinsurah a poques milles al sud de Bandel per al comerç d'opi, sal, muselina i espècies. Es va construir un fort anomenat Fort Gustavius i una església i diversos altres edificis. Un francès famós, el general Perron, que va exercir com a conseller militar del mahrates, es va assentar en aquesta colònia holandesa i s'hi va construir una gran casa. L'assentament holandès de Chinsurah va sobreviure fins a 1825, quan els holandesos en el seu procés de consolidació dels seus interessos en l'actual Indonèsia, van cedir Chinsurah (i altres llocs a l´Índia) als anglesos a canvi dels assentaments britànics a l'illa de Sumatra (com a part del Tractat anglo-holandès de 1824).

El fort Gustavius des de llavors va desaparèixer de la faç de Chinsurah i l'església es va esfondrar recentment a causa del desús, però gran part de l'herència holandesa roman. Aquesta inclou les antigues casernes, la residència del Governador, la casa del general Perron (actualment Escola de Chinsurah) i el vell edifici de la factoria, ara l'oficina de l'Alt Comissionat de la Divisió. Coromandel Coast

Governadors[modifica]

Governadors de la Costa de Coromandel[modifica]

1608 - 1610 Pieter Issaksz. Eyloff
1610 - 1612 Jan van Wesick
1612 - 1615 Wemmer van Berchem
1616 Hans de Haze
1616 - 1617 Samuel Kindt
1617 - 1619 Adolf Thomassen
1619 - 1620 Hans de Haze (segona vegada)
1620 - 1622 Andries Soury
1622 - 1624 Abraham van Uffelen
1624 - 1626 Andries Soury (segona vegada)
1626 - 1632 Maerten IJbrantszoon
1632 Arent Gardenijs
1632 - 1633 David Pieterszoon de Vries
1633 - 1636 Maerten IJbrantszoon (segona vegada)
1636 - 1638 Carel Reyniersz
1638 - 1643 Arent Gardenijs (segona vegada)
1643 - 1650 Arnold Heussen
1650 - 1651 Laurens Pit
1651 Jacob Fransz. de With
1652 - 1663 Laurens Pit (segona vegada)
1663 - 1665 Cornelis Speelman
1665 - 1676 Anthony Paviljoen (Pavilion)
1676 - 1679 Jacques Caulier
1679 - 1681 Willem Carel Hartsinck
1681 - 1686 Jacob Joriszoon Pits
1686 - 1698 Laurens Pits de Jonge
1698 - 1705 Dirk Coomans
1705 - 1710 Johannes van Steelandt
1710 - 1716 Daniel Bernard Guilliams
1716 - 1719 Adriaan de Visscher
1719 - 1723 Gerrit van Westrenen
1723 - 1729 Dirck van Cloon
1729 - 1733 Adriaan van Pla
1733 - 1737 Elias Guillot
1738 - 1743 Jacob Mossel
1743 - 1747 Galenus Mersen
1747 - 1753 Librecht Hooreman
1753 - 1758 Steven Vermont
1758 - 1761 Lubbert Jan, baron van Eck
1761 - 1765 Christiaan van Teylingen
1765 - 1773 Pieter Haksteen
1773 - 1780 Reynier van Vlissingen
1780 - 1784 Ocupació britànica
1784 - 1789 Willem Blauwkamer
1790 - 20 Oct 1795 Jacob Eilbracht
1795 - 1818 Ocupació britànica
1818 - 1824 F.C. Regel
1824 - 1825 Henry François von Söhsten
1825 Cessió a la Gran Bretanya

Comandants de la Costa de Malabar[modifica]

29 de desembre de 1658 - 14 d'abril de 1659 ocupació temporal de Quilon. Definitiva el 15 de gener de 1662 junt amb Cranganore. El 8 de gener de 1663 fou ocupada Cochin i el 15 de febrer de 1663 els holandesos es van establir a Cannanore.

1663 - 1665 Ludolph van Coulster
1665 - 1667 Ijsbrand Goske
1667 - 1669 Lucas van der Dussen
1669 - 1676 Hendrik Adriaan van Reede tot Drakestein
1677 - 1678 Jacob Lobs
1678 - 1683 Marten Huysman
1683 - 1687 Gelmer Vosburgh
1688 - 1693 Issack van Dielen
1693 - 1694 Alexander Wigman
1694 - 1697 Adriaan van Ommen
1697 - 1701 Magnus Wichelman
1701 - 1704 Abraham Vink
1704 - 1708 Willem Moerman
1708 - 1709 Adam van der Duyn
1709 - 1716 Barend Ketel
1716 - 1723 Johannes Hertenberg
1723 - 1731 Jacob de Jong
1731 Wouter Hendriks
1731 - 1734 Adriaan Maten
1734 - 1742 Julius Valentyn Stein van Gollonesse
1742 - 1747 Reinerus Siersma
1747 - 1751 Corijn Stevens
1751 Abraham Cornelis de la Haye
1751 - 1756 Frederik Cunes
1756 - 1761 Casparus de Jong
1761 - 1765 Godefried Weyerman
1765 - 1768 Cornelis Breekpot
1768 - 1770 Christiaan Lodewijk Senff
1770 - 1781 Adriaan Moens
1781 - 1793 Johan Gerard van Angelbeek
1793 - 1795 Jan Lambertus van Spall
1795 - 1818 ocupació britànica i 1818 annexió

Directors de la Bengala Holandesa[modifica]

1635 Factories a Pipley and Hougli (fins 1676) dependents de Coromandel; 1676 factories de Patna i Baleshwar (Bellasoor) i (1710-1759) a Murshidabad

1635 - 1655 the governors of Coromandel
1655 - 1658 Pieter Sterthemius (b. 1618? - d. 1676)
1658 - 1663 Mattheus van den Broucke (b. 1620 - d. 1685)
1663 - 1665 Rogier van Heyningen (d. 1665)
1665 - 1669 Vacant
1669 - 1673 Constantin Ranst de Jonge (b. 1635 - d. 1714)
1673 - 1676 François de Haze (d. 1676)
1677 - 1678 Willem Volger (b. 1602 - d. 1679)
1678 - 1680 Jacob Verburgh
1681 - 1683 Nicolaas Baukes
1683 - 1685 Marten Huysman
1685 - 1688 Nicolaas Schaghen
1688 Pieter Willeboorts
1688 - 1696 Arnoldus Muykens
1696 - 1701 Pieter van Dishoeck
1701 - 1705 Jacob Pelgrom
1705 - 1710 Willem de Roo
1710 - 1716 Anthony Huysman
1717 - 1722 Ewout van Dishoeck
1722 - 1724 Pieter Vuyst
1724 - 1727 Abraham Patras
1727 - 1731 Jacob Sadelijn
1731 - 1733 Rogier Beernards
1734 - 1744 Jan Albert Sichterman
1744 - 1750 Jan Huyghens
1750 - 1755 Jan Karsseboom
1755 Louis Taillefert
1755 - 1760 Adriaan Bisdom

1760 - 1763 Louis Taillefert (segona vegada)

1763 - 1769 George Lodewijk Vernet
1769 - 1770 Boudewijn Versewel Faure
1771 - 1776 Johannes Bacheracht
1776 - 1781 Johannes Mattheus Ross
1781 - 1784 Ocupació britànica
1784 - 1785 Gregorius Herklots (interí)
1785 - 1792 Isaac Titsingh
1792 - 1795 Cornelis van Citters Aarnoutszoon
1795 Johan Willem Salomon von Haugwitz (interí)
1795 - 1817 Ocupació britànica
1817 - 1818 Jan Andries van Braam
1818 - 1825 Daniel Antonie Overbeck
1825 Cessió a Gran Bretanya

Directors del Surat Holandès[modifica]

1616 Establiment de factoria a Surat (Suratte)

1620 - 1628 Pieter van den Broecke
1628 - 1633 Johan van Hasel
1633 - 1634 Jacob van der Graeff
1634 - 1640 Barend Pietersz.
1640 - 1644 Paulus Croocq
1644 Cornelis Weylant
1644 - 1648 Arent Barents Muykens
1648 - 1651 Johan van Teylingen
1651 - 1654 Gerard Pelgrim
1654 - 1657 Hendrik van Gent
1657 - 1658 Isaac Coedijck
1658 - 1661 Leonard Winnincx
1661 - 1665 Dirk van Adrichem
1666 Huybert de Lairesse
1667 - 1673 Andries Boogaert
1673 - 1676 Willem Volger
1676 - 1678 Sybrand Abbema
1678 - 1679 Daniël Parvé
1680 - 1685 Jacques de Bucquoy
1685 - 1691 Gelmer Vosburgh
1692 - 1694 Louis de Keiser
1694 - 1695 Paulus de Roo
1695 - 1699 Pieter Ketting
1699 - 1701 Hendrik Zwaardecroon
1701 - 1705 Pieter de Vos
1705 Willem Six
1707 - 1708 Johan Grotenhuys
1708 - 1710 Cornelis Besuyen
1711 - 1715 Johan Josua Ketelaar
1715 - 1719 Daniel Hurgronje
1719 - 1722 Philip Zaal
1722 - 1726 Abraham Weijns
1726 - 1728 Herman Bruyning
1729 - 1740 Pieter Lourens Phoonsen
1740 - 1749 Jan Schreuder
1749 - 1753 Johannes Pecock
1753 - 1755 Johan de Roth
1755 - 1759 Louis Taillefert
1759 - 1763 Jan Drabbe
1763 - 1768 Christiaan Lodewijk Senff
1768 - 1776 Martinus Joan Boschman
1776 - 1781 Willem Jacob van de Graaff
1781 - 1784 Ocupació britànica
1784 - 1792 Abraham Josias Sluysken
1792 - 1795 Peter Sluysken
1795 - 1818 Ocupació britànica
1818 - 1824 B.C. Verploegh
1821 - 1825 C.J.G. baron Albedyll
21 de desembre de 1825 Annexió a l'Índia Britànica

Fonts[modifica]