Torvaldo e Dorliska
 Gioachino Rossini | |
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Gioachino Rossini |
| Llibretista | Cesare Sterbini |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
| Basat en | La Lodoiska (1796), un llibret de Francesco Gonella per a l'òpera de Simon Mayr |
| Creació | 1815 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | Opera semiseria |
| Parts | Dos |
| Durada | 2 hores i 30 minuts |
| Personatges |
|
| Instrumentació | |
| Estrena | |
| Estrena | 26 de desembre de 1815 |
| Escenari | Teatro Valle de Roma, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 1818, Teatre de la Santa Creu, Barcelona[1] |
  | |
Torvaldo e Dorliska és una opera semiseria en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Cesare Sterbini, basat en La Lodoiska (1796), basat en la novel·la/memòria Les Amours du chevalier de Faublas (1787–1790) del revolucionari Jean-Baptiste Louvet de Couvrai, l'obra del qual va ser la font del llibret de Lodoïska de Luigi Cherubini (1791), i de Lodoiska de Stephen Storace (1794) i Simon Mayr (1796). S'estrenà al Teatro Valle de Roma el 26 de desembre de 1815.[2]
Torvaldo e Dorliska no va reeixir del tot en el retorn de Rossini al gènere d'òpera de rescat, després de l'aclamada en el mateix gènere, L'inganno felice (Venècia, 1812). Per estrany que sembli, el treball del mateix equip va donar com a resultat vuit setmanes més tard l'oferiment al món d'El barber de Sevilla, l'òpera més famosa del compositor.
Torvaldo e Dorliska és una òpera de rescat amb un final feliç. La inclusió de papers buffo és el motiu de la seva designació com a obra 'semiserio', semblant a La gazza ladra de Rossini.
Representacions[modifica]
Torvaldo e Dorliska va ser representada per primer cop el 26 de desembre de 1815 al Teatro Valle de Roma, tot i els bons cantants de l'estrena, l'òpera no va obtenir l'èxit esperat però va romandre en el repertori i va aparèixer a diverses ciutats italianes, inclosa Venècia, durant els següents vint-i-cinc anys, encara que mai va ser un gran èxit de crítica.
El 1818 es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona amb el mateix Filippo Galli en el paper principal i amb Ramon Carnicer a la direcció.[3] Es va representar a París el 1825, amb el debut de Marietta Garcia, la futura Malibran.[4] Es va presentar a La Scala de Milà els anys 1818, 1824, 1825 i 1838.[5]
A poc a poc va anar caient en l'oblit, desapareixent del panorama cap a 1839. Rossini, un compositor molt conegut i estimat a Roma, no va poder aconseguir l'èxit que s'esperava d'una nova obra seva. Els aspectes semiserio de l'òpera no van ser apreciats per l'audiència.[6]
Enregistraments[modifica]
| Any | Elenc:
Dorliska, Torvaldo, Il Duca d'Ordow, Giorgio, Carlotta |
Director,
Teatre d'òpera i orquestra |
Segell[7] |
|---|---|---|---|
| 1992 | Fiorella Pediconi,
Ernesto Palacio, Stefano Antonucci, Mauro Buda, Nicoletta Marani |
Massimo de Bernart,
Orquestra i cor de la RadioTelevisione Svizzera Italiana i el Gruppo Vocale Cantemus |
Àudio CD: Arkadia,
Cat: CDAK 123-2; Agorá, Cat: AG 073.2 |
| 2003 | Paola Cigna,
Huw Rhys-Evans, Michele Bianchini, Mario Utzeri, Annarita Gemmabella |
Alessandro De Marchi
Czech Chamber Soloists i l'ARS Brunensis Chamber Choir |
Àudio CD: Naxos Records
Cat: 8.660189-90 |
| 2006 | Darina Takova,
Francesco Meli, Michele Pertusi, Bruno Praticò, Jeannette Fischer |
Victor Pablo Pérez,
Orchestra Haydn di Bolzano e Trento i el Prague Chamber Chorus (Enregistrament d'una actuació al Rossini Opera Festival, Pesaro) |
Àudio CD: Dynamic
Cat: CDS 528/1-2 |
Referències[modifica]
- ↑ José Subirá. Variadas versiones de libretos operísticos. Editorial CSIC - CSIC Press, 1973, p. 115. ISBN 978-84-00-03807-6.
- ↑ «Dades de l'estrena» (en alemany). operone.de. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015. [Consulta: 17 desembre 2015].
- ↑ Gioacchino Rossini. Torvaldo e Dorliska: dramma semiserio. Giovanni Dorca, 1818*.
- ↑ Sutherland Edwards, 1869, p. 114.
- ↑ Lodovico S. Silvestri. Della vita e delle opere di Gioachino Rossini: Notizie biografico, artistico, aneddotico, critiche. a spese dell'autore, 1874, p. 115.
- ↑ Bagnoli, 1993, p. 343.
- ↑ Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 29 octubre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Alier, Roger. Gioachino Rossini (en castellà). Barcelona: Edicions Daimon, 1986. ISBN 84-231-2852-0.
- Bagnoli, Giorgio. The La Scala Encyclopedia of the Opera. Simon and Schuster, 1993. ISBN 978-0-671-87042-3.
- Gossett, Philip; Brauner, Patricia (2001), "Torvaldo e Dorliska" a Holden, Amanda (ed.), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam. ISBN 0-14-029312-4
- Osborne, Charles (1994), The Bel Canto Operas of Rossini, Donizetti, and Bellini, Londres: Methuen; Portland, Oregon: Amadeus Press. ISBN 0931340713
- Osborne, Richard (1998), "Torvaldo e Dorliska", a Stanley Sadie (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, Vol. xxxx. London: MacMillan Publishers, Inc. ISBN 0-333-73432-7 ISBN 1-56159-228-5
- Osborne, Richard (1990), Rossini, Ithaca, Nova York: Northeastern University Press. ISBN 1-55553-088-5
- Osborne, Richard (1998), "Torvaldo e Dorliska", a Stanley Sadie, (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, Vol. XXX. pp. XXX Londres: MacMillan Publishers, Inc. ISBN 0-333-73432-7 ISBN 1-56159-228-5
- Sutherland Edwards, Henry. The Life of Rossini, 1869.
