Manifestació de capellans de 1966
| Tipus | manifestació  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 11 març 1966 | ||
| Localització | Barcelona | ||
| Estat | Espanya | ||
| Nombre de participants | 130 | ||
| Causa | Protestar per la detenció i les tortures a l'estudiant del SDEUB, Joaquim Boix Lluch | ||
| Acció | Manifestació pacífica de 130 eclesiàstics fins a la Jefatura Superior de Policia amb l'objecte de lliurar una carta de protesta. | ||
| Resultat | Apallissament dels capellans participants. Fort impacte a la societat civil catalana i espanyola. Repercussió internacional de l'acció. | ||
| Ferits | Diversos eclesiàstics contusionats | ||
La manifestació de capellans de 1966 va ser una concentració i manifestació d'uns cent trenta clergues vestits amb sotana que va tenir lloc l'11 de maig de 1966 davant de la "Jefatura Superior de Policía", situada a la Via Laietana de Barcelona i que finalitzar amb una brutal intervenció policial.
Origen de l'acció[modifica]
La decisió de realitzar una manifestació sorgí de la certesa que un estudiant comunista i dirigent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), Joaquim Boix Lluch, detingut per la policia, estava sent interrogat i torturat a les dependències de la prefectura de la policia pel cap de la Brigada Político-Social, a la Via Laietana.[1] La detenció s'havia produït el dia 6 de maig.
Un grup d'eclesiàstics, que arran de la celebració del Concili Vaticà II i els seus aires de renovació que cada cop més accentuaven el seu compromís social i polític, prengueren la iniciativa de dur a terme una acció de denúncia i protesta pels fets. Es tractava de fer una visita col·lectiva al comissari en cap de la Brigada, Vicente Juan Creix per tal d'interessar-s'hi sobre la situació del detingut i lliurar-li al comissari una carta de protesta.
Desenvolupament[modifica]
El grup d'eclesiàstics format per Mn. Josep Dalmau, Mn. Antoni Totusaus i Raventós, Mn. Ricard Pedrals i Blanxart, Mn. Frederic Bassó i el caputxí Jordi Llimona entre d'altres foren els principals promotors. Activaren els seus contactes de la diòcesi i dels ordes religiosos comunicant-los la iniciativa i el dia de l'acció i animant-los a participar-hi. Decidiren redactar dues cartes una adreçada al bisbe Gregorio Modrego Casaus i l'altra al comissari Creix. Els convocats uns cent trenta vestits amb sotana, es reuniren el dia 11 de maig a la Catedral de Barcelona, allà es va llegir el contingut de les cartes (amb un contingut farcit de citacions del Concili Vaticà II), i es feu una pregària. Després sortiren en fila de tres caminant per les voreres cap a les dependències policials de Via Laietana per lliurar la carta. La resposta de la policia a les portes de la "Jefatura" fou brutal apallissant els capellans, ferint-los al cap i perseguint-los pels carrers del voltant de la prefectura.
Conseqüències[modifica]
Immediatament l'aparell de propaganda i els mitjans de comunicació addictes al règim es posaren en marxa amb un gran campanya de desprestigi d'aquells capellans que "es posaven en política". Però l'impacte fou considerable a l'opinió pública i la societat civil del país i als mitjans internacionals. De fet escenificava una realitat que fins aquell moment era impensable. La dictadura franquista començava a perdre a sectors de l'Església cosa que era impensable per un règim i el seu dictador declarat "catòlic, apostòlic i romà" i que tenia l'Església Catòlica com un dels seus principals pilars des de la Guerra Civil.
El règim processà davant del Tribunal d'Ordre Públic els principals promotors:[2] Mn. Josep Dalmau, Mn. Antoni Totusaus, Mn. Ricard Pedrals, i el caputxí Jordi Llimona per l'organització d'un acte subversiu a més de l'acusació infundada d'agressió a un policia. Foren condemnats a un any de presó i a una multa de 100.000 pts. de l'època. El recurs al Tribunal Suprem no prosperà. No obstant això, foren indultats pel Consell de Ministres del 6 de març de 1969, per les pressions del Vaticà.[3]
Els bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego Casaus, tot i que va dir que calia castigar els preveres a les autoritats franquistes, no va fer res. Els altres bisbes espanyols (Bisbe de Santiago) redactaren escrits condemnant els capellans, altres ho denunciaren al Vaticà sense resultats.[4]
No tots dels eclesiàstics progressistes de la Diòcesi de Barcelona, consiliaris de la JOC per exemple, estigueren d'acord amb la forma de realització de la manifestació de protesta. Van considerar-la una manifestació clerical (una manifestació de "sotanes") i no assistiren, tot i estar d'acord amb els objectius; creien que calia fer-la però barrejats amb la societat civil.[5]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Jordi Figuerola Garcia, article Manifestació de capellans pàg. 245 i 246 del Diccionari Catalunya. Durant el franquisme.Vic 2006
- ↑ Joan Subirà Capellans en temps de Franco pàg 239 a 242 Editorial Mediterrània 1996
- ↑ «Decret d'indult» (en castellà). BOE, 21-04-1970.
- ↑ Mn. Ricard Pedrals pàgina 240 de Capellans en temps de Franco Bacelona1996
- ↑ Casañas, Joan El progressisme catòlic a Catalunya (1940-1980, aproximació històrica. Barcelona 1989
Bibliografia[modifica]
- Creixell, Joan La "manifestació" de capellans de 1966 Edit. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col·lecció "Biblioteca Serra d'Or". Barcelona 1992.
- Casañas, Joan El progressisme catòlic a Catalunya (1940-1980, aproximació històrica. Editorial La Llar del llibre. Col·lecció Punt de Vista 15 Barcelona 1989.
- Figuerola Garcia, Jordi Manifestació de capellans al Diccionari Catalunya. Durant el franquisme. Eumo Editorial. Vic 2006.
- Subirà, Joan Capellans en temps de Franco. Editorial Mediterrània. Barcelona 1996.