Francisco de Miranda Testa y de Cetina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco de Miranda Testa y de Cetina
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 1760 Modifica el valor a Wikidata
Santa Maria de Gerri (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Abat de Santa Maria de Gerri
1741 – agost 1760
Abat de Santa Maria d'Amer
1r desembre 1734 – 1740
Abat Santa Maria de Roses
desembre 1734 – 1740 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí i Orde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Francisco de Miranda Testa y de Cetina (Madrid, segle xvii - Santa Maria de Gerri, agost de 1760) fou l'abat de Santa Maria d'Amer i Santa Maria de Roses entre 1734 i 1739 i de Santa Maria de Gerri entre 1741 i 1760.

Biografia[modifica]

Va néixer a Madrid a la darreria del segle xvii i fou batejat a la parròquia de San Martín, fill de Jerónimo de Miranda y Testa i de Lorenza de Cetina y Ugarte.

Va entrar a l'Orde de Sant Agustí al convent de San Felipe el Real i va professar el 5 d'agost del 1700 en mans del prior fra Diego de Florez. Va seguir predicant al convent fins al 1725 moment en què se'l declara predicador jubilat i aconsegueix el grau de mestre. Els seus familiars, buscant que ascendís, aconseguiren que el desembre de 1734 Felip V el fes abat de Santa Maria d'Amer i Santa Maria de Roses, deixant l'Orde de Sant Agustí i entrant a l'Orde de Sant Benet, on va estar fins a l'any 1739.

Finalment es traspassà a l'abadia de Santa Maria de Gerri on visqué fins l'agost de 1760. [1][2][3][4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Álvarez y Baena, José A. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes: diccionario histórico por el orden alfabético de sus nombres. vol. II. Madrid: Cano, 1790, p. 248 [Consulta: 7 setembre 2020]. 
  2. Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España, vol. XIII-XIV. Fortanet: Joaquín Lorenzo Villanueva, 1850, p. 216-233 [Consulta: 7 setembre 2020]. 
  3. Marquès i Casanovas, Jaume «Amer». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 20, 1970, pàg. 54-58 [Consulta: 7 setembre 2020].
  4. Monsalvatje i Fossas, Francesc. Los monasterios de la diócesis gerundense. volum XIV. Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1904, p. 337-371 [Consulta: 7 setembre 2020].