Jalal Talabani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJalal Talabani

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ckb) جەلال تاڵەبانی
(ku) Celal Talebanî Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1933 Modifica el valor a Wikidata
Kelkan (Regne de l'Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 octubre 2017 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
President de l'Iraq
7 abril 2005 – 24 juliol 2014
← Ghazi Mashal Ajil al-Yawer (en) TradueixFuad Masum →
Primer ministre de l'Iraq
1r novembre 2003 – 30 novembre 2003
← Iyad AllaouiAbdul Aziz al-Hakim (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, jurista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Patriòtica del Kurdistan Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHero Ibrahim Ahmed Modifica el valor a Wikidata
FillsBafel Talabani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm4648807 Find a Grave: 183941718 Modifica el valor a Wikidata

Jalal Talabani (àrab: جلال الطلباني, Jalāl aṭ-Ṭalabānī; kurd: جه‌لال تاڵه بانی, Celal Talebanî) (Kelkan, 12 de novembre de 1933 - Berlín, 3 d'octubre de 2017) fou un polític i advocat kurd.[1] Exercí de Primer ministre de l'Iraq el 2003, de President de l'Iraq entre 2005 i 2014, i de secretari general del partit Unió Patriòtica del Kurdistan entre 1975 i 2017 sent-ne un dels fundadors. Talabani fou un destacat membre del consell interí que va governar l'Iraq durant la invasió dels Estats Units l'any 2003. Fou el primer president de l'Iraq no-àrab, tot i que Abd al-Karim Qasim fou parcialment d'herència kurda.[2] Fou conegut com a «Mam Jalal» (‘oncle Jalal') entre kurds i àrabs iraquians.[3]

Talabani nasqué en el 12 de novembre de 1933 a l'aldea de Kelkan, al Kurdistan del Sud. Amb 14 anys s'afilià al Partit Democràtic Kurd (PDK),i als 18 va ser escollit membre del comitè central. El 1953 ingressà a l'escola de dret, d'on isqué com advocat el 1959, després de la qual cosa va ser reclutat per a l'exèrcit iraquià.

Durant els anys seixanta controlà l'executiva del PDK, convertint-se cada vegada més en una figura molt important dins de la política kurda. Abandonà el PDK el 1966 amb la intenció de la creació d'un grup polític més moderat, més democràtic i menys tribal. Arran d'aquestes idees nasqué la Unió Patriòtica del Kurdistan el 1975.

Sota la seua direcció, la UPK s'enfrontà al PDK de Masud Barzani després de la guerra del Golf el 1991. A la guerra civil kurda consegüent d'aquesta contesa, la UPK acceptà l'ajut de l'Iran. Posteriorment Talabani i Barzani es van reconciliar, anant tots dos com a coalició en les primeres eleccions d'Iraq baix l'ocupació l'any 2005 amb el nom d'Aliança Patriòtica Democràtica del Kurdistan.

Quan es va produir la invasió d'Iraq l'any 2003, Talabani encara es mantenia al front del PUK com una figura respectada i reconeguda internacionalment per ser un dels principals opositors contra la dictadura de Saddam Hussein. Fou designat pels Estats Units com un dels membres destacats del consell interí i ocupà la presidència durant el mes de novembre de 2003. També s'ha distanciat del moviment independentista kurd, donant suport al federalisme iraquià.

Com a resultat de les eleccions del 30 de gener de l'any 2005, Talabani fou assignat president del govern transitori iraquià per l'assemblea nacional transitòria el 6 d'abril del 2005.

Al costat de Talabani també assumiren els seus dos càrrecs com a vicepresidents: el sunnita Ghazi al Yawar i el xiïta laic Adel Abdul Mahdi, amb Ibrahim Al Yafari com a Primer ministre.

Després de les eleccions del 15 de desembre del 2005, el nou Consell de Representants d'Iraq (cambra baixa del Parlament iraquià) tornà a escollir Talabani com a President a l'abril del 2006; en aquest cas com a President Constitucional i no com a provisional. El Consell de Representants va escollir com nous vicepresidents al xiïta Adel Abdul Mahdi (que també repetia càrrec) i el sunnita Tariq Al-Hashimi.

Referències[modifica]

  1. «Jalal Talabani». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Iraq's president appoints Shiite as prime minister» (en anglès). ChinaDaily.com, 21-04-2009. [Consulta: 9 abril 2017].
  3. «Jalal Talabani’s mediating skills will be much missed» (en angles). The Economist, 05-10-2017. [Consulta: 9 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jalal Talabani


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
cap
Secretari general de la Unió Patriòtica del Kurdistan
1975 - 2017
Succeït per:
Kosrat Rasul Ali (interí)
Càrrecs públics
Precedit per:
Ayad Allawi
Primer Ministre de l'Iraq
2003
Succeït per:
Abdul Aziz al-Hakim
Precedit per:
Ghazi Mashal Ajil al-Yawer
President de l'Iraq
2005 - 2014
Succeït per:
Muhammad Fuad Masum
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jalal Talabani