Alfabet vithkuqi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet vithkuqi
Tipusalfabet Modifica el valor a Wikidata
Llengüesalbanès Modifica el valor a Wikidata
Creació1825 Modifica el valor a Wikidata
DescobridorNaum Veqilharxhi () Modifica el valor a Wikidata
EpònimVithkuq Modifica el valor a Wikidata
ISO 15924Vith Modifica el valor a Wikidata (228 Modifica el valor a Wikidata)
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Interval UnicodeU+10570-105BF Modifica el valor a Wikidata

L'escriptura Vithkuqi, també anomenada Büthakukye o Beitha Kukju després de la denominació que li va aplicar l'albanóleg alemany Johann Georg von Hahn, fou un alfabet inventat per escriure l'idioma albanès entre 1825 i 1845 per l'erudit albanès Naum Veqilharxhi.[1]

Història[modifica]

Encara que de vegades es diu erròniament que l'escriptura porta el nom del seu inventor, en realitat el nom de l'alfabet deriva de Vithkuq, un llogaret a la regió de Korçë on va néixer Veqilharxhi.

L'alfabet no va poder afermar-se a causa de la mort prematura del seu inventor i als costos prohibitius de tallar aquest nou tipus de caràcters; no obstant això, una sèrie de documents que utilitzen aquesta escriptura es van publicar a finals del segle xix. Finalment, l'alfabet es va veure desbordat per les escriptures gregues, àrabs i llatines que havia estat dissenyada per suplantar, aquesta última es va convertir en l'oficial l'any 1909. Altres escriptures originals usades pels albanesos van ser l'escriptura Elbasan i l'escriptura Todhri durant el segle xviii. Aquests alfabets tampoc van poder veure el seu ús estès de forma perllongada.

Descripció[modifica]

L'alfabet Vithkuqi va ser dissenyat específicament per ser el més neutre possible, evitant la duplicació de caràcters grecs, llatins o àrabs. Tenia una correspondència gairebé perfecta entre lletres i fonemes, però mancava de caràcters per a l'albanès modern "gj", "rr", "xh" i "zh". A més, la "b" i la "h" modernes estaven representades cadascuna per dos caràcters; els caràcters menys utilitzats de cada parell es transliteren com a "bb" i "hh" a continuació.[1]

Lletra majúscula Lletra minúscula L'albanès modern IPA
Image Text Image Text
𐕰 𐖗 a /a/
𐕱 𐖘 bb /b/
𐕲 𐖙 b /b/
𐕳 𐖚 c /t͡s/
𐕴 𐖛 ç /t͡ʃ/
𐕵 𐖜 d /d/
𐕶 𐖝 dh /ð/
𐕷 𐖞 e /ɛ/
𐕸 𐖟 ë /ə/
𐕹 𐖠 f /f/
𐕺 𐖡 g /ɡ/
𐕼 𐖣 h /h/
𐕽 𐖤 hh /h/
𐕾 𐖥 i /i/
𐕿 𐖦 ie /iɛ̯/
𐖀 𐖧 j /j/
𐖁 𐖨 k /k/
𐖂 𐖩 l /l/
𐖃 𐖪 ll /ɫ/
𐖄 𐖫 m /m/
𐖅 𐖬 n /n/
𐖆 𐖭 nj /ɲ/
𐖇 𐖮 o /ɔ/
𐖈 𐖯 p /p/
𐖉 𐖰 q /c͡ç/
𐖊 𐖱 r /ɹ/
𐖌 𐖳 s /s/
𐖍 𐖴 sh /ʃ/
𐖎 𐖵 t /t/
𐖏 𐖶 th /θ/
𐖐 𐖷 u /u/
𐖑 𐖸 v /v/
𐖒 𐖹 x /d͡z/
𐖔 𐖻 y /y/
𐖕 𐖼 z /z/

Tipografia[modifica]

Els llibres de Veqilharxhi van ser litografiats a Bucarest per George Venrich, com es va descobrir recentment.[2] Tot i que l'alfabet va ser litografiat, el 1847 també va ser tallat per a ús tipogràfic a Viena, pels filòlegs i punxador austríac Alois Auer. Va ser utilitzat per primera vegada per a un exemplar tipus anomenat Das Vaterunser l'any 206 Sprachen per la Impremta Imperial (k.k. Hof- und Staatsdruckerei) a Viena, sota la direcció d'Auer. El mateix tipus també va ser utilitzat per Carl Faulmann en un llibre diferent uns anys més tard. És el primer tipus de lletra tallat per a un alfabet albanès original.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Everson, Michael. «Proposal for encoding the Vithkuqi script in the SMP of the UCS», 07-12-2020. [Consulta: 19 febrer 2021].
  2. Yll Rugova (2022). Tipografia shqiptare 1555–1912, Varg & Berk, Prishtinë, p. 166-167
  3. Yll Rugova (2022). Tipografia shqiptare 1555–1912, Varg & Berk, Prishtinë, p. 170-177

Bibliografia[modifica]

  • Diringer, David. (1949). The Alphabet.
  • Elsie, Robert. (1995). The Elbasan Gospel Manuscript (Anonimi i Elbasanit), 1761, and the struggle for an original Albanian alphabet.
  • Skendi, Stavro. 1960. The history of the Albanian alphabet: a case of complex cultural and political development. Südost-Forschungen: Internationale Zeitschrift für Geschichte, Kultur und Landeskunde Südosteuropas 19:263-284.
  • Trix, Frances. 1997. Alphabet conflict in the Balkans: Albanian and the congress of Monastir. International Journal of the Sociology of Language 128:1-23.