Mārtiņš Brauns

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMārtiņš Brauns

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 setembre 1951 Modifica el valor a Wikidata
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 novembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Letona de Música Jāzeps Vītols Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Sipoli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0105930 TMDB.org: 1761346
Musicbrainz: 149dc7f2-eebf-4d95-8319-8bfd99c3dae7 Discogs: 1638595 Modifica el valor a Wikidata
Interpretació de Saule, Pērkons, Daugava al XXVIè Festival Nacional de Cançó i Dansa letona.

Mārtiņš Brauns (Riga, 17 de setembre de 195124 de novembre de 2021[1]) fou un compositor i músic letó. És especialment conegut per l'obra coral Saule, Pērkons, Daugava (El sol, el tro, el Daugava), basat en un text de Rainis i que es canta al Festival Nacional de Cançó i Dansa letona. Aquesta peça va esdevenir un himne en la lluita per a la independència letona. La seva música fou adaptada al català com Ara és l'hora, amb lletra d'un poema de Miquel Martí i Pol.

Brauns va estudiar veu i piano a l'escola de música Emīls Dārziņš de 1958 a 1970. Quan va canviar la veu, va passar a estudiar direcció de cors. Després va estudiar a l'Acadèmia Letona de Música Jāzeps Vītols de 1970 a 1976, i es graduà en composició tenint com a professor Ādolfs Skulte.[2]

Entre 1978 i 1986, fou el líder del grup de rock Sīpoli, com a compositor i pianista; després fou director de diversos cors i director de música del Teatre Nacional de Letònia. Va compondre moltes peces per a obres de teatre, pel·lícules i publicitat. Des de 1986 fins a la seva mort va ser membre de la Unió de Cineastes de Letònia.

Va rebre set cops el premi Lielais Kristaps al millor compositor de música per a pel·lícules letó. El 2001, Brauns va rebre el premi del Ministeri de Cultura letó per l'àlbum Sapnis par Rīgu (El somni de Riga).[3] A Catalunya, el juny de 2017, va rebre el premi especial de la federació d'editors de revistes en català en l'àmbit cultural, per la cessió dels drets de la seva canço Saule, Pērkons, Daugava per tal que se'n fes una versió en català, premi que li va lliurar la llavors presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell.[4] El 2018, Brauns va ser nomenat Oficial de l'Orde de les Tres Estrelles, l'orde més alt per a civils a Letònia.[5] In 2019, va rebre el premi "Micròfon daurat" per a tota la seva trajectòria en els premis anuals de música de Letònia.[6]

Referències[modifica]

  1. Latvijas Sabiedriskie Mediji, reportatge a propòsit de la seva defunció (letó)
  2. «Mārtiņš Brauns» (en anglès). Latvian Music Information Centre. Arxivat de l'original el 12 febrer 2021.
  3. «Komponists Mārtiņš Brauns muzicēs Siguldas koncertzālē» (en letó), 09-11-2012. Arxivat de l'original el 25 febrer 2021.
  4. 324cat. «Txell Feixas, premi a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català», 21-06-2017. [Consulta: 28 novembre 2021].
  5. Paula, Rūta. «"Klasika" sveic Triju Zvaigžņu ordeņa ieguvējus!» (en letó). Latvijas Radio 3, 04-05-2018.
  6. «"Zelta mikrofona" balvu par mūža ieguldījumu saņems Mārtiņš Brauns» (en letó). Televisió pública letona, 21-01-2019.

Enllaços externs[modifica]