Chilly Gonzales

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaChilly Gonzales

L'any 2012, sobre el piano, a Edinburgh Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jason Charles Beck Modifica el valor a Wikidata
20 març 1972 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Montreal (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsChilly Gonzales
Gonzales Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat McGill
Crescent School (en) Tradueix
Reial Conservatori de Música Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, obra de composició musical, interpretació de piano, performance i composició musical Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópianista, artista d'estudi, músic, músic de jazz, discjòquei, compositor, compositor de bandes sonores, productor discogràfic, raper Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz, pop, música clàssica, música electrònica i rap Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficKitty-Yo
Arts & Crafts Productions (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansChristophe Beck Modifica el valor a Wikidata
Lloc webchillygonzales.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2588960 Allocine: 467363 Rottentomatoes: celebrity/chilly_gonzales TMDB.org: 1018880
Facebook: chillygonzales Twitter (X): chillygonzales Instagram: chilly_gonzales Youtube: UC94fmFtL0xeDt-Z1Bv3LueA Souncloud: chillygonzales Spotify: 0qudezVgvl4Chd9BgNFB83 iTunes: 47422330 Last fm: Gonzales Musicbrainz: 9c306413-56b6-4ff6-982a-7e4b87d01340 Songkick: 146009 Discogs: 15588 Allmusic: mn0002475940 Amazon Music: B002WVZFLO Goodreads author: 11251936 Deezer: 455121 Modifica el valor a Wikidata

Chilly Gonzales (Montreal, 20 de març de 1972) és un cineasta, músic i productor anglòfon quebequés, també conegut simplement com a Gonzales o Gonzo, encara que el seu nom és Jason Charles Beck.[1] Guanyador d'un Grammy i d'un rècord Guiness, Gonzales ha col·laborat amb altres artistes com Andrew WK, Daft Punk, Jamie Lidell o James Rhodes,[2] a més de publicar un mètode de piano.[3]

Gonzales s'autodefinix com un «geni de la música» i fa recitals interactius en «pianovisió» —una pantalla retransmet en directe un plànol cenital del teclat mentres ell toca— vestit amb un batí de seda, pantofles i guants.[4]

Biografia[modifica]

Nascut Jason Charles Beck, als tres anys aprengué a tocar el piano.[5] Provinent del jazz, entrà a formar part del grup de rock alternatiu Son, amb els quals treballà en l'àlbum conceptual Wolfstein;[1] en la dècada de 2000, cansat de l'escena musical canadenca, Gonzales es mudà a Berlín, com les seues compatriotes Peaches i Leslie Feist: l'any 2000 publicà el seu debut en solitari com a raper, Gonzales Uber Alles —el qual presentà en directe al Festival Internacional de Benicàssim junt amb Peaches—,[6] que inclou l'èxit Let's Groove Again, seguit de l'àlbum The Entertainist i el senzill Take Me To Broadway; llavors, el 2004 publicà Solo Piano, en el qual toca el piano a l'estil d'Erik Satie, i del qual ençà reorientà la seua carrera com a entretenidor amb el piano com a instrument principal.[7] L'any 2009 guanyà el rècord Guinness del concert més llarg interpretat per un individu en tocar el piano durant vint-i-set hores seguides al teatre parisenc Ciné 13.[8]

L'any 2011 publicà The Unspeakable Chilly Gonzales, un àlbum de mitja hora de durada amb arranjaments orquestrals del seu germà, el compositor de música per a cinema Christopher Beck, que inclou peces com "A Different Kind of Prostitute".[9] L'any 2012 presentà Solo Piano II, un disc enregistrat en deu dies a l'estudi Pigalle parisenc i en el qual són evidents les influències de Satie en "Rideaux Lunaires" o Chopin en "Evolving Doors".[10] Acompanyat en alguns concerts per la BBC Symphony Orchestra, en els quals combinava la interpretació de peces instrumentals com Concerto, raps com Supervillain Music o la peça Never Stop, utilitzada en un anunci de l'iPad; a més del diàleg constant amb el públic, l'espectacle acabava amb Gonzales fent crowd-surfing.[11]

El 2013 eixí Solo Piano III, en el qual reprén peces de Bach, Beach House o Daft Punk amb ritmes atípics —5/4 o 7/8— o l'harmonia de la "Gnossienne No 1" de Satie en "Famous Hungarians" i "Chico", amb una tècnica més pròpia d'un pianiste clàssic que d'un tecliste de blues.[12] L'any 2014 publicà el llibre Re-Introduction Etudes («estudis reintroductoris»), un mètode de piano amb vint-i-quatre peces pròpies pensades per a estudiants aficionats o que deixaren l'instrument; el llibre inclou un disc amb les seues gravacions dels estudis.[13] Al final del mateix any publicà un article en The Guardian sobre l'evolució de la música popular contemporània, en la qual es perdia l'ús de la progressió harmònica en favor d'un so definit, amb l'anàlisi de cançons d'artistes comercials com Iggy Azalea o Taylor Swift.[14]

El 2017 publicà un disc conjunt amb l'ex cantant de Pulp, Jarvis Cocker, intitulat Room 29 («habitació 29»): Cocker i Gonzales es conegueren anys abans, a l'eixida del cine de vore Borat;[15] ambdós presentaren llur disc l'estiu del mateix any, en el marc del 70é Festival Internacional d'Edinburgh:[16] en els concerts, el públic era rebut per un grum a l'entrada del pati de butaques com si donara pas a l'habitació del Marmont; l'escenografia incloïa, a més del piano —amb Gonzales de batí—, un llit i una tauleta amb un telèfon, que Cocker utilitzava per a sol·licitar un quartet de corda per a acompanyar-los; el recital acabava amb una cançó d'un altre mont-realer sobre un hotel ("Paper Thin Hotel" de Leonard Cohen) abans que Cocker anunciara que si no deixaven «l'habitació» abans de les 11 els cobrarien un recàrrec.[17]


Discografia[modifica]

Son[modifica]

Gonzales[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Luke Bainbridge. «'Chilly' Gonzales: 'I like to be married to lots of people'» (en anglés). The Guardian, 29-08-2010. [Consulta: 15 gener 2020].
  2. ↑ Lanre Bakare. «Chilly Gonzales review – spellbinding mix of musicianship and toilet humour» (en anglés). The Guardian, 31-07-2014. [Consulta: 6 març 2020].
  3. ↑ Lanre Bakare. «A beginner's piano class with Chilly Gonzales» (en anglés). The Guardian, 08-07-2014. [Consulta: 2 març 2020].
  4. ↑ Killian Fox. «Chilly Gonzales review – a lesson you'll never forget» (en anglés). The Guardian, 03-08-2014. [Consulta: 8 març 2020].
  5. ↑ «Learn to play the piano with Chilly Gonzales Part II – video premiere» (en anglés). The Guardian, 18-06-2014. [Consulta: 25 febrer 2020].
  6. ↑ «FIB 2000 – Festival de BENICÁSIM. Benicássim (Castellón) (6-7-8 de Agosto de 2000)» (en castellà). El Planeta Amarillo, 09-08-2000. [Consulta: 10 abril 2020].
  7. ↑ Louis Pattison. «Music: Is piano the key to a breakthrough for Chilly Gonzales?» (en anglés). The Guardian, 10-10-2009. [Consulta: 13 gener 2020].
  8. ↑ Louis Pattison. « Chilly Gonzales's career clinic» (en anglés). The Guardian, 30-04-2011. [Consulta: 22 gener 2020].
  9. ↑ Maddy Costa. « Chilly Gonzales: The Unspeakable Chilly Gonzales – review» (en anglés). The Guardian, 07-07-2011. [Consulta: 28 gener 2020].
  10. ↑ Wyndham Wallace. «Chilly Gonzales Solo Piano II Review» (en anglés). BBC, 2012. [Consulta: 24 març 2020].
  11. ↑ Caroline Sullivan. «Chilly Gonzales – review» (en anglés). The Guardian, 21-10-2012. [Consulta: 12 febrer 2020].
  12. ↑ John Lewis. «Chilly Gonzales: Solo Piano III review – a parlour pianist reshapes three-minute pop songs» (en anglés). The Guardian, 14-09-2018. [Consulta: 26 març 2020].
  13. ↑ «Learn to play the piano with Chilly Gonzales - video premiere» (en anglés). The Guardian, 09-06-2014. [Consulta: 22 febrer 2020].
  14. ↑ Chilly Gonzales. «Chilly Gonzales on musical tropes in 2014: when the chord progression died» (en anglés). The Guardian, 31-12-2014. [Consulta: 12 març 2020].
  15. ↑ Kathryn Bromwich. «Jarvis Cocker: 'People fall in love with an illusion, something that’s never existed'» (en anglés). The Guardian, 12-03-2017. [Consulta: 13 març 2020].
  16. ↑ Severin Carrell, Mark Brown. «Jarvis and PJ Harvey put the pop into Edinburgh international festival» (en anglés). The Guardian, 15-03-2017. [Consulta: 16 març 2020].
  17. ↑ Danny Wright. « Jarvis Cocker and Chilly Gonzales review – elegant, sardonic and alluring» (en anglés). The Guardian, 24-03-2017. [Consulta: 17 març 2020].
  18. ↑ «Son (4) — Thriller». Discogs. [Consulta: 13 abril 2020].
  19. ↑ «Son (4) — Pick Up The Phone». Discogs. [Consulta: 26 abril 2020].
  20. ↑ «Son (4) — The Place To Be». Discogs. [Consulta: 28 abril 2020].
  21. ↑ «Son (4) — Wolfstein». Discogs. [Consulta: 13 abril 2020].
  22. ↑ «Gonzales – O.P. Original Prankster». Discogs. [Consulta: 28 març 2020].
  23. ↑ «Peaches And Gonzales – Red Leather». Discogs. [Consulta: 31 març 2020].
  24. ↑ «Gonzales – Let's Groove Again». Discogs. [Consulta: 2 abril 2020].
  25. ↑ «Gonzales – Gonzales Uber Alles». Discogs. [Consulta: 4 abril 2020].
  26. ↑ «Chilly Gonzales* — The Entertainist». Discogs. [Consulta: 8 abril 2020].
  27. ↑ «Gonzales — III "Presidential Suite"». Discogs. [Consulta: 8 abril 2020].
  28. ↑ «Gonzales — Z». Discogs. [Consulta: 14 març 2020].
  29. ↑ «Gonzales — Solo Piano». Discogs. [Consulta: 23 març 2020].
  30. ↑ «Gonzales — Soft Power». Discogs. [Consulta: 26 març 2020].
  31. ↑ «Gonzales — Le Guinness World Record '1980's Hit-Parade'». Discogs. [Consulta: 26 març 2020].
  32. ↑ «Gonzales — Le Guinness World Record 'Live Originals'». Discogs. [Consulta: 11 juny 2020].
  33. ↑ «Gonzales — Le Guinness World Record 'One-Night Standards'». Discogs. [Consulta: 11 juny 2020].
  34. ↑ «Gonzales — Le Guinness World Record 'Friends Of Mine'». Discogs. [Consulta: 19 octubre 2020].
  35. ↑ «Chilly Gonzales* – Ivory Tower». Discogs. [Consulta: 16 gener 2021].
  36. ↑ «Chilly Gonzales* – Bande Originale». Discogs. [Consulta: 14 febrer 2021].
  37. ↑ «Chilly Gonzales* – The Unspeakable Chilly Gonzales». Discogs. [Consulta: 20 febrer 2021].
  38. ↑ «Chilly Gonzales* – Solo Piano II». Discogs. [Consulta: 30 març 2021].
  39. ↑ «Chilly Gonzales* – Solo Piano II Live Concert (Munich 2012)». Discogs. [Consulta: 7 abril 2021].
  40. ↑ «Chilly Gonzales* – Re-Introduction Etudes». Discogs. [Consulta: 9 abril 2021].
  41. ↑ «Chilly Gonzales* Feat. Kaiser Quartett – Chambers». Discogs. [Consulta: 13 abril 2021].
  42. ↑ «Jarvis Cocker, Chilly Gonzales* – Room 29». Discogs. [Consulta: 19 abril 2021].
  43. ↑ «Chilly Gonzales* – Live At Massey Hall». Discogs. [Consulta: 22 abril 2021].
  44. ↑ «Chilly Gonzales* – Solo Piano III». Discogs. [Consulta: 26 abril 2021].
  45. ↑ «Chilly Gonzales* – Other People's Pieces». Discogs. [Consulta: 29 abril 2021].
  46. ↑ «Chilly Gonzales* – A Very Chilly Christmas». Discogs. [Consulta: 29 abril 2021].
  47. ↑ «Chilly Gonzales* – Ivory Tower The Remixes». Discogs. [Consulta: 29 abril 2021].

Enllaços externs[modifica]

  • The Talks Chilly Gonzales: “I Try to Pull the Curtain Back” (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chilly_Gonzales&oldid=33398463»