Amina Lemrini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAmina Lemrini

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalAmina Lemrini El Ouahabi
Biografia
NaixementAmina Lemrini
14
Nador, Plantilla:Marruecos
Presidenta High Authority for Audio-visual Communication (en) Tradueix
2012 – 3 desembre 2018 – Latifa Akherbach (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitatmarroquí
Activitat
Ocupacióactivista pels drets de les dones, política, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit del Progrés i el Socialisme Modifica el valor a Wikidata

Amina Lemrini El Ouahabi (Nador, 14 de setembre del 1952) és una política amazic, activista pels drets humans i de les dones de l'estat del Marroc. Del 2012 al 2018 fou presidenta del Consell Superior de Comunicació Audiovisual marroquí.

Biografia[modifica]

D'una família intel·lectual, va finalitzar el batxillerat el 1970 i una llicenciatura en Geografia el 1975, després estudià un any en l'Escola Normal Superior, on es va convertir en mestra. Hi treballà a Casablanca, i durant deu anys en Souk Sebt Oulad Ennema, a la regió de Beni Mellal, i després a Salé. Es preparà per a l'examen d'ingrés al Centre de Capacitació per a Inspectors d'Educació Secundària, i sortí amb la millor nota de la seua classe. Fou inspectora d'educació nacional a Mohammedia durant un any, i a Skhirat-Temara del 1988 al 1990, i a Salé, del 1990 al 2012.[1]

Lamrini obtingué un doctorat en Ciències de l'educació el 2007; defensà una tesi doctoral sobre el tema: "Autoestima i respecte pels altres, proposta d'un model didàctic per a l'educació en drets humans".[2]

Política[modifica]

Amina Lamrini s'inscrigué quan estudiava secundària en el Partit de l'Alliberament i el Socialisme. Després entrà en la Unió Nacional d'Estudiants del Marroc, i també formà part del Comité de Rabat de la Joventut Obrera Marroquina, afiliada a la Unió del Treball Marroquí. Fou membre del Comité Central del PPS en el seu segon congrés i la primera dona del Buró Polític.[3]

Vida professional[modifica]

Al maig del 2012, Mohammed VI nomenà a Lamrini presidenta del Consell Superior de Comunicació Audiovisual.[4] Va succeir a Ahmed Ghazali com a titular d'aquest lloc.[5] Ha estat considerada "una opció emblemàtica" i una esquerrana compromesa amb els drets humans i la democràcia. Sota la seua presidència es va convertir en una institució constitucional i reforçà la llibertat d'expressió.[6]

Complint com a presidenta ha emfasitzat la funció educativa dels mitjans de comunicació, com a garant de la democràcia i dels drets civils. Ha lluitat contra els estereotips sexistes i per la igualtat de sexes.[7][8][9]

El rei la nomenà també per a integrar la Comissió per a la reforma de la justícia (2012-2013).[10]

Forma part de l'Aliança Global per a Mitjans i Gènere i de la Xarxa Africana d'Autoritats Reguladores de la Comunicació.[11]

Després de la seua tasca en la Comissió Especial d'Educació i Formació (1999) i en el Consell Superior d'Educació (2005-2009) Lemrini col·laborà en la reforma dels plans d'estudi de les disciplines socials i en l'elaboració de llibres de text amb un enfocament sobre educació per a la ciutadania, mentre s'assegura la formació de mestres i inspectors en pràctiques de secundària i el suport a l'alumnat en l'ensenyament de ciències socials.[10]

Activisme en drets humans i de les dones[modifica]

El 1985, fou cofundadora de l'Associació Democràtica de Dones Marroquines, de la qual fou la primera presidenta.[12]

Va crear el 1997 el Comité de Suport per a l'Educació de les Xiquetes Rurals.[13]

Lamrini ha estat membre de la Junta Assessora Internacional de la Xarxa d'Associació per a l'Educació de les Dones, membre de la "Xarxa d'Aprenentatge i Associació de Dones pels Drets, el Desenvolupament i la Pau", copresidenta del grup de treball "Gènere i mitjans de comunicació" dins la Xarxa Mediterrània d'Autoritats Reguladores (2013-2015), entre altres càrrecs.[11]

També és molt activa en Drets Humans: fou cofundadora del Consell Nacional de l'"Organització Marroquina de Drets Humans" al 1988, del "Consell Assessor de Drets Humans" (entre 2002 i 2010), membre de la Fundació Driss Benzekri, del Consell Suprem d'Educació, i de la "Xarxa Euromediterrània de Drets Humans".[14][15]

Publicacions[modifica]

Lamrini ha publicat una guia pedagògica sobre educació i drets dels infants, i ha escrit sobre temes relacionats amb l'emancipació de les dones, com ara La imatge de les dones en el discurs escolar i Dones i progrés humà: el cas del Marroc".[13][16]

Vida privada[modifica]

Amina Lamrini és mare de dos fills.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ Carretero, Ana. «"Es difícil que una sociedad democrática sobreviva sin un medio de comunicación público"». Eldiario.es, 15-06-2013. [Consulta: 2 abril 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Centre d’histoire du temps présent. Le mouvement des droits humains des femmes au Maroc: Approche historique et archivistique (en francés), 2014, p. 90-111, 345. ISBN 978-9954-34-429-3. 
  3. ↑ Sandberg, Eve. Moroccan Women, Activists, and Gender Politics: An Institutional Analysis (en anglés). Lexington Books, 2014. ISBN 978-0-7391-8209-3. 
  4. ↑ «S.M. le Roi nomme Amina Lamrini El Ouahabi présidente du Conseil supérieur de la communication audiovisuelle et Jamal Eddine Naji DG de la communication audiovisuelle» (en francès). Le Matin, 10-05-2012. [Consulta: 2 abril 2020].
  5. ↑ Rerhaye, Narjis. «Amina Lamrini et Jamal Eddine Naji, nouveaux responsables de la HACA : Les leçons d’un limogeage» (en francès). Libération Maroc, 12-05-2012. [Consulta: 2 abril 2020].
  6. ↑ «Amina Lamrini El Ouahabi Présidente du Conseil supérieur de la communication audiovisuelle et Jamal Eddine Naji DG de la communication audiovisuelle» (en francès). Atlas Media, 10-05-2012. [Consulta: 2 abril 2020].
  7. ↑ «Las Mujeres y la Primavera Árabe». Plataforma de mujeres artistas, 04-05-2011. [Consulta: 2 abril 2020].
  8. ↑ «Amina Lemrini, ancienne présidente de l'ADFM, membre du CCDH : «La levée de la tutelle est un affranchissement de la Marocaine»» (en francès). Le Matin, 14-10-2003. [Consulta: 2 abril 2020].
  9. ↑ Lemrini Elouahabi, Amina «[https://www.iemed.org/anuari/2005/earticles/elemrinielouahabi.pdf Repercusiones de la reforma del Código de la Familia en Marruecos]». Med 2005. Institut Europeu de la Mediterrània; Fundació CIDOB, 2005 [Consulta: 2 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ 10,0 10,1 «Amina Lemrini» (en francès). UNESCO. [Consulta: 4 abril 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Dr. Amina Lemrini Elouahabi» (en anglés). International Telecommunication Union. [Consulta: 2 abril 2020].
  12. ↑ Adlbi Sibai, Sirin. «La cárcel del feminismo: Hacia un pensamiento islámico decolonial». Akal, 2016. [Consulta: 2 abril 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Amina Lemrini Elouahabi, la militante pour les droits des femmes» (en francès). http://www.e-taqafa.ma/. Fondation Hassan II Pour les Marocains Résidant à l'Etranger, 17-03-2015.
  14. ↑ «Mrs Amina Lemrini El Ouahabi» (en anglés). Kingdom of Morocco. National Human Rights Council. Arxivat de l'original el 10 de novembre de 2017. [Consulta: 2 abril 2020].
  15. ↑ Lamrabet, Asma. «Moroccan Magazine Challenge publishes a List of 60 Women Leaders of Morocco» (en anglés). Asma Lamrabet. [Consulta: 2 abril 2020].
  16. ↑ «Lemrini el-Ouahabi, Amina (1952-....)» (en anglés). WorldCat Identities. [Consulta: 2 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Amina_Lemrini&oldid=32482880»