SS Normandie
 | |
| Drassana | Ateliers et Chantiers de Saint-Nazaire Penhoët (en)   |
|---|---|
| Número assignat per la drassana | T6 |
País de registre
| |
| Historial | |
| Col·locació de quilla | 26 gener 1931 |
| Avarament | 29 octubre 1932 |
| Viatge inaugural | 29 maig 1935 |
| Retirada del servei | 9 febrer 1942 |
| Desballestament | octubre 1946 |
Propietari/s
| |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | transatlàntic |
| Desplaçament | 36120 t (DWT) |
| Eslora | 313,58 m |
| Mànega | 36,4 m i 27,7 m |
| Calat | 11,2 m i 11,6 m |
| Velocitat | 35 kn |
.svg){kind=small}
El SS Normandie va ser un transatlàntic pertanyent a la companyia naviliera francesa Compagnie Générale Transatlantique (CGT). Construït el 1935, comptava amb un disseny avançat per a l'època, amb modernes línies i tecnologia, havent sigut el vaixell més potent propulsat mitjançant turbines turbo-elèctriques.[1][2]
El seu nou disseny i luxosos interiors van fer que molts ho consideressin el millor transatlàntic de la seva època.[3][4] Malgrat això, el Normandie no va tenir èxit comercial i va haver de ser finançat mitjançant subsidis governamentals per mantenir la seva operació. Durant el seu servei com a vaixell almirall de la CGT, va realitzar 139 travessies per l'oceà Atlàntic cap a Amèrica des del seu port principal a l'Havre, França fins a Nova York, Estats Units. El SS Normandie es va fer amb la preuada «Banda Blava» a la travessia més ràpida en dues ocasions, en 1935 i 1937, competint amb el seu rival el Queen Mary, de la naviliera Cunard Line.
Durant la Segona Guerra Mundial, el Normandie va ser confiscat per les autoritats nord-americanes a Nova York, i va ser rebatejat com USS Lafayette. No obstant això, en 1942 el transatlàntic es va veure embolicat en un incendi mentre era reconvertit com a vaixell de transport de tropes, i va bolcar sobre el seu costat de babord fins a reposar en el llot del riu Hudson, en el moll 88. Encara que va ser reflotat, amb un elevat cost, posteriorment es va considerar que la seva restauració resultaria massa costosa, per la qual cosa va ser desballestat a l'octubre de 1946.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Colossus into Clyde Arxivat 2009-01-25 a Wayback Machine.». , 01-10-1934 [Consulta: 19 novembre 2008].
- ↑ Ardman 1985, p. 46-47
- ↑ Ardman 1985, p. 2
- ↑ Floating Palaces (1996). A&E. TV Documentary.
- ↑ Maxtone-Graham 1972, p. 391
Bibliografia[modifica]
- Ardman, Harvey. Normandie, Her Life and Times (en anglès), 1985. ISBN 0531097846.
- Maddocks, Melvin. The Great Liners (en anglès). Alexandria, VA: Time-Life Books, 1978.
- Maxtone-Graham, John. The Only Way to Cross: The Golden Era of the Great Atlantic Express Liners (en anglès). Nova York: Collier Books, 1972. ISBN 0020960107.
- Maxtone-Graham. Normandie: France's Legendary Art Deco Ocean Liner. Nova York: W. W. Norton & Co., 2007. ISBN 9780393061208.
- Miller, William H. SS Normandie (Classic Liners) (en anglès). The History Press, 2013. ISBN 978-0752488080.