Sant Ot

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Brunnaiz hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Per a altres significats, vegeu «Sant Ot (desambiguació)».
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Ot
Imatge
2015
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEmili Bordoy i Alcàntara
Francesc Salvans Modifica el valor a Wikidata
Construcciódècada del 1950 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 28″ N, 2° 07′ 21″ E / 41.391084°N,2.122494°E / 41.391084; 2.122494

Sant Ot és una església de Sarrià construïda a les darreries de la dècada del 1950.[1][a] Se situa al número 23-25 del passeig de Manuel Girona. Va ser dissenyada per Emili Bordoy i Francesc Salvans amb referències a l'arquitectura religiosa europea contemporània i traços gaudinistes.[2] Va ser construïda per a un ús marcadament religiós.[4]

És una església parroquial dins l'arquebisbat de Barcelona,[5] edificada com a segregació de la de Sant Vicenç de Sarrià per la iniciativa del 1955 del rector Lluís Martí.[1][6] Com a tal, disposa d'arxiu parroquial.[7] Hi ha un mosaic fet de rajoles de ceràmica esmaltada, que representa el sopar d'Emmaús i conté la inscripció «El conegueren al partir el pa» i la signa de Raventós.[4]

S'hi realitzen la catequesi i formacions de preparació per al baptisme i el matrimoni. A més a més, la institució es dedica a l'assistència social en col·laboració amb Càritas i mitjançant l'atenció a persones grans i malalts.[5]

L’actual rector de la parròquia és Mossèn Fernando Perales, que paral·lelament exerceix com a jutge del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona.[5]

Rectors de l'església[5][modifica]

  • Lluís Martí i Puntas (28 d´octubre de 1956-25 de juny de 1966)
  • Josep Martorell i Vallvé (c. 1966-setembre de 1984)
  • Pere Campanyà i Ribó (setembre de 1984-novembre de 2003)
  • Fernando Perales (2003-actualitat)

Notes[modifica]

  1. ↑ Les fonts vacil·len a l'hora d'indicar els anys exactes: podria haver estat entre el 1957 i el 1959,[1] entre el 1958 i el 1960[2][3] o entre el 1955 i el 1959.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 de Oleza, Jaume. «L’església de Sant Ot a Sarrià: un campanar a 67 metres d’altura i tres altars». Diari el Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 18-02-2024. [Consulta: 27 febrer 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 González Moreno-Navarro, Antoni; Lacuesta Contreras, Raquel. «1951-1977». A: Barcelona: guía de arquitectura 1929-2000 (en castellà). 2. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1999, p. 64. ISBN 84-252-1801-2 [Consulta: 12 febrer 2024]. 
  3. ↑ Triadó i Barral i Altet, 1999, p. 266-271.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Passeig de Manuel Girona 23-27 / Carrer d’Eduardo Conde, 1. Parròquia de sant Ot». El mosaic del meu barri. Ajuntament de Barcelona, 13-12-2022. [Consulta: 27 febrer 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Sant Ot». Arquebisbat de Barcelona. [Consulta: 27 febrer 2024].
  6. ↑ «Església de Sant Ot». Pobles de Catalunya. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català. [Consulta: 27 febrer 2024].
  7. ↑ «Parròquia de Sant Ot». Guía Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 febrer 2024].

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Ot&oldid=33273652»