Arxiu Secret del Vaticà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióArxiu Secret del Vaticà
(la) Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAAV Modifica el valor a Wikidata
Tipusarxiu eclesiàstic
arxiu nacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1612
Governança corporativa
Seu
Entitat matriuSanta Seu Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+39 06 69883314 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webarchivioapostolicovaticano.va Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Biblioteca Vaticana: detall

L'Arxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de la Ciutat del Vaticà. En estricte rigor, és l'arxiu privat del papa de Roma i és a la Ciutat del Vaticà. És un dels centres d'investigació històrica més importants del món. Dins aquest arxiu s'han dipositat de manera centralitzada totes les actes promulgades, documentació i correspondència diplomàtica acumulada per la Santa Seu de l'Església catòlica durant segles. Conserva uns 150.000 documents en més de 630 fons d'arxius diferents que ocupen una extensió d'uns 65 km lineals de prestatgeries i que abasten uns vuit-cents anys d'història. Habitualment els documents són posats a disposició del públic després d'un període de 75 anys, puix contenen material considerat sensible. Els documents que no arriben a 75 anys es conserven separats de la resta de l'arxiu.

Els arxius secrets es reuneixen al segle xvii, se segregaren de la Biblioteca Vaticana, per ordre del papa Pau V pels volts de l'any 1610 i són completament tancats al públic. L'any 1783, tots els documents conservats a Avinyó (els Registres Avinyonesos) es traslladen al Vaticà i l'any 1798 es fa el mateix amb els Arxius del Castell de Sant'Angelo, que incloïa uns 81 lligalls, entre els quals cal destacar-ne un de l'emperador Frederic Barba-roja, de l'any 1164. L'any 1810, per ordre de l'emperador Napoleó, els arxius vaticans es traslladen a París, per ser novament retornats al Vaticà entre 1815 i 1817 (pel camí es va perdre una part important de la documentació).[1]

És Lleó XIII qui el 10 de maig de 1884 estableix el motu proprio de l'arxiu vaticà: la seva finalitat serà, davant de tot, de suport a la gestió de govern del papa i els seus col·laboradors. L'any 1881 aquest mateix papa comença a permetre algunes visites puntuals a no-clergues erudits: n'alimenta molts rumors i mites de l'autèntic contingut arxivístic i bibliogràfic. El primer historiador que farà ús dels arxius serà el catòlic alemany Ludwig von Pastor, i l'any 1922 Benet XV obrirà d'una manera més genèrica i parcialment els arxius.

El 20 de febrer de 2002, el papa Joan Pau II va decretar de forma extraordinària i a partir de 2003, la disponibilitat a investigadors de documents relacionats amb Alemanya i entre el període 1922-1939 i de la Secretaria d'Estat Vaticana per intentar contrarestar les crítiques d'algunes organitzacions respecte a la posició de l'Església catòlica vers la Xoà.[2]

Butlla del papa Urbà VIII

El juny de 2006 el papa Benet XVI va autoritzar l'obertura de tot l'arxiu de Ciutat del Vaticà per al pontificat de Pius XI. Tanmateix, els fitxers no són encara disponibles per a examen públic.[3]

Entre la documentació conservada hi ha:

El document més antic n'és del segle VIII, i es conserva documentació de manera continuada a partir de l'any 1198. En el cas d'alguns estats, els documents vaticans són els més antics, els primers, fins i tot els que marquen l'inici de la seva història nacional.[4]

Cardenals arxivers de l'Arxiu Secret del Vaticà[modifica]

A la pàgina web de l'arxiu apareix una llista dels cardenals arxivers:[5]

Prefectes de l'Arxiu Secret del Vaticà[modifica]

  • Giuseppe Garampi (1751–1772)
  • Mario Zampini (1772–1782)
  • Gaetano Marini (1782–1815)
  • Callisto Marini (1782–1822)
  • Marino Marini (1815–1855)
  • Augustin Theiner, O.S.A. (1855–1870)
  • Giuseppe Cardoni (1870–1873)
  • Carlo Cristofori (1873–1877)
  • Francesco Rosi Bernardini (1877–1879)
  • Joseph Hergenröther (1879–1890)
  • Agostino Ciasca, O.S.A. (1891–1892)
  • Luigi Tripepi (1892-1894)
  • Peter Wenzel (1894–1909)
  • Mariano Ugolini (1909 –1925)
  • Angelo Mercati (1925–1955)
  • Martino Giusti (1955–1984)
  • Josef Metzler (1984–1996)
  • Raffaele Farina (1997–2007)
  • Sergio Pagano, B. (des del 2007)

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] http://asv.vatican.va/es/arch/parigi.htm Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.
  2. ↑ Vatican Archivists Rush to Declassify WWII Documents - Catholic World News, 20 de febrer de 2002 (anglès)
  3. ↑ Benedict XVI Opens Archives on Pius XI[Enllaç no actiu] - Zenit News Agency, 2 de juliol de 2006 (anglès)
  4. ↑ «Sito ufficiale dell'Archivio Segreto Vaticano — Città del Vaticano | Archivio Segreto Vaticano».
  5. ↑ «Cardinal archivists». Archivum Secretum Vaticanum. Arxivat de l'original el 2014-12-09. [Consulta: 1r febrer 2020].

Bibliografia[modifica]

  • AMBROSINI, Maria Luisa. The Secret Archives of the Vatican. Boston: Little, Brown, 1969 (publicat l'any 1996). ISBN 0-7607-0125-3.
  • BLOUIN, Francis X. Vatican Archives: An Inventory and Guide to Historical Documentation of the Holy See. Nova York: Universitat d'Oxford. ISBN 0-19-509552-9.
  • LECOMTE, Bernard. Les secrets du Vatican. Perrin, 2009.
  • RIESCO, Ángel. Introducción a la paleografía y la diplomática general. Pàgs. 211-212. Editorial Síntesis. Madrid, 2000.
  • RUBIO MERINO, Pedro, Archivística eclesiástica: nociones básicas, Sevilla: Guadalquivir, 1999.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxiu Secret del Vaticà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arxiu_Secret_del_Vaticà&oldid=31157088»