Àster esquamós
Aster squamatus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Astereae |
| Gènere | Aster |
| Espècie | Aster squamatus Hieron., 1900 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Conyza squamata |
| Sinònims |
|
Àster esquamós, àster americà o trencadalles (Aster squamatus).
Etimologia[modifica]
- Aster: del mot grec ἀστήρ /aster/ (estrella) fent referència a la forma dels capítols vists des d'un punt de vista zenital.[2]
- squamatus: del llatí squāma (escamós). Per la presència de bràctees al calze floral.[3]
Hàbitat i distribució[modifica]
Habita a qualsevol vora de camí i carretera, també a llocs molt alterats, prats ruderals i camps de conreu. Preferentment zones humides, fins a 1100 msnm. Es troba de manera molt freqüent arreu de tot el territori.[4][5]
Comunitats nitròfiles, dominades per plantes bianuals de talla elevada i la floració de la qual és estival. Es desenvolupen en zones pujols o mesomontanes de sòls nitrificats i remoguts.[5]
Presenta una distribució neotropical i encara que siga una espècie originaria d'Amèrica Central i Amèrica del Sud, al·lòctona de la conca mediterrània i Macaronèsia (Illes Açores i Canàries). A l'Estat Espanyol es coneix des de començaments del segle XX a Barcelona, des d'on s'ha expandit ràpidament per gran part de la Península Ibèrica.
Comparteix hàbitat amb el gènere Conyza, però aquest gènere manca de pilositat.
Descripció[modifica]
Teròfit, amb tendència a ser biennal, que pot arribar fins a 1 m d'alçada, completament glabra, de tiges erectes i una mica lignificades però flexibles, com les abundants ramificacions. Les fulles escasses, lanceolades, estretes, de fins a 1,5 cm, de vegades de marge ondulat. Les inflorescències nombroses, en capítols agrupats en semblant panícules, amb flors molt xicotetes, les externes ligulades, amb expansió curta i blanquinosa, i les internes tubuloses, estretes entre si, de les que només poden apreciar-se els estams, sobreeixents, de color groc daurat. El fruit de tipus aqueni de 2-3 mm amb un vil·là de fins a 6 mm.[6] Nombre cromosòmic = 20.[7]
Noms vernacles[modifica]
àster barceloní (C), botja (C), mata de moro (PV), matacaveros (C), mata-xotos (PV), pinet (PV), rebentadalles (C) i setembrina (B).[8]
Galeria[modifica]
-
-
-
Infructescència -
Referències[modifica]
- ↑ GBIF, Menuda. «Aster squamatus Hieron.» (en castellà). GBIF. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ Natura, Menuda. «Aster sedifolius L.». [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «Scheda IPFI, Acta Plantarum Symphyotrichum_squamatum» (en italià). [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «Symphyotrichum squamatum (Spreng.) G. L. Nesom». UIB. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Symphyotrichum squamatum» (en castellà). Asturnatura. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «Palico verde, Matacavero, Rompedallas, Pirulero. Aster squamatus» (en castellà). Región de Murcia Digital. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ Talavera, Salvador; Arista, Montserrat (en castellà) NOTAS CARIOLÓGICAS SOBRE ALGUNAS COMPUESTAS DE MARRUECOS, 1994, pàg. 97.
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». TERMCAT. [Consulta: 4 gener 2021].
