Johannes Hevelius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohannes Hevelius

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Jan Heweliusz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1611 Modifica el valor a Wikidata
Gdańsk Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1687 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Gdańsk Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia i ciència del dret Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Gdańsk Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, cartògraf, emprenedor, cerveser Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1664–) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPeter Crüger Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCatherina Elisabetha Koopman
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeElisabeth Hevelius Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 107326331 Modifica el valor a Wikidata

Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (Danzig, 28 de gener de 161128 de gener de 1687),[1] fou un astrònom polonès. Ha estat anomenat el pare de la topografia lunar.

Biografia[modifica]

Hevelius va néixer a Danzig (avui Gdańsk), una ciutat mancomunada polonès-lituana; fill d'una família de comerciants acomodats d'origen txec. El 1630, va estudiar jurisprudència a Leiden; després va viatjar per Anglaterra i França, fins que va establir-se al seu poble natal, on va treballar com a cerveser i conseller municipal. Des de 1639, el seu interès es va centrar més en l'astronomia, encara que es va mantenir actiu en els assumptes municipals.

Es va casar en segones núpcies, amb Elisabeth Koopman Hevelius, trenta-sis anys més jove que ell. El 1641 van construir-se un observatori en la seva pròpia residència, que va arribar a incloure un telescopi obert de 150 peus (45.72 m) de longitud focal construït per ell mateix. Aquest observatori va ser visitat pel rei Joan II de Polònia i la seva esposa, la reina María Gonzaga, el 29 de gener de 1660.

Elisabeth i Johannes Hevelius van treballar-hi junts, portant a terme observacions de les taques solars (1642-1645), van dedicar quatre anys a cartografiar la superfície de la Lluna, van descobrir la libració lunar, publicant les seves troballes en Selenographia (1647). Ell i la seva dona són considerats el pare i mare de la topografia lunar. D'altra banda, van descobrir quatre cometes (1652, 1661, 1672 i 1677), i van suggerir que els mateixos viatjaven en òrbites parabòliques al voltant del Sol. Van elaborar un catàleg d'estrelles a la manera de Tycho Brahe, visualment, arribant a tabular la posició exacta de 1564 d'elles. Més tard aquest catàleg ocasionaria un incident amb altres membres de la Royal Society britànica, qui van haver d'enviar a Edmond Halley al seu observatori per a comprovar els seus mètodes de treball.

El 26 de setembre de 1679, el seu observatori i instruments astronòmics van ser destruïts per un foc suposadament malintencionat, segons el que Hevelius va descriure en el prefaci al seu treball de 1685, Annus climactericus. No obstant això, el matrimoni es va esforçar per reconstruir gran part de les facilitats, amb la qual cosa van assolir observar el gran estel de desembre de 1680. Johannes va morir el 28 de gener de 1687, (any en què es va inventar la constel·lació, hui en desús, de Triangulum Minor[2]) i la seva esposa va continuar les seves investigacions sobre astronomia, publicant Firmamentum sobiekanum i Prodromus astronomiae.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johannes Hevelius
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johannes Hevelius» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • North, J.D. Hevelius, Johannes. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 22 març 2014.
  • Richard Westfall, Hevelius, Johannes, The Galileo Project

Referències[modifica]

  1. Asimov, Isaac. «Hevelius, Johann». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 102. ISBN 8429270043. 
  2. «Triangulum Minus. Star Tales (Ian Ridpath)».