Mallerenga emplomallada bicolor
Baeolophus bicolor  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 1,9 g (pes al naixement) |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22711983 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paridae |
| Gènere | Baeolophus |
| Espècie | Baeolophus bicolor (Linnaeus, 1766) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Parus bicolor |
| Distribució | |
 | |
La mallerenga emplomallada bicolor[1] (Baeolophus bicolor) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids (Paridae) que habita boscos, matolls i ciutats, de la meitat oriental dels Estats Units. La mallerenga de cresta negra, que es troba des del centre i el sud de Texas i cap al sud,[2] es va incloure com a subespècie però ara es considera una espècie separada, Baeolophus atricristatus.[3]
Taxonomia[modifica]
El nom del gènere Baeolophus es tradueix per "cresta petita" i és un compost de les paraules gregues antigues βαιός: «baiós» —petit i λόφος: «lόphοs»—cresta. El nom de l'espècie bicolor significa de dos colors.
Descripció[modifica]
Mides:[4]
Longitud: 14-16 cm
Pes: 17-26 g
Envergadura: 20-26 cm
Aquests petits ocells tenen el front blanc i la part superior del cos gris perfilada amb els flancs de color rovell. Altres característiques inclouen el front negre i el plomall gris.[5] En els joves, el front negre està molt disminuït, de manera que es poden confondre amb la mallerenga emplomallada dels roures (tot i que els seus rangs no es superposen). Els mascles solen ser més grossos que les femelles.[6]
El cant es descriu normalment com un xiulat "pere-pere-pere", encara que pot variar d'aproximadament 20 maneres notables.[7]
Distribució i hàbitat[modifica]
L'hàbitat natural són els boscos caducifolis i mixtos, així com jardins, parcs i zones d'arbustos, el seu rang s'estén a l'est dels Estats Units i al sud-est del Canadà a la regió dels grans llacs. És resident permanent a l'àrea de les grans Planes, els grans Llacs, el Golf de Mèxic i l'oceà Atlàntic. L'espècie s'està expandint cap al nord, possiblement a causa d'una major disponibilitat d'aliment durant l'hivern per les menjadores per a ocells.
Comportament i ecologia[modifica]
.jpg)
Aquesta mallerenga agafa aliments del terra i de les branques dels arbres, consumint freqüentment una varietat de baies, fruita seca, llavors, petits fruits, insectes i altres invertebrats. Les erugues constitueixen una part important de la dieta durant l'estiu. Aquesta espècie també és un visitant habitual de les menjadores d'ocells.[8] El seu patró normal és buscar un alimentador des d'un lloc segur, volar per agafar una llavor, després volar de tornada al refugi per consumir-ne el bocí, encara que també és molt comú l'emmagatzematge.
La mallerenga pot demostrar curiositat pel que fa als humans i, de vegades, es posa a la vora d'una finestra i sembla que mira dins de la casa. També pot aferrar-se a les finestres i parets dels edificis buscant preses als nius de vespes.
Els pàrids són molt vocals i responen als sons d'alerta d'altres ocells.[9] Aquesta espècie forma fàcilment estols petits, coneguts com a comparses o bandolers, que sovint s'associen amb els carboners i altres passeriformes quan s'alimenten.[10]
Cria[modifica]
La mallerenga emplomallada bicolor nia en forats d'arbres, ja sigui una cavitat natural, una caixa niu feta per l'home o, de vegades, un vell niu de picot.[11] Alineen el niu amb materials tous, de vegades arrencant pèls d'un animal viu com un gos.[12] Si troben escates de pell de serp, poden incorporar peces al niu.[13] Els ous mesuren menys de 2,5 centímetres de llarg i són blancs o de color crema amb taques marronoses o violetes.[14] Els ous tenen un període d'incubació de 12-14 dies; Aleshores, les mallerengues romandran cries durant 15-16 dies.[4]
L'esperança de vida és d'aproximadament 2,1 anys, encara que pot viure més de deu anys.[15] De mitjana, aquests ocells tindran una de posta de cinc a set ous.[16] A diferència de molts ocells, la descendència de les mallerengues es quedarà sovint amb els seus pares durant l'hivern i fins i tot després del primer any de vida.[17] De vegades, un ocell nascut l'any anterior ajudarà els pares a criar les cries de l'any següent.[18]
La mallerenga emplomallada bicolor s'hibridarà ocasionalment amb la mallerenga emplomallada crestanegra; el rang d'hibridació és molt estret, però, a causa de les diferències genètiques.[6]
Estat[modifica]
Des del 1966 fins al 2015, la població de mallerengues ha augmentat més d'un 1,5% anual al nord-est dels Estats Units[19] S'estima que la població reproductora actual és d'aproximadament 8 milions d'individus.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Mallerenga emplomallada bicolor». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 12/02/2023(català)
- ↑ Kaufman, Kenn. «Black-crested Titmouse» (en anglès). National Audubon Societ, 13-11-2014. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ Banks, Richard C.; Cicero, Carla; Dunn, Jon L.; Kratter, Andrew W.; Rasmussen, Pamela C. «FORTY-THIRD SUPPLEMENT TO THE AMERICAN ORNITHOLOGISTS' UNION CHECK-LIST OF NORTH AMERICAN BIRDS» (en anglès). The Auk, 119, 3, 2002, pàg. 897-906. DOI: 10.1642/0004-8038(2002)119[0897:FTSTTA]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Tufted Titmouse Identification, All About Birds, Cornell Lab of Ornithology» (en anglès). www.allaboutbirds.org. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ McCommons, James. «Tufted Titmouse» (en anglès). Emmaus. 50: 16, 2003. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ 6,0 6,1 «Tufted Titmouse (Baeolophus bicolor) General Biology |» (en anglès americà). [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ Grubb, Thomas C. Tufted titmouse, 1998. ISBN 0-8117-2967-2.
- ↑ «Titmouse | Range & Facts» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «Tufted Titmouse Identification, All About Birds, Cornell Lab of Ornithology» (en anglès). [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑ Parnell, Marc. Birds of Connecticut : the birding pro's field guides. Cleveland, Ohio.: Naturalist & Traveler Press, 20220215. ISBN 978-1-954228-27-6.
- ↑ Laskey, Amelia. «"Some Tufted Titmouse Life History"» (PDF) (en anglès).
- ↑ «Tufted Titmouse» (en anglès), 13-11-2014. [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑ Medlin, Elizabeth C.; Risch, Thomas S. «An Experimental Test of Snake Skin Use to Deter Nest Predation» (en anglès). The Condor, 108, 4, 01-11-2006, pàg. 963–965. DOI: 10.1093/condor/108.4.963. ISSN: 0010-5422.
- ↑ «"Common Nesting birds - Tufted Titmouse (Baeolophus bicolor)"» (en anglès). Nest Watch. [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑ William H, Elder. «"Survivorship in the Tufted Titmouse"» (PDF) (en anglès). 97 p. 517–524. Wilson Bull.
- ↑ Laskey, Amelia R. «Some Tufted Titmouse Life History» (en anglès). Bird-Banding, 28, 3, 1957, pàg. 135. DOI: 10.2307/4510633. JSTOR: 4510633.
- ↑ Laskey, Amelia R. «Some Tufted Titmouse Life History» (en anglès). Bird-Banding, 28, 3, 1957, pàg. 135. DOI: 10.2307/4510633. JSTOR: 4089699.
- ↑ «Tufted Titmouse Overview, All About Birds» (en anglès). Cornell Lab of Ornithology. [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑ «"Tufted & Black-crest. Titmou Baeolophus bicolor/atricrista"» (en anglès). Patuxent Wildlife Research Center. U.S. Geological Survey. Arxivat de l'original el 2019-08-30. [Consulta: 13 febrer 2023].
