Batalla d'Úman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla d'Uman
Front Oriental de la Segona Guerra Mundial

El Front Oriental a l'època de la batalla d'Uman.
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data15 de juliol de 1941 a 8 d'agost del 1941
Coordenades48° 35′ 00″ N, 30° 40′ 00″ E / 48.5833°N,30.6667°E / 48.5833; 30.6667
LlocÚman, Ucraïna occidental
ResultatVictòria de l'Eix
Bàndols
Bandera d'Alemanya (1933) Alemanya Nazi Bandera de la Unió Soviètica Unió Soviètica
Comandants
Bandera d'Alemanya (1933) Gerd von Rundstedt Bandera de la Unió Soviètica Mariscal de la Unió Soviètica Semion Budionni (comandant en cap),)
Bandera de la Unió Soviètica Coronel General Mikhaïl Kirponos
Bandera de la Unió Soviètica General Ivan Tiulenev
Forces
400.000 homes,
600 tancs
300.000 homes,
Baixes
desconegudes 100.000 capturats
100.000 Morts i Ferits
Cronologia

La Batalla d'Úman (15 de juliol de 19418 d'agost de 1941) va ser una batalla al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. La batalla es produí a la Ucraïna occidental entre el Grup d'Exèrcits Sud de l'Alemanya Nazi, comandats pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt i les Forces Soviètiques de la Direcció del Sud-oest, comandades pel Mariscal Semion Budionni, que consistia en el Front Soviètic Sud-oest, comandat pel Coronel General Mikhail Kirponos i el Front Soviètic Sud, comandat pel General d'Exèrcit Ivan Tiulenev. Aquesta batalla és la major batalla d'encerclament que els alemanys van infligir als soviètics.

Preludi[modifica]

A les primeres setmanes de l'Operació Barba-roja, el Grup d'Exèrcits Sud havia avançat ràpidament cap a l'Est, derrotant diversos cossos mecanitzats soviètics a la batalla de Brody del 23 al 30 de juny. Els exèrcits del front sud-oest van rebre l'ordre de retirar-se a la línia de fortificacions al llarg de l'antiga frontera soviètica-polonesa de 1939 (línia Stalin). III i XXXXVIII Cossos motoritzats del 1r Grup Panzer encastats entre el 5è exèrcit soviètic i el 6è exèrcit soviètic. El 7 de juliol, el XXXXVIII Cos Motoritzat va trencar una defensa feble a la Línia Stalin i va començar a moure's ràpidament, abraçant el flanc dret del 6è Exèrcit. El 9 de juliol es va intentar un nou contraatac soviètic en direcció a Berdítxiv per evitar un nou avanç del 1r Grup Panzer cap a l'est. Els combats van continuar fins al 16 de juliol, l'11a Divisió Panzer va perdre 2.000 homes, però finalment les tropes soviètiques van fracassar i el 16 de juliol va continuar l'ofensiva alemanya.[1]

El 10 de juliol de 1941, Budyonny obtingué el comandament general de les tropes que operaven cap al sud-oest, per coordinar les actuacions dels fronts Sud i Sud-oest. Budyonny tenia un milió i mig d'homes sota el seu comandament en dues grans concentracions, a Úman i a Kíev. Tan aviat com havia pres el comandament, el Grup d'Exèrcits Sud llançà tres assalts per endinsar-se a Ucraïna. El 1r Grup Panzer del General Ewald von Kleist introduí una falca entre les dues concentracions soviètiques, capturant Berdítxiv el 15 i Kazatin el 16 de juliol. El 17è Exèrcit del General Karl-Heinrich von Stülpnagel avançà cap al sud d'Úman i l'11è Exèrcit del General Eugen Ritter von Schobertavançà cap al nord des de la frontera romanesa (Schobert morí l'11 de setembre de 1941 quan el seu avió aterrà a un camp de mines).

La STAVKA i l'estat major del Front Sud van assumir erròniament que els alemanys voldrien travessar el Dnièper entre Kíev i Txerkassi per marxar cap al Donbàs i van subestimar el perill de què el i el 12è Exèrcits quedessin encerclats. El 28 de juliol de 1941, es donà l'ordre als fronts Sud i Sud-oest que bloquegessin als alemanys des del Dnièper i que es retiressin només cap a l'Est. Com a resultat, es perdé l'oportunitat d'evitar el perill de quedar encerclat al no retirar-se cap al sud-est.

El 2 d'agost, el 1r Grup Panzer i el 17è Exèrcit tancaren la trampa. Aquest encerclament va ser enfortit l'endemà quan la 16a Divisió Panzer es va trobar amb el Cos Mecanitzat hongarès. El 8 d'agost, la resistència soviètica s'aturà. 20 divisions soviètiques del i el 12è Exèrcits van ser destruïdes, i s'informà d'uns 100.000 presoners. Entre els presoners s'incloïen als comandants dels i el 12è Exèrcits, 4 comandants de cos i 11 comandants de divisió.

Després de la batalla[modifica]

Com que la bossa va ser eliminada, els tancs van tombar cap al nord i es van dirigir cap a Kíev, on van encerclar prop de 480.000 soldats soviètics a la ciutat, dels quals 180.000 trencaren el bloqueig i fugiren, capturant l'Eix uns 300.000 presoners, dels quals prop d'un 97% van morir en captivitat.

Referències[modifica]

  1. Isaev, 2004, p. 276-296.

Bibliografia[modifica]

  • Crofoot, Craig (2004). Armies of the Bear. Tiger Lily Pubn Llc. ISBN 0-9720-2963-X.
  • Isaev, Alexey (2004). От Дубно до Ростова [From Dubno to Rostov] (in Russian). Moscow: AST. p. 710. ISBN 5-17-022744-2.
  • Nuzhdin, Oleg (2015). Уманский "котёл": Трагедия 6-й и 12-й армий [Uman "cauldron": The tragedy of the 6th and 12th armies] (in Russian). Moscow: Яуза-каталог. p. 450. ISBN 978-5-906716-41-5.
  • Irinarhov (2012). Непростительный 1941: "чистое поражение" Красной Армии [Unforgivable 1941: "clear defeat" of the Red Army] (in Russian). Moscow: Яуза. p. 544. ISBN 978-5-699-55446-1.