Setge d'Òtranto (1480)
| Guerres otomanes | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Òtranto (1480) Setge d'Òtranto (1480) | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 28 de juliol a l'11 d'agost de 1480 | ||
| Coordenades | 40° 06′ N, 18° 30′ E / 40.1°N,18.5°E | ||
| Lloc | Òtranto | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria otomana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Conquesta d'Europa oriental | |
Gal·lípoli - Maritsa - Plocnik - Kosovo Polje - Argeş - Sofia - Veliko Tàrnovo - Nicòpolis - Varna - Ankara - Kosovo - Constantinoble - Belgrad - Mohács (1526) - Viena (1529) - Kőszeg - Visegrád - Osijek - Gorjani - Buda (1541) - Pest (1541) - Pest (1542) - Valopovo - Szigetvár - Călugăreni - Mezőkeresztes | |
Campanyes del Mediterrani | |
Rodes (1480) - Òtranto (1480) - Òtranto (1481) - Rodes (1522) - Alger (1529) - Tunis (1534) - Tunis (1535) - Preveza - Castelnuovo - Gibraltar - Alboran - Alger (1541) - Niça - Cadaqués i Palamós - Mahdía - Orà (1556) - Sorrento - Menorca - Gozo - Gerba (1560) - Malta - Tunis (1569) - Xipre - Lepant - Tunis (1573) - Tunis (1574) - Kara Djahannam - Żejtun | |
El Setge d'Òtranto va tenir lloc entre 1480 i 1481 quan la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, va ser assetjada per les tropes otomanes. L'any 1480 el setge va acabar amb la caiguda de la ciutat a mans dels otomans i l'any 1481 un nou setge en aquest cas de les tropes derrotades va recuperar la ciutat per al Regne de Nàpols.
Antecedents[modifica]
Desapareguda l'amenaça de Tamerlà, que no va poder bastir un imperi, els otomans van reprendre l'ofensiva sobre Europa i Mehmet II va atacar els Balcans sotmetent als serbis, prenent Constantinoble el 1453, i ocupant provisionalment Belgrad el 1456, arribant al Danubi i controlant Transsilvània. El 1460 es van apoderar de Morea i dels últims illots grecs, el 1468 van forçar el reducte muntanyós albanès.[1] i el 1479, van posar fi a una guerra de setze anys amb la República de Venècia amb el tractat de Constantinoble que significava la concessió de Negrepont i altres illes de l'Egeu, i la fortalesa albanesa de Scutari.[2]
El setge[modifica]
El 28 de juliol de 1480, una flota de 128 naus otomanes comandada per Gefik Ahmad Paixà a les ordres de Mehmet II, entre elles 28 galeres i 104 fustes i palandàries amb quatre mil cavalleries,[3] va arribar prop de la ciutat napolitana d'Òtranto la Pulla provinent del setge de Rodes. El 29 de juliol la guarnició i els ciutadans es van retirar a la ciutadella, el castell d'Otranto, que fou pres l'onze d'agost i massacraren 12.000 dels 22.000 habitants, entre ells el comandant de la guarnició Francesco Largo i l'arquebisbe Stefano Pendinelli,[4] i la resta condemnats a l'esclavatge.[5] 800 foren canonitzats per l'esglèsia com els Màrtirs d'Òtranto.
Conseqüències[modifica]
La presa d'Òtranto va causar pànic a Itàlia,[6] i l'any següent, amb la mort de Mehmet II, Sixt IV no va afluixar en els esforços de croada i la ciutat va ser recuperada per l'infant Alfons, duc de Calàbria, i fill de Ferran I de Nàpols, que a continuació va dirigir-se a Albània a donar suport a una revolta, però no va atacar el port d'Avlona i el Papa va acordar amb la República de Venècia treure Ferran del Regne de Nàpols.[6]
Referències[modifica]
- ↑ B. Bennassar, N. Blayau, M. Denis, J. Jacquart, F. Lebrun. Historia moderna (en castellà). Historia moderna, 2005, p.195. ISBN 8476009909.
- ↑ Harkavy, Robert E. Strategic Basing and Great Powers 1200-2000 (en anglès). Routledge, 2007, p.38. ISBN 0415701767.
- ↑ Setton (1990):p.321
- ↑ Byfield, Ted. Renaissance: God in Man (en anglès). Christian History Project, 2010, p.131. ISBN 0968987389.
- ↑ von Pastor, Ludwig Freiherr. The History of the Popes from the Close of the Middle Ages (en anglès). Forgotten Books, p.334. ISBN 1440061998.
- ↑ 6,0 6,1 Setton (1990):p.333
Bibliografia[modifica]
- Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990. ISBN 0299107442. «Setton»