Batalla de Hatfield Chase

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla de Hatfield Chase
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data12 d'octubre de 633
Coordenades53° 35′ 06″ N, 0° 55′ 34″ O / 53.585°N,0.926°O / 53.585; -0.926
LlocHatfield Chase, Yorkshire
ResultatVictòria de Gwynedd-Mèrcia
Bàndols
Regne de Gwynedd
Regne de Mèrcia

Regne de Deira
Bernícia
Comandants
Cadwallon ap Cadfan
Penda de Mèrcia
Eowa de Mèrcia
Edwin de Northúmbria
Osfrith
Eadfrith (capturat)
Edwin de Northúmbria

La Batalla de Hatfield Chase fou un enfrontament armat que va succeir entre el 12 o el 14 d'octubre del 633[1] a Hatfield Chase vora Doncaster (actualment part de South Yorkshire, Anglaterra). Hi van combatre el Regne de Northúmbria contra una aliança entre el Regne de Gwynedd i el Regne de Mèrcia. El rei de Northúmbria, Edwin va caure en combat davant de l'enemic, liderat per Cadwallon ap Cadfan i Penda de Mèrcia. Fou una derrota molt sentida, que provocà el col·lapse temporal de Northúmbria.

Rerefons[modifica]

Edwin era el rei més poderós de la Gran Bretanya en aquells temps i havia derrotat en diverses ocasions al seu bel·ligerant veí Cadwallon. Aquest va buscar suport entre altres regnes i es va aliar amb Mèrcia, si bé sembla que Penda no era encara rei.[2]

Resultat de la batalla[modifica]

La batalla fou un desastre per Northúmbria. El rei Edwin i el seu fill Osfrith foren abatuts, i un segon fill de nom Eadfrith fou capturat (i més tard assassinat) per Penda. El territori fou dividit en dues parts, Bernícia i el Regne de Deira. Eanfrith de Bernícia, fill de l'antic rei Etelfred de Bernícia, va retornar de l'exili per prendre les regnes de Bernícia, mentre que un cosí d'Edwin, Osric de Deira prenia Deira. Cadwallon va seguir la seva campanya de saqueig per les terres de Northúmbria fins que va ser derrotat per Osvald de Northúmbria a la Batalla de Heavenfield, gairebé un any més tard.[3]

Referències[modifica]

  1. Beda indica la data com 12 d'octubre en la seva obra Historia ecclesiastica gentis Anglorum (llibre II Arxivat 2011-05-13 a Wayback Machine., capítol 20), però la Crònica angloasaxona marca la batalla el 14 del mateix mes.
  2. Beda, H. E., llibre II, capítol 20.
  3. Beda, H. E., llibre II, capítol 20; llibre III Arxivat 2011-05-13 a Wayback Machine., capítol 1; llibre III, capítol 2.