Pristis pectinata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPristis pectinata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN18175 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreRhinopristiformes
FamíliaPristidae
GènerePristis
EspèciePristis pectinata Modifica el valor a Wikidata
Latham, 1794
Nomenclatura
Sinònims
  • Pristis acutirostris (Duméril, 1865)
  • Pristis annandalei (Chaudhuri, 1908)
  • Pristis granulosa (Bloch & Schneider, 1801)
  • Pristis leptodon (Duméril, 1865)
  • Pristis megalodon (Duméril, 1865)
  • Pristis pectinatus (Latham, 1794)[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Peix serra a l'aquàrium de Shanghai
Pristis pectinata vist per sota

Pristis pectinata és una espècie de peix cartilaginós batoïdeu pertanyent a la família Pristidae.[2]

Descripció[modifica]

  • El mascle fa 760 cm de llargària màxima,[3] tot i que la mitjana és de 550.
  • Pes màxim: 350 kg.[4]
  • Cos aplanat i aletes pectorals en forma d'ales.
  • La boca és situada ventralment i els ulls dorsalment.
  • La serra representa, aproximadament, el 25% de la longitud total del cos, és més ampla a la seua base i les dents són espaiades, més amples que llargues, i esmolades, tot i que esdevenen romes amb el pas del temps.[5]
  • Aleta caudal gran, obliqua i sense lòbul inferior.[6]
  • Ambdues mandíbules tenen entre 10 i 12 fileres de dents: la superior té entre 88 i 128 dents i la inferior 84-176. Són arrodonides i esmolades.[5]
  • Color gris fosc a marró negrós a la part superior i més pàl·lid al llarg dels marges de les aletes. La part inferior pot ésser de color blanc, blanc grisenc o groc pàl·lid.[7]

Reproducció[modifica]

És ovovivípar[8] i les femelles poden tindre ventrades de 15-20 individus,[9] els quals mesuren 60 cm en el moment de néixer.[10]

Alimentació[modifica]

Menja peixos i mariscs.[11] Empra la seua serra per remoure el fons quan es nodreix d'invertebrats bentònics i per a matar peixos pelàgics.[12]

Depredadors[modifica]

Els exemplars petits són depredats per taurons.[5]

Hàbitat[modifica]

És demersal, de clima subtropical (16 °C-30 °C; 44°N-37°S, 180°W-180°E) i viu tant a l'aigua dolça com a les salobres i marines fins a una fondària de 10 m.[13][14] És comú a les badies, llacunes, estuaris, desembocadures de rius, llacs i rius.[15]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic occidental (des de Carolina del Nord -els Estats Units-, Bermuda i el nord del Golf de Mèxic[16] fins a l'Argentina[17][18]), el Carib (tot i que és rar a Bermuda),[19] l'Atlàntic oriental (des de Gibraltar fins a Namíbia i, possiblement també, a la Mediterrània)[20] i des del Mar Roig i l'Àfrica Oriental fins a les Filipines. És possible també que sigui present al Pacífic oriental.[21]

Ús comercial[modifica]

És emprat com a aliment per al consum humà i el seu oli és utilitzat per a fabricar medicaments, sabó i per a curtir el cuir. Els exemplars adults són dissecats per esdevindre objectes de decoració[3] i llurs serres arrencades per a ésser venudes als turistes com a records turístics.[9] A més, també és considerat un trofeu molt preuat en la pesca esportiva.[5]

Estat de conservació[modifica]

Ha estat totalment o gairebé extingit a moltes zones de la seua àrea de distribució històrica (la Mediterrània, la costa atlàntica dels Estats Units, el Golf de Mèxic i la costa atlàntica sud-occidental) a causa de la sobrepesca i les modificacions esdevingudes al seu hàbitat.[22]

Observacions[modifica]

Mostra agressivitat vers els taurons quan comparteixen un mateix espai tancat.[23]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 Last, P.R. i J.D. Stevens, 1994. Sharks and rays of Australia. CSIRO, Austràlia. 513 p.
  4. Stehmann, M., 1981. Pristidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic fishing areas 34, 47. Vol. 5.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Florida Museum of Natural History Arxivat 2011-07-09 a Wayback Machine. (anglès)
  6. Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York. 720 p.
  7. Bigelow, H.B. i W.C. Schroeder, 1953. Sawfishes, guitarfishes, skates and rays. Mem. Sears Found. Mar. Res. 1(2):1-514.
  8. Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  9. 9,0 9,1 World Register of Marine Species (anglès)
  10. www.elasmodiver.com (anglès)
  11. Vidthayanon, C., 2005. Thailand red data: fishes. Office of Natural Resources and Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 108 p.
  12. Compagno, L.J.V. i P.R. Last, 1999. Pristidae. Sawfishes. p. 1410-1417. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) FAO identification guide for fishery purposes. The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO, Roma.
  13. Stehmann, M., 1990. Pristidae. p. 51-54. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París i UNESCO, París. Vol. 1.
  14. FishBase (anglès)
  15. Michael, S.W., 1993. Reef sharks and rays of the world. A guide to their identification, behavior, and ecology. Sea Challengers, Monterey, Califòrnia. 107 p.
  16. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, U.S.A. 354 p.
  17. Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, Argentina, 11: 1-15.
  18. Menezes, R.S., 1981. Ocorrência do peixe-serra, Pristis pectinatus (Latham, 1794), no litoral do Estado do Cearà, Brasil (Pisces: Pristidae). Arq. Ciên. Mar., Fortaleza 21(1/ 2):77-78.
  19. Smith, C.L. 1997.
  20. Compagno, L.J.V. & Last, P.R., (1999). Pristiformes:Pristidae. A: Carpenter, K.E. & Niem, V.H. (Eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Volum 3. Batoid fishes, chimaeras and bony fishes part 1 (Elopidae to Linophrynidae) pp:1410–1417. FAO, Roma.
  21. Compagno, L.J.V. & Last, P.R., (1999).
  22. CITES[Enllaç no actiu] (anglès)
  23. Michael, S.W., 1993.

Enllaços externs[modifica]