Anscari de Bremen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnscari, o
Òscar

Escultura al Trostbrücke d'Hamburg, d'E. Peiffer, s. XIX Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAnsgar
8 setembre 801 Modifica el valor a Wikidata
Amiens Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 865 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Bremen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRelíquies a la Catedral de Hildesheim i l'església de St. Ansgar (Hamburg) 
Bisbe de Bremen
847 – 3 febrer 865
← Leuderich (en) Tradueix – Rimbert →
Arquebisbe d'Hamburg
831 – 3 febrer 865 – Rimbert →
Diòcesi: Hamburg
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ducat de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (831–), missioner (829–831), sacerdot catòlic, escriptor, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióDrogo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonitzacióca. 867 , Roma nomenat per Nicolau I
Festivitat3 de febrer
IconografiaRobes de bisbe
Patró deDinamarca; diòcesi d'Hamburg

Òscar, Anscari o Ansgari (Amiens, Picardia, 8 de setembre de 801 - Bremen, 3 de febrer de 865) va ser un monjo francès, bisbe d'Hamburg i Bremen i evangelitzador de Dinamarca i Suècia. És venerat com a sant en diverses confessions cristianes.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Amiens, va quedar orfe de petit i va entrar a l'abadia de Corbie, on fou educat. Segons la tradició transmesa a la Vita Ansgarii [2]medieval, una visió que va tenir de la seva mare al cel, va fer que canviés la seva actitud, fins llavors negativa, envers la vida religiosa i l'espiritualitat.[3] A Corbie, va fer-se monjo. En aquells moments, es donava per acabada la cristianització de Saxònia, i els esforços d'evangelització es van dirigir cap a les terres del nord. En 826 va ser el primer a anar, amb altres monjos, a Jutlàndia (Dinamarca) per evangelitzar la població, i van batejar el rei Harald Klak dels juts. Va tornar-ne dos anys després, possiblement perquè el rei va ser deposat. El 822, va ser enviat com a abat a la nova fundació de Corvey a Westfàlia, monestir dependent de Corbie.

El 829, cridat pel rei Björn dels suecs, va anar a Björkö, vora el llac Mälaren, per predicar entre aquest poble, romanent-hi durant sis mesos acompanyat del frare Witmar. Hi organitzà una comunitat i tornà a Worms, a la cort imperial, en 831.[4]

Va ser elegit arquebisbe d'Hamburg el 831 i va rebre el pal·li a Roma, directament del papa Gregori IV, de qui fou llegat apostòlic per a Suècia i Dinamarca. Era un nou arquebisbat que comprenia les diòcesis de Bremen i Verden, amb el dret a enviar missions a les terres septentrionals i a nomenar-ne bisbes. Es va acordar amb l'arquebisbe Ebó de Reims que aquest continués tenint el dret de nomenar els bisbes a Suècia. Òscar va dedicar-se al territori hamburguès, on encara hi havia poques esglésies i hi fundà un monestir i una escola on es formarien els missioners per a Dinamarca, amb pocs resultats reals.

En morir Lluís el Pietós en 840, l'imperi es dividí i Òscar va perdre l'abadia de Turholt.[5] El 845 els danesos van atacar sobtadament Hamburg, destruint les esglésies i els llibres litúrgics i fent que la restauració de la diòcesi fos inviable. El rei Lluís el Germànic li atorgà llavors la diòcesi vacant de Bremen, on residí des del 848, i fent-la seu de l'arquebisbat d'Hamburg. La unió de les dues diòcesis, malgrat les protestes del bisbe de Colònia, de qui depenia fins llavors Bremen, va ser aprovada pel papa Nicolau I en 864.

  • El sant al Brooksbrücke d'Hamburg-Altstadt
    El sant al Brooksbrücke d'Hamburg-Altstadt
  • Predicació als suecs per Hugo Hamilton, s. XIX
    Predicació als suecs per Hugo Hamilton, s. XIX
  • Anscari converteix els hamburgesos, fresc de Hugo Vogel (Hamburg, Ratshaus)
    Anscari converteix els hamburgesos, fresc de Hugo Vogel (Hamburg, Ratshaus)

Òscar continuà la missió a les terres del nord; la guerra civil entre els danesos va fer que s'establissin de nou relacions entre el bisbe i els reis Horik el Vell i el seu fill Horik II, que li donaran suport i reconegueren el crisitianisme com un religió tolerada al seu regne, permetent la construcció de l'església de Sleswick. A Suècia va anar-hi personalment entre el 848 i el 850, i tornant-hi el 854, trobant bona disposició a acceptar el cristianisme. Alguns suecs convertits van atribuir a la nova fe el fet d'haver derrotat els de Curlàndia, la qual cosa va contribuir a fer que el territori s'anés cristianitzant.

Òscar passà els últims anys de la seva vida a Bremen, on morí el 865.[6]

  • Creu d'Ansgari a Björkö (Suècia), on va predicar
    Creu d'Ansgari a Björkö (Suècia), on va predicar
  • Catedral de Hildesheim
    Catedral de Hildesheim
  • Capella d'Ansgar a Hildesheim, amb el seu reliquiari
    Capella d'Ansgar a Hildesheim, amb el seu reliquiari
  • Església de Sankt-Ansgar a Hamburg, on hi ha altres relíquies del sant
    Església de Sankt-Ansgar a Hamburg, on hi ha altres relíquies del sant

Referències[modifica]

  1. ↑ Campbell, T. «St. Anschar». A: The Catholic Encyclopedia.. Robert Appleton Company, 1907. 
  2. ↑ Palmer, James T. «Rimbert's Vita Anskarii and Scandinavian Mission in the Ninth Century» (en anglès). The Journal of Ecclesiastical History, 55, 2, 2004-04, pàg. 235–256. DOI: 10.1017/S0022046904009935. ISSN: 1469-7637.
  3. ↑ «Medieval Sourcebook: Rimbert: Life of Anskar, the Apostle of the North, 801-865». sourcebooks.fordham.edu. [Consulta: 3 abril 2022].
  4. ↑ Sanctity in the North (en anglès). University of Toronto Press, 2020-06-22, p. 37. DOI 10.3138/9781442689060. ISBN 978-1-4426-8906-0. 
  5. ↑ Knibbs, Eric. Ansgar, Rimbert and the Forged Foundations of Hamburg-Bremen. Londres: Routledge, 2016-05-31. DOI 10.4324/9781315567266/ansgar-rimbert-forged-foundations-hamburg-bremen-eric-knibbs. ISBN 978-1-315-56726-6. 
  6. ↑ Bihrer, Andreas; Fritz, Fiona. «Heiligkeiten» (en alemany), 12-04-2019. [Consulta: 3 abril 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Rimbertus, Vita Anskarii, en Friedrich Christoph Dahlmann, Monumenta Germaniae Historica. Scriptores, II, 683-725 (1829)
  • Adam de Bremen. Gesta Hammenburgensis ecclesiæ, I, 17-36

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anscari de Bremen
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anscari_de_Bremen&oldid=31746889»