Manosphere

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióManosphere
Història
Esdeveniment significatiu
Gamergate
23 maig 2014 23 maig 2014-23 maig 2014Massacre d'Isla Vista
1r octubre 2015 Umpqua Community College shooting (en) Tradueix
23 abril 2018 2018 Toronto van attack (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
Moviment pels drets dels homes
comunitat de seducció
Fathers' rights movement
Men Going Their Own Way
incel
artista del lligar Modifica el valor a Wikidata

La manosphere és una xarxa informal composta per blogs, fòrums i pàgines web que s'enfoquen en els assumptes relacionats amb els homes i la masculinitat.[1] És vista per alguns com a l'equivalent o una reacció masculina al feminisme al qual la web manosphere moltes vegades s'oposa.

El contingut dels articles pot variar. Alguns temes que tenen en comú la majoria de les pàgines són l'antifeminisme, els drets dels pares, el punt de vista dels incels, els moviments Men going their own way (MGTOW, o la vida sense la influència de dones), els drets dels homes en general, les víctimes d'abús masculines, els artistes de lligar[1][2] i el millorament personal.[2][3][4][5] Exemples per pàgines web importants són Chateau Heartiste, Return of Kings i SlutHate (anteriorment PUAHate).[1][5][6][7][8]

Alguns d'aquests fòrums van sortir als mitjans de comunicació on van ser descrits com a misogins[9][10] són associades a la dreta alternativa nord-americana.[11][12][13]

Contingut[modifica]

El Washington Post descriu la manosphere com «una xarxa vasta i diversa de blogs i fòrums».[1] Segons The Guardian és «un grup d'homes – artistes de lligar, víctimes d'abús masculines i defensors dels drets del pare – que es troben en línia».[2] Dintre de la manosphere, hi ha una diferència notable en les composicions i interaccions entre fòrums i vlogs: mentre que als fòrums hi ha certa tendència a la igualtat d'edat respecte als usuaris, als vlogs els grans tenen un paper de mentors per als joves.[14]

Reddit és una pàgina popular per als membres de la manosphere. El subreddit Red Pill, que té més de 200.000 seguidors[Quan?], n'és un exemple.[2][15] Alguns experts descriuen la manosphere com una espècie d'espai exclusiu per a homes.[16] Molts membres de la manosphere impulsen una espècie d'estratificació social,[17] en el sentit que els homes amb poques possibilitats sociosexuals s'anomenen de vegades BAFC (below average frustrated chump, o sigui, «pringat frustrat per sota la mitjana») pels PUA, truecel pels incel o home omega, en general.[18][19][20]

Ideologia[modifica]

El moviment sembla poc homofòbic,[5] es caracteritza més per la misogínia extrema. L'editora Donna Zuckerberg assenyala que els continguts al subreddit Red Pill són una nova fase de misogínia al món digital: no només es poden notar, per part dels actors de la manosphere, burles i humiliacions contra les dones; sinó que fins i tot creuen que avui dia són els homes que són oprimits i discriminats per les dones.[21] SEgons Eva Wiseman del diari The Guardian tot i haver-hi diferències ideològiques entre les diverses parts de la manosphere, l'antifeminisme és el factor compartit que uneix tothom.[2] S'oposen a la circumcisió i parlen de doble moral a la nostra societat on la circumcisió, segons ells, no es considera tan dolenta com la mutilació genital femenina.[22]

Segons Caitlin Dewey del Washington Post, la filosofia de la manosphere es pot resumir en dos punts. Primer, el feminisme ha pres l'hegemonia cultural moderna, el qu aniria en contra de fets biològics; i segon, la millor manera de seduir dones (com a manera de salvar la societat en general) és adoptant característiques orientades exageradament en els estereotips masculins i obligant les dones a la dominació masculina.[1]

Vocabulari[modifica]

El terme manosphere, és un neologisme anglès format de man (home) i sphere (esfera). Un altre terme amb el mateix significat és androsphere[23] (del grec antic per a home). Els usuaris de les comunitats associades s'anomenen de vegades manospherians.[24] També s'empra red piller (redpiller) per descriure els que abans tenien idees «normals» o feministes i que s'han convertit al masculinisme. Es refereixen a les persones d'opinió contrària com a blue pillers.[25] També apareixen els termes home alfa i home beta[1]

Exemples de pàgines[modifica]

Chateau Heartiste[modifica]

Chateau Heartiste, un blog escrit per James C. Weidmann, era una de les primeres pàgines de la manosphere, iniciat el 2007, en WordPress.[1][6][26] Weidmann pretén que la llibertat econòmica de les dones, la barreja ètnica, la immigració i la taxa de naixement de la població blanca són factors que amenacen la civilització occidental.[6] El blog va ser tret de la plataforma el maig de 2019.

PUAHate[modifica]

PUAHate era una pàgina web per a homes que se sentien enganyats per artistes de lligar (PUA) que els havien promès ensenyar a seduir dones atractives, a canvi de diners.[27] PUAHate criticava els mètodes enganyosos de màrqueting que utilitzaven els PUA per guanyar diners. A més, es queixaven de la manca d'eficàcia de les tècniques de seducció proposades.[28]

Segons usuaris, la pàgina es caracteritzava per un laissez-faire que tolerava el racisme i no posava límits a la misogínia.[29] Hi havien fils que, per exemple, qüestionaven la utilitat de les dones lletges.[30] Hi apareixien converses entre usuaris que es preguntaven sobre el nombre d'abusos sexuals.[31]

El feminicida en sèrie Elliot Rodger era un membre actiu de PUAHate.[32] Va escriure que arribarà el dia al qual els incels s'adonaran de la seva vertadera força i enderrocaran el sistema feminista opressor. Volia difondre la visió d'un món on les dones temen els homes.[1] Segons Rodger PUAHate confirmava moltes de les seves hipòtesis sobre la maldat de les dones. Alguns membres de PUAHate es van posar al costat de Rodger i van argumentar que els assassinats eren la culpa de les dones que li van refusar el sexe.[30][31]

PUAHate es categoritza pel Southern Poverty Law Center com a grup d'odi.[33] El 24 de maig de 2014, PUAHate va ser tancat, malgrat això, dos dies després se'n va crear un successor, SlutHate, cap a on molts usuaris de PUAHate es van traslladar.[7]

Return of Kings[modifica]

Return of Kings o RoK és un blog escrit per Daryush Valizadeh, conegut com a Roosh V. S'hi publicaven articles que criticaven el matrimoni homosexual. És difícil mesurar el nombre de seguidors, però se calcula que aquests es troben escampats arreu d'Amèrica del Nord i d'Europa occidental.[5][26]

A diferència de PUAHate i altres fòrums semblants, a RoK no es critiquen les tècniques de seducció, sinó que es promouen. Els escriptors també s'oposen als moviments d'homes profeministes: argumenten que resulten en homes passius, dèbils i "feminitzats", que tindran com a destí ocupar els nivells més baixos de la jerarquia social.[34] Aquesta comunitat també va ser descrita pel Southern Poverty Law Center com a grup d'odi de supremacia masculina.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Dewey, Caitlin. «Inside the 'manosphere' that inspired Santa Barbara shooter Elliot Rodger». The Washington Post, 27-05-2014. [Consulta: 2 juny 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Wiseman, Eva «The everyday fear of violence every woman has to cope with». The Guardian, 01-06-2014.
  3. ↑ Hern, Alex. «Who are the 'incels' and how do they relate to Toronto van attack?». The Guardian, 25-04-2018. [Consulta: 28 agost 2018].
  4. ↑ Zimmer, Ben. «How 'Incel' Got Hijacked». Politico, 08-05-2018. [Consulta: 28 agost 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Dewey, Caitlin «How a radical misogynist fooled millions of people and hundreds of journalists». The Washington Post, 04-02-2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Nagle, Angela. «Entering the manosphere». A: Kill All Normies: Online Culture Wars From 4Chan And Tumblr To Trump And The Alt-Right. Alresford, UK: Zero Books, 2017. ISBN 978-1-78535-543-1. 
  7. ↑ 7,0 7,1 [enllaç sense format] https://www.ruor.uottawa.ca/bitstream/10393/35055/1/Lilly_Mary_2016_thesis.pdf Arxivat 2020-02-28 a Wayback Machine.
  8. ↑ Dewey, Caitlin. «Incels, 4chan and the Beta Uprising: making sense of one of the Internet’s most-reviled subcultures». Washington Post. [Consulta: 27 novembre 2017].
  9. ↑ Southern Poverty Law Center. «Misogyny: The Sites», Spring 2012. [Consulta: 2 juny 2014].
  10. ↑ Pry, Alyssa. «Women Battle Online Anti-Women Hate From the 'Manosphere'». ABC News, 16-10-2013. [Consulta: 2 juny 2014].
  11. ↑ Landsbaum, Claire. «Men's-Rights Activists Are Finding a New Home With the Alt-Right». The Cut.
  12. ↑ «How the alt-right’s sexism lures men into white supremacy» (en anglès). .
  13. ↑ «The alt-right is creating its own dialect. Here’s the dictionary» (en anglès). .
  14. ↑ Mountford, J. B. "Topic Modeling The Red Pill." Social Sciences 7.3 (2018): 42.
  15. ↑ Love, Dylan «Inside Red Pill, The Cult For Men Who Don't Understand Women». Business Insider Australia, 16-09-2013.
  16. ↑ DeKeseredy, Walter S., Alexis Fabricius, and Amanda Hall-Sanchez. "Fueling aggrieved entitlement: The contribution of women against feminism postings". Crimsoc report 4 (2015): 1–34.
  17. ↑ Lilly, Mary. 'The World is Not a Safe Place for Men': The Representational Politics of the Manosphere (Tesi) (en anglès). Université d'Ottawa / University of Ottawa, 2016. 
  18. ↑ Clift, Elana. Picking up and acting out: politics of masculinity in the seduction community. Bachelor of Arts (Honors), University of Texas at Austin (2007)
  19. ↑ [enllaç sense format] http://canoe.com/news/local-news/as-toronto-mourns-accused-killer-praised-as-saint-by-involuntarily-celibate-men/wcm/87864d1c-4409-4022-8338-7e2b35e63b72
  20. ↑ Ging, Debbie. "Alphas, Betas, and Incels: theorizing the masculinities of the Manosphere". Men and Masculinities (2017): 1097184X17706401.
  21. ↑ Zuckerberg, Donna. Not all Dead White Men: Classics and Misogyny in the Digital Age. Cambridge: Harvard University Press, 2018, p. 15-17. ISBN 9780674975552. 
  22. ↑ Geddes, Adam. «"Circumcised or Intact?!" Screw Her Preference!». Splitsburgh, 27-03-2012. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015. [Consulta: 10 maig 2015].
  23. ↑ «The 'man-o-sphere' is outraged about Mad Max? Hand me my popcorn!» (en anglès). .
  24. ↑ Lyons, Matthew N. "Ctrl-Alt-Delete: The Origins and Ideology of the Alternative Right." Somerville, MA: Political Research Associates, gener 20 (2017).
  25. ↑ Sculos, Bryant W. "Who’s Afraid of ‘Toxic Masculinity’?." Class, Race and Corporate Power 5.3 (2017): 6.
  26. ↑ 26,0 26,1 Lyons, Matthew N.. «Ctrl-Alt-Delete: The origins and ideology of the Alternative Right». Political Research Associates, 20-01-2017.
  27. ↑ «Welcome to the manosphere: A brief guide to the controversial men's rights movement».
  28. ↑ Hess, Amanda. «The Pick-Up Artist Community’s Predictable, Horrible Response to a Mass Murder», 24-05-2014.
  29. ↑ Woolf, Nicky. «'PUAhate' and 'ForeverAlone': inside Elliot Rodger's online life», 30-05-2014.
  30. ↑ 30,0 30,1 «The extreme misogyny of 'pick-up artist' hate», 31-05-2014.
  31. ↑ 31,0 31,1 «The Sexist Pseudoscience of Pick-Up Artists: The Dangers of "Alpha Male" Thinking».
  32. ↑ [enllaç sense format] http://genderstudies.nd.edu/assets/162635/website_construction_and_destruction_masculinity_and_violence_in_america.pdf Arxivat 2019-06-06 a Wayback Machine.
  33. ↑ Death by Masculinity (en anglès). 
  34. ↑ Masculinities in Cyberspace: An Analysis of Portrayals of Manhood in Men’s Rights Activist Websites. DOI 10.3390/socsci5020018. 

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manosphere&oldid=33342112»