Estudio del naranjo, limonero, cidro, y otros árboles de la familia de las auranciáceas, que se cultivan en la provincia de Castellón
| Tipus | tractat  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Publicació | 1879 |
| Dades i xifres | |
| Tema | Taronja al País Valencià |
Estudio del naranjo, limonero, cidro, y otros árboles de la familia de las auranciáceas, que se cultivan en la provincia de Castellón és un tractat publicat pel comissari agrícola Francisco Bou Gascó en 1879.[1] És el primer tractat de la citricultura valenciana i combina les aportacions de la literatura citrícola publicada fins aleshores, que considerava als cítrics com a arbre ornamental, amb les experiències pràctiques de l'explotació comercial dels cítrics al País Valencià.[1]
El tractat apareix en un moment en què el cultiu del taronger es troba arrelat a les comarques de La Plana i La Ribera.[2] Combina el coneixement previ sobre citricultura amb les experiències de les elits burgeses i dels llauradors especialitzats de les comarques de Castelló.[2] També es fan breus referències al cultiu en la zona d'Alzira i Carcaixent.[2]
Bou cita una extensa bibliografia i té en consideració aportacions aparegudes a la revista La Agricultura Valenciana.[2] El tractat va fer aportacions novedoses fins a l'època com les relatives a la comptabilitat agrícola,[3] introduint nocions com la del control de costos fins que un taronger arribe al moment de plena producció, als 10 anys de ser plantat.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Besó Ros 2016, p. 95
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Besó Ros 2016, p. 96
- ↑ 3,0 3,1 Besó Ros 2016, p. 97
Bibliografia[modifica]
- Besó Ros, Adrià. Horts de tarongers. La formació del verger valencià. València: Institució Alfons el Magnànim, 2016, p. 453. ISBN 978-84-7822-686-3.