Antonio Pascual Galmés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonio Pascual Galmés
Biografia
Naixement20 setembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Petra (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 2005 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Capità general de les Illes Balears
19 desembre 1981 – 9 març 1983
← Manuel de la Torre PascualJoaquín Ruiz de Oña González →
Capità general de la III Regió Militar
25 febrer 1981 – 19 desembre 1981
← Jaime Milans del Bosch y UssíaRafael Allendesalazar y Urbina →
Capità general de la Quarta Regió Militar
30 desembre 1979 – 24 febrer 1981
← Luis Otero SaavedraRicardo Arozarena Girón →
Capità General de la VI Regió Militar
18 maig 1979 – 30 desembre 1979
← Fernando Sanjurjo de CarricarteLuis Alvarez Rodriguez →
General Divisió Cuirassada Brunete
1977 – 18 maig 1979
← Jaime Milans del Bosch y UssíaLuis Torres Rojas → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatBàndol nacional i Espanya Franquista Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antonio Pascual Galmés (Petra, 20 de setembre de 1917 - Palma, 2 d'abril de 2005) va ser un militar mallorquí.[1]

Biografia[modifica]

Fill d'un militar originari de Búger,[2] va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 20 de gener de 1936, i en començar la guerra civil espanyola es va unir al bàndol revoltat amb la graduació d'alferes provisional. En acabar la guerra continuà la carrera militar, ingressant en 1940 a l'Acadèmia General Militar, i el 1941 fou destinat com a capità al Grup de Forces Regulars Arcila n.9

El 1945 va ascendir a comandant al Grup de Forces Regulars "Llano Amarillo" n. 7. En 1967 va ascendir a coronel i nomenat governador militar d'Albacete. Entre 1968 i 1973 a ser coronel-cap del Terç de la Legió Espanyola “Gran Capitán", 1a de la Legió.[3]

En 1973 va ser ascendit a general de brigada, assumint la segona prefectura de la Comandància General de Melilla, segon cap del Sector del Sàhara Espanyol, segon subinspector de Tropes de Canàries i governador militar de Santa Cruz de Tenerife. El 27 de febrer de 1977 va ser nomenat governador militar de Barcelona i el febrer de 1978 va substituir Jaime Milans del Bosch y Ussía com a cap de la Divisió Cuirassada Brunete.[4]

El 18 de maig de 1979, junt amb altres generals, fou ascendit a tinent general de forma poc ortodoxa per Manuel Gutiérrez Mellado i va ser nomenat capità general de la VI Regió Militar (Burgos), que deixà en 1980 quan fou nomenat cap de la IV Regió Militar (Barcelona).[5] Durant el seu mandat a Catalunya es va produir el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, i malgrat la seva amistat amb el general Alfonso Armada Comyn, es va posar de part del comandament reglamentari.[6]

El febrer de 1981 va substituir al tinent general Milans del Bosch al capdavant de la III Regió Militar,[7] però el desembre de 1981 fou nomenat capità general de les Illes Balears. En març de 1983 deixà el càrrec i passà a la reserva.[8]

Referències[modifica]