Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConsell de Col·legis Veterinaris de Catalunya
Dades
Nom curtCCVC Modifica el valor a Wikidata
Tipuscol·legi professional Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballveterinària Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació de dret públic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985
Activitat
Ocupació dels membresveterinari Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Lloc webveterinaris.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ConsellVetCat Instagram: ccvc_veterinaris_cat Youtube: UC4UD453wX0n1DX6QjB1TsXQ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) és una organització constituïda el 1985[1] com a òrgan representatiu i executiu superior dels quatre col·legis oficials de veterinaris de Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El seu àmbit d'actuació compren el territori de Catalunya i té la seu a Barcelona.

Entre les funcions del CCVC cal destacar la recollida, elaboració de les normes deontològiques de la professió i vetllar pel seu acompliment. També vetlla per l'ordenació de la professió veterinària i el seu vincle amb la societat, i fomenta la formació continuada dels professionals.

Es coordina amb altres associacions estatals i internacionals relacionades amb la veterinària: Academia de Ciències Veterinaries de Catalunya (ACVC), Associació de Veterinaris Higienistes de Catalunya (AVHIC), Associació Catalana d’Història de la Veterinària (ACHV), Consejo de Colegios Veterinarios de España. Gestiona alguns programes nacionals com l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC).

Història[modifica]

El Consell es crea donada la legislació sobre creació de col·legis professionals a Catalunya del 1982[2] que contempla que els col·lectius professionals organitzats per províncies s’agrupin en un òrgan superior que els representi en l'àmbit de cada comunitat autònoma.[3] El Consell va tenir un precedent en la Federació de Col·legis que es va constituir a Tarragona el 26 de Juny de 1981, amb l'impuls de Josep Ma Vila Vidal, i Magi Brufau i Estrada, presidents dels de Girona i Tarragona respectivament, i presidència honorífica del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Agustí Carol i Foix.[1]

El 1985, la veterinària catalana es troba en un moment de canvis, amb una autonomia que tot just acaba de començar i a desenvolupar competències, una professió que requereix un revulsiu per reorganitzar i modernitzar les seves estructures alhora que defensi socialment la professió veterinària. A més compta amb reptes importants com la creació de la nova Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra i l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea).[4] El CCVC presenta un document "Estudi-Informe presentat a la Generalitat sobre la reestructuració dels serveis veterinaris oficials de Catalunya". En el mateix es destaca la importància de la ramaderia industrial, l'adaptació al mercat europeu, la implantació duna potent industria de pinsos, alimentària i càrnia transformadora que esdevé el 30% de tot l'estat. L'estructura de la professió basada en partits veterinaris dificultava molt la tasca de la inspecció veterinària. Es proposa una estructura de serveis distribuïda en salut pública, ramaderia, escorxadors i coordinació.[5]

Del 12 al 27 de novembre de 1988 se celebra el Primer Congrés de la Veterinària Catalana que organitzen conjuntament la Facultat de Veterinària UAB i el CCVC. El president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol aprofitava per inaugurar oficialment les instal·lacions de la nova facultat.[6] En aquella conjuntura es va debatre sobre el futur des dues zoonosis: la pesta equina [7]i la pesta porcina africana,[8] que encara afectaven a bona part del territori espanyol. El mateix any, se celebra la XIII edició del Congres Mundial de Veterinaris Especialistes en Petits Animals, organitzat per la World Small Animal Veterinary Association (WSAVA) i que presidieix el Dr. Miquel Luera. Serveix com a carta de presentació del CCVC en l'escena internacional.[9]

El 1991 es crea una Comissió mixta CCVC i Facultat de Veterinària UAB per tal de rebaixar el nombre d'estudiants de primer i la modificació del pla d'estudis amb l'objectiu de l'homologació del títol en l'àmbit europeu.[10]

Durant les Jornades de Veterinària de Salut Pública celebrades el 1992 al Col·legi de Veterinaris de Tarragona el CCVC promou el Manifest de Reus en el que es defensa el paper de la veterinària com a garant de la salut pública arran de l'episodi de contaminació per clenbuterol.[11]

El 2015 el CCVC aprova el Reglament per a l'exercici professional de la clínica d'animals de companyia a causa de l'increment en la prestació de serveis veterinaris i l'exercici de la lliure competència, regulant funcions i modalitats, d'acord amb Llei de Ordenació de Professions Sanitàries,[12] la Llei de Salut Pública[13] i la de Col·legis Professionals.[14]

Programes[modifica]

Arxiu d'Identificació d'Animals de Companyia (AIAC)[modifica]

El 1987 neix l'Arxiu d’identificació d’Animals de Companyia amb l’aplicació de tatuatges. Aquest arxiu, inicialment es va crear amb l'objectiu de facilitar la localització dels propietaris d'animals de companyia perduts o abandonats. Un codi de sis caràcters es tatuava en una orella o cuixa del gos o gat i que permetia identificar-lo al llarg de la seva vida. Un cop incorporat a la pell de l'animal, el codi s'introdueix en un arxiu informàtic.[15] El 1989 l'Asociación Veterinaria Española de Especialistas en Pequeños Animales (AVEPA) fa extensiva la identificació animal a la resta de comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta associació impulsa el 1993 la Red Española de Identificación de Animales de Compañia (REIAC) per tot el territori espanyol.[16] Amb la creació de PETMaxx s'ha avançát amb la cerca per trobar animals extraviats a escala europea.[17]

El 1998 la Generalitat per Decret 328/1998 estableix l’obligació d’identificar els gossos amb tatuatge o microxip subcutani i crea el Registre General d’Animals de Companyia. El 1999 es crea la xarxa europea EUROPETNET (European Pet Network)[18] que permet localitzar totes les mascotes identificades en qualsevol país de la xarxa. El 2001 es reconeix oficialment al CCVC com a gestor del registre oficial d’animals de companyia en territori català.[16] L''Arxiu d'Identificació d'Animals de Companyia (AIAC) que se'n deriva vol ser un servei adreçat als propietaris d'animals de companyia i a la societat en general per fomentar la tinença responsable d'aquests animals. Per la configuració d'aquests microxips se segueixen les normes de qualitat ISO 11784 i 11785. El Comité Internacional per a la Identificació Animal (ICAR) s’encarrega d’homologar els microxips. La Federació Europea d’Associacions de Veterinaris d’Animals de Companyia (FECAVA) ha promogut la utilització d’una única tecnologia homologable per a les campanyes d’identificació animal. Els veterinaris col·legiats s'encarreguen de portar a terme aquesta implantació i la de canvi de propietari, domicili, passaports d’animals de companyia i inscripcions de microxips a d’altres comunits espanyoles.[16]

Un altre pas en la identificació animal ha estat la creació del passaport d’animals de companyia per tots els gossos, gats i fures que viatgin d’un país comunitari a un altre. El Reglament 998/2003[19] del Parlament i Consell Europeu estableix que tots els animals que viatgin hauran d’anar acompanyats d’un passaport europeu i identificats amb microxip o tatuatge (caduca el 2011) i el 2004 entrarà en vigor a Catalunya.[20]La incorporació de xips en els animals de companyia ha anat creixent amb el temps, tot i que darrerament es detecta una certa relaxació en la seva implantació.[21]

GIF-VET sobre gats ferals[modifica]

El 2018 es planteja una jornada sobre gats ferals en el si del CCVC: 1a Jornada Veterinaris i Salut Pública "Gats Ferals i Colònies urbanes: un repte per la professió".[22][23] El programa Gif-Vet pretén reduir els problemes generats per les colònies de gats urbans mitjançant el mètode CER (captura, esterilització i retorn) que també ha estat defensat per altres organitzacions protectores,[24] per aconseguir arribar al sacrifici zero i la natalitat zero a les colònies de gats urbans, segons han explicat els seus impulsors.[25][26] La gestió d'aquest pla inicial ha estat contestat per les entitats protectores d’animals.[27]

En la 2a Jornada Veterinaris i Salut Pública sobre gats ferals que es va celebrar el passat 2019 es presenta l'Observatori per a la Gestió Integral Felina i el programa Gif-Vet per oferir una resposta eficaç davant la detecció creixent  de gats ferals als carrers de pobles i ciutats de Catalunya, i per a definir els protocols que garanteixin la salut pública i el benestar animal.[28]

Estudis i campanyes[modifica]

Estudi d’animals de companyia a Catalunya[modifica]

L'any 2014 es presenta el primer Estudi d'animals de companyia AIAC que compren el període 1997-2014. En el mateix es conclou que hi ha mes d’un milió d’animals registrats a Catalunya on el 91,6% son gossos (938.254), 7,6% gats (78,130), 0,4 fures i 0,4 amb animals exòtics que inclouen aus, tortugues, conills, entre d’altres.[29][30] Cal tenir en compte que mes del 60% de les malalties de les persones son transmeses per animals (zoonosis) i per això cal controlar la seva salut i benestar.[31]

Animals de companyia i COVID19[modifica]

El 2020 amb la pandèmia del Covid19 el CCVC ha promogut campanyes per conscienciar a la societat de que no hi ha cap estudi concloent que faci pensar que els gossos i gats siguin l'hostes intermediaris, ni que transmetin el nou coronavirus. Els gats i fures si que sembla puguin tenir capacitat de rèplica vírica del SARS-CoV-2 però amb poca capacitat de transmissió.[32]Tot i així, s'ha presentat un document sobre recomanacions a tenir en compte sobre el gats ferals i el COVID19[33] Amb la col·laboració d'alguns investigadors com Joaquim Segalés,[34] Marta Amat, i Maria Àngels Calvo[35] s'ha promogut quin es l'estat de la qüestió del coneixement veterinari relacionat amb el COVID19 i les pautes a seguir en relació al confinament relacionat amb els animals de companyia.[36][37]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Constitució i funcionament del Consell». Annals del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, 2a època. XLIII, Gener-Desembre 1986, pàg. 32.
  2. ↑ «LLEI 13-1982, de 17 de desembre, de Col·legis Professionals.» (en castellà). [Consulta: 2 juny 2020].
  3. ↑ «Francesc Florit representant dels veterinaris catalans». Annals veterinaris. Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, 02-01-1989, pàg. 8-13.
  4. ↑ Carol i Foix, Agustí «Carta als col·legiats». Annals del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, Segona època, Any XLII, 5, Juliol-Setembre 1985, pàg. 3-4.
  5. ↑ «Estudi-informe presentat a la Generalitat sobre la reestructuració dels serveis veterinaris oficials de Catalunya». Annals del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, Segona època. XLIII, Gener-Desembre 1986, pàg. 8-11.
  6. ↑ «Primer Congrés de la Veterinària Catalana: Professors, estudiants i professionals es plantegen el futur i analitzen el present». Annals veterinaris, 2, Enero 1989, pàg. 16-18.
  7. ↑ Galaz, Mábel «La peste equina sigue extendiéndose» (en castellà). El País [Madrid], 23-11-1988. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ Llorens, Isabel «La peste porcina, una maldición moderna» (en castellà). El País [Madrid], 30-05-1985. ISSN: 1134-6582.
  9. ↑ «XIII Congrés Mundial WSAVA, Benvinguts a Barcelona». Annals veterinaris, 1, 1988, pàg. 6-7.
  10. ↑ «L'homologació de la Facultat de Veterinària de la UAB i la creació d'una Comissió entre el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya i la pròpia Facultat». Annals veterinaris, 7, 1991, pàg. 28-30.
  11. ↑ «Manifest de Reus». Annals veterinaris, 10, 1992, pàg. 27-28.
  12. ↑ «Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de las profesiones sanitarias.», BOE.es - Documento consolidado BOE-A-2003-21340. [Consulta: 4 juny 2020].
  13. ↑ «LLEI 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública.». DOGC-5495, 30-10-2009. [Consulta: 4 juny 2020].
  14. ↑ Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya. Reglament per a l'exercici professional en clínica d'animals de companyia. Aprovat per l’ Assemblea General de Presidents de 11 de juliol de 2015. CCVC, p. 24. 
  15. ↑ «Gossos i gats es preparen per l'Europa sense fronteres». Annals veterinaris. Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, 01-10-1988, pàg. 12-13.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Quesada, David «Un Arxiu més obert als professionals». Veterinaris. Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, 80, Juny 2004, pàg. 4-6.
  17. ↑ «PetMaxx». Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona. Arxivat de l'original el 2020-05-16. [Consulta: 3 juny 2020].
  18. ↑ «Europetnet - Europe's Pet Portal». [Consulta: 3 juny 2020].
  19. ↑ «Reglamento (CE) No 998/2003 del Parlamento Europeo y del Consejo de 26 de mayo de 2003 por el que se aprueban las normas zoosanitarias aplicables a los desplazamientos de animales de compañía sin ánimo comercial, y se modifica la Directiva 92/65/CEE del Consejo». Eur-lex, (DO L 146 13.6.2003, p. 1). [Consulta: 3 juny 2020].
  20. ↑ «Animals de companyia i passaport». Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya, 21-02-2018. [Consulta: 3 juny 2020].
  21. ↑ «Catalunya estalviaria dos milions d’euros l’any si tots els animals de companyia portessin xip». RAC1, 08-07-2019. [Consulta: 3 juny 2020].
  22. ↑ «1a JORNADA VETERINARIS I SALUT PÚBLICA». Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona, 18-06-2001. Arxivat de l'original el 2020-06-03. [Consulta: 3 juny 2020].
  23. ↑ «Els veterinaris creen un programa per controlar les colònies de gats i evitar riscos sobre la salut pública» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-2018. [Consulta: 3 juny 2020].
  24. ↑ avatma. «Informe veterinario sobre las colonias felinas y su control por el método de Captura, Esterilización y Suelta (CES)» (en espanyol europeu), 15-10-2016. [Consulta: 3 juny 2020].
  25. ↑ «Més de 9.000 gats viuen assilvestrats als carrers de Barcelona, cada vegada més». El Periodico, 06-06-2019. [Consulta: 3 juny 2020].
  26. ↑ «La salud pública de Barcelona, en riesgo por las colonias felinas» (en castellà). Animal's Health, 19-06-2007. [Consulta: 3 juny 2020].
  27. ↑ Europa Press. «AMP.- Entitats catalanes rebutgen el pla de gestió de colònies ferals per "economicista"». Aldia.cat, 03-09-2018. [Consulta: 3 juny 2020].
  28. ↑ «El Consejo de Cataluña presentará el Observatorio GIF-vet para la gestión integral felina». Organización Colegial Veterinaria Española, 19-06-2003. Arxivat de l'original el 2019-07-07. [Consulta: 3 juny 2020].
  29. ↑ Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya - AIAC. El primer estudi d’animals de companyia de Catalunya. CCVC-AIAC, Maig 2014, p. 34 [Consulta: 2 juny 2020].  Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine.
  30. ↑ TV3. «Conviure amb animals». ccma.cat, 17-11-2015. [Consulta: 3 juny 2020].
  31. ↑ Bravo, Rosa M. «"Més del 60% de les malalties són transmeses per animals" - 18 juny 2018». elpuntavui.cat, 18-06-2018. [Consulta: 3 juny 2020].
  32. ↑ «Els gossos i els gats transmeten el coronavirus?: Esvaïm dubtes». Ajuntament de Barberà del Vallès, 23-04-2020. [Consulta: 3 juny 2020].
  33. ↑ «Recomanacions tècniques i de gestió de colònies felines en la crisi sanitària COVID-19». CCVC, març 2020. Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 3 juny 2020].
  34. ↑ Segalès, Joaquim. «Els gossos i els gats transmeten el coronavirus? Per Joaquim Segalés (II)». CCVC. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 3 juny 2020].
  35. ↑ Calvo Torras, Angels. «SARS-CoV-2: La Pandemia des de la veterinaria». CCVC, Abril 2020. [Consulta: 3 juny 2020].
  36. ↑ «Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya». Canal Youtube CCVC. [Consulta: 3 juny 2020].
  37. ↑ «El coneixement pràctic dels veterinaris epidemiòlegs és útil per afrontar malalties globals com la COVID-19». CCVC, 22-05-2020. Arxivat de l'original el 2020-06-09. [Consulta: 3 juny 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Consell_de_Col·legis_Veterinaris_de_Catalunya&oldid=33283436»