Comanda de Vallfogona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Comanda de Vallfogona
Dades
TipusComanda Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata

Comanda de Vallfogona. Comanda templera i, a mitjan s. XIV, hospitalera, al voltant del castell de Vallfogona de Riucorb, sorgida de la senyoria del llinatge dels Queralt i dels seus parents, els Oluja, els quals a la fi del segle xii, el matrimoni de Gombau d'Oluja, nebot del senyor de Santa Coloma de Queralt, i d'Ermessenda, sense descendència, en donaren terres i després el castell, així com ells com a donats. D'aquí que amb adquisicions prèvies i posteriors per part de l'Orde del Temple es creés la sotscomanda templera de Vallfogona, adscrita a la Comanda de Barberà, amb centre a Barberà de la Conca. Comprengué la vila de Vallfogona de Riucorb, la desapareguda Torre de Vallfogona, els Palaus de Vallfogona on s'ubiquen el Molí de la Cadena de Dalt i el de Baix, a la confluència de l'afluent Seniol, ja fusionat amb les de l'afluent del Saladern, on hi hagué el Molí de Saladern, amb el riu Corb. A més a més, en total, fins a set molins hidràulics fariners. A més a més, contenia el llogarret de l'Albió, actualment pertanyent al municipi de Llorac, el qual tenia un castell, així com en algunes èpoques el llogarret de l'Ametlla de Segarra o de Comalats, segons la documentació conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en el fons del Gran Priorat de Catalunya del Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, dit modernament Sobirà Orde de Malta. Aquest fons documental hi fou dipositat arran de la guerra civil procedent de l'arxiu del desaparegut convent d'hospitalàries del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de Barcelona. Cal dir que l'Albió en certs moments passà a pertànyer a la Comanda de Granyena o bé a la de l'Ametlla-Cervera.[1]

Referències[modifica]

  1. Aquesta documentació fou salvada pel Dr. Agustí Duran i Sempere, llavors cap d'arxius de la Generalitat de Catalunya i de Barcelona, de comú acord amb el Dr. Martí de Riquer, segons la relació que en feu el Dr. Duran al Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona i s'explica a la revista Lligall. Revista Catalana d'Arxivística. És descrit a la Guía del Archivo de la Corona de Aragón del Dr. Frederic Udina i Martorell.

Bibliografia[modifica]

  • DD. AA. Els molins hidràulics de la demarcació de Tarragona. Diputació de Tarragona-URV, Departament de Ciències Socials (Col. Ramon Berenguer IV, Sèrie Cultura). Tarragona 2001. ISBN 84-95835-04-5,
  • Gascón Urís, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona)(1a parte). Actas del IV Congreso Nacional de la Historia del Papel en España, Asociación Hispánica de Historiadores del Papel-Ministerio de Cultura et alii, Córdoba 2001. ISBN 84-95 483-68-8. pp. 193–216.
  • Gascón Urís, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona)(2.ª parte). Actas del V Congreso Nacional de la Historia del Papel en España, Sarrià de Ter, Asociación Hispánica de Historiadores del Papel-Ministerio de Cultura-Ajuntament de Sarrià de Ter et alii 2003. ISBN 84-95 483-68-8. pp. 349–376.
  • Gascón Urís, Sergi. Las filigranas de papel de la encomienda de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà, prov. Tarragona)(3.ª y 4.ª partes). Actas del VII Congreso Nacional de la Historia del Papel en España, El Paular-Rascafría, Asociación Hispánica de Historiadores del Papel-Ministerio de Cultura-Ayuntamiento de Rascafría et alii 2007. ISBN 84-95 483-68-8. pp. 313–390.