L'epopeia de Guilgameix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióL'epopeia de Guilgameix
Forma musicaloratori Modifica el valor a Wikidata
CompositorBohuslav Martinů Modifica el valor a Wikidata
Lletra deBohuslav Martinů Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomtxec Modifica el valor a Wikidata
Basat enEpopeia de Guilgameix Modifica el valor a Wikidata ()
Creació23 desembre 1954 i 16 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema musical i documental Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióH. 351 Modifica el valor a Wikidata
Durada50 minuts Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aMaja Sacher Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena23 gener 1958 Modifica el valor a Wikidata
EscenariBasilea Modifica el valor a Wikidata, Basilea-Ciutat Modifica el valor a Wikidata
Director musicalPaul Sacher Modifica el valor a Wikidata

L'epopeia de Guilgameix, H. 351 (en txec, Epos o Gilgamešovi), és un oratori per a solistes, narrador, cor mixt i orquestra, que Bohuslav Martinů va compondre entre 1954 i 1955 a prop de Niça i que fou estrenat el 23 de gener de 1958[1] a Basilea, Suïssa, amb el títol i text en alemany Das Gilgamesch-Epos.[2][3][4]

La lletra és de Martinů després de la traducció anglesa de Reginald Campbell Thompson The Epic of Gilgamesh. La traducció alemanya és d'Arnold Heinz Eichmann, traducció txeca és de Ferdinand Pujman.[5]

Portada de The epic of Gilgamish de R. Campbell Thompson, 1928

Tanmateix, Martinů va escriure el seu text en anglès, i es va basar en la traducció en hexàmetres de Reginald Campbell Thompson, The Epic of Gilgamish (1928), ho va fer en el seu estil propi, escollint lliurement el què encaixaria més en la seva música.[6] Martinů hauria preferit compondre-la a partir d'un text en txeci, segons el seu biògraf Miloš Šafránek, i va lamentar rebre massa tard la traducció en txec del poeta Lubor Matouš.[7] Més tard, Ferdinand Pujman va traduir el text de Martinů basant-se en la feina de Matouš i esdevindria Epos o Gilgamešovi.[8]

El text comprèn un retrat parcial de l'Epopeia de Guilgameix en tres parts:[9]

  • 1. Gilgamesh;
  • 2. La mort d'Enkidu;
  • 3. Invocació

L'estrena va tenir lloc el 23 de gener de 1958 amb l'Orquestra i Cor de Cambra de Basilea dirigits per Paul Sacher.[10] Al Regne Unit es va estrenar el 1959 dirigida per Malcolm Sargent, que va quedar molt impressionat quan la va sentir durant una visita a Praga. Alvar Liddell va ser el narrador. Aquest versió es va enregistrar. Vernon Handley va dirigir l'obra a Guildford el 1970.[11] Jiří Bělohlávek ho va fer al Festival Hall amb l'Orquestra Simfònica de la BBC i amb Jack Pastor com a narrador el 1995, sessió que també es va enregistrar en CD per la BBC.

Referències[modifica]

  1. «Ressenya del disc» (en anglès). Supraphon. [Consulta: 25 novembre 2017].
  2. Charlotte Martinů: Mein Leben mit Bohuslav Martinů, translated from Czech into German by Štěpán Engel, Presseagentur Orbis, Prague 1978, pp. 129-131.
  3. Theodore Ziolkowski - Gilgamesh Among Us: Modern Encounters With the Ancient Epic 2011 Page 75 "In 1954–55, only a few years before his death, the enormously prolific Bohuslav Martinů (1890–1959), along with Leoš Janáček one of the two leading Czech composers of the twentieth century, wrote his oratorio The Epic of Gilgamesh."
  4. Ines Matschewski: "Fragen der Freundschaft, der Liebe und des Todes: Das Gilgamesch-Epos von Bohuslav Martinů", in: Texte zur Chormusik: Festschrift zum zehnjährigen Jubiläum des Internationalen Chor Forums ICF, edited by Gerhard Jenemann. Carus-Verlag, Stuttgart 2001, ISBN 39-230-5394-0, p. 41-47
  5. «Dades de l'obra» (en anglès). Boruslav Martinů Institute. [Consulta: 6 gener 2018].
  6. Bo Marschner: „Das "Gilgamesh-Epos" von Bohuslav Martinů und die Oper "Gilgamesh" von Per Norgård“, in: Colloquium Bohuslav Martinů, His Pupils, Friends and Contemporaries: Brno, 1990, edited by Petr Maček and Jiří Vyslouvžil. Ústav hudební vědy filozofické fakulty, Masarykova Univerzita, Brno 1993, S. 138–151.
  7. Miloš Šafránek: Bohuslav Martinů: his life and works, Wingate, London 1962, S. 304–308.
  8. Catalogue data in the library of Institut Bohuslava Martinů. o. p. s., Prag
  9. F. James Rybka Bohuslav Martinů: The Compulsion to Compose 2011 Page 258 "Synopsis of Martinů's “Gilgamesh” - In his approach toward molding this classical epic into an oratorio, Martinů immediately realized that he could not incorporate many passages of the metaphorical, extant story that is dispersed over the dispersed over the twelve tablets. Even the most coherent versions are disconnected. He anticipated including the Great Flood (tablet IX), but eventually had to eliminate it. Instead, he composes a sectional portrait of Gilgamesh in three parts."
  10. F. James Rybka Bohuslav Martinů: The Compulsion to Compose Page 259 2011 -"Although he completed the work in 1954, the premiere of The Epic of Gilgamesh took place on January 24, 1958, by the Basel Chamber Orchestra and Choir conducted by Sacher. This event had a profound personal connection to all ..."
  11. The Musical Times - Volume 111 Page 723 JSTOR (Organization) - 1970 "Martinu's Epic of Gilgamesh was given its British premiere in Guildford on May 2; the occasion was also Vernon Handley's 100th .."