Felipe Boero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r maig 1884  Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 9 agost 1958 (74 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista, fundador |
| Gènere | Òpera |
   | |
Felipe Boero (Buenos Aires, 1 de maig de 1885 - 9 d'agost de 1958) fou un compositor argentí.
Cursà piano i composició a Buenos Aires, amb Berutti, i en el Conservatori de París, seguint al mateix temps els estudis de mestre normal, que exercí tota la seva vida i fou la seva professió. Boero seguint les modernes tendències, cercà principalment la seva inspiració en el folklore nacional i ja les seves primeres obres informades pel predomini de la melodia popular, a la que potser l'autor dona excessiva importància, en el sentit d'arribar fins a cohibir moltes vegades la volada de la seva fantasia.
El 1912 aconseguí el premi Europa de composició, i el municipi de Buenos Aires la premiat diverses vegades (1918, 1921 i 1923). Va estrenar en el Teatro Colón de la seva ciutat nadiua les òperes:
- Tucumán (1918);
- Ariadna i Dionisios (1920);
- Raquela que assolí un bon èxit (1923);
- El maestro obra de gran colorit i en la que l'autor presumeix dels seus gras coneixements folklòrics.
Se li deuen a més, els poemes simfònics;
- El Lacar i Madrugada en la pampa;
- Los bacantes, escenes de la tragèdia grega;
- Impresiones, Evocaciones, Paisajes, danses i cançons argentines per a piano; melodies vocals, algunes amb text de Leopoldo Díaz, etc.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. II, pàg. 316 (ISBN 84-239-4572-3)