Ràtzia de 910
conquesta feudal hispànica  | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | incursió militar | ||
| Data | 910 | ||
| Coordenades | 41° 54′ N, 1° 12′ E / 41.9°N,1.2°E | ||
| Lloc | Comtat de Ribagorça | ||
| Resultat | victòria musulmana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La Ràtzia de 910 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.
Antecedents[modifica]
L'agost del 872, Bernat de Gòtia moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa i Oliba II fou restituït en el comtats de Carcassona i Rasés, i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges. El Pallars i la Ribagorça s'escaparen del seu control, donat que els partidaris del comte assassinat crearen una dinastia nova iniciada per Ramon I de Pallars i Ribagorça, però fou atacat per Llop ibn Muhàmmad el 904[1] per enfrontar-se amb Ramon I, prenent-li els castells de Sarroca de Bellera, Castissent i Mola de Baró, assolint la màxima extensió dels seus dominis. Va causar grans destrosses i saquejos pel comtat pirinenc; van morir set-centes persones i va capturar-ne prop de mil,[2] entre elles el fill del comte, Isarn.
Muhàmmad al-Tawil prengué l'herència a Furtun ibn Llop, fill de Llop ibn Muhàmmad[3] i va convertir-se en Valí de Lleida el 908[4] i s'apoderà a la Ribagorça de Roda i Montpedrós (Pedrui). El 909 al Tawil, emprengué una ràtzia per la frontera del Comtat de Pallars, conquerint a Ramon I de Pallars i Ribagorça la vall de l'Isàvena[5] amb els castells i llocs d'Oliola, Ponts i Alguaire.
Ràtzia de 910[modifica]
Muhàmmad al-Tawil emprengué el 910 una nova ràtzia, conquerint els castells i llocs d'Oliola, Gualter i arribant a La Seu d'Urgell.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Pere Català Roca, Els castells catalans
- ↑ Abadal i de Vinyals, Ramon. Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1926-55.
- ↑ (castellà) Taifa de Huesca
- ↑ ABADAL Y VINYALS, Ramón: Els primers comtes catalans, Volum 1. Pàgina 314
- ↑ (castellà) A. Duran Gudiol, Aragón, Sobrarbe y ribagorza en los siglos IX y X: Geografía condal
- ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.158. ISBN 84-232-0639-4.