Joana d'Aragó i de Cardona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1543 Sogorb  |
| Mort | 12 agost 1608 Barcelona |
 IV Duquessa de Sogorb | |
| 1572 – 1608 | |
 Duquessa de Cardona | |
| 1575 – 1608 | |
.svg&lang=ca){kind=small} Comtessa d'Empúries | |
| 1572 – 1608 | |
.svg&lang=ca){kind=small} Comtessa de Prades | |
| 1572 – 1598 | |
 Vescomtessa de Pallars | |
| 1572 – 1608 | |
| Altres | |
| Títol | Comtessa Duquessa |
| Família | Aragó Cardona |
| Cònjuge | Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga |
| Fills | Lluís Folc I de Cardona-Aragó Fernández, Joana d'Aragó-Cardona-Córdoba |
| Pares | Alfons d'Aragó Joana de Cardona |
| Germans | Francesc I d'Empúries i Anna d'Aragó |
 | |
Armes dels ducs de Cardona | |
Joana d'Aragó i de Cardona[1] (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608). Va ostentar, a més, molts altres títols, entre ells duquessa de Cardona, comtessa d'Empúries i de Prades, així com el de senyora de la Baronia d'Entença.
Biografia[modifica]
Era filla del duc Alfons d'Aragó i de la duquessa Joana de Cardona.[2] Va casar-se amb un aristòcrata d'origen andalús, Diego Fernández de Córdoba, III marquès de Comares.[2][1] Amb la mort del seu germà, Francesc Ramon, sense descendència masculina, es va extingir la branca masculina dels Aragó-Cardona, i Joana es va convertir la successora dels estats familiars. La successió va ser impugnada, sense èxit, per Galceran de Cardona, membre d'una branca masculina de la família, que reclamava per a si el ducat de Cardona, el marquesat de Pallars, el comtat de Prades i la baronia d'Entença. El procés va ser un dels més destacats de la Reial Audiència, finalment el 1603, el tribunal va donar la raó a Joana.[3]
El 1605, la duquessa va transferir el comtat d'Empúries al seu net Enric, si bé va reservar-se'n la jurisdicció i les rendes. De fet, les seves rendes van estar intervingudes durant molt de temps per l'Audiència a causa dels seus deutes, una situació que, d'altra banda, era molt comuna entre els nobles castellans i aragonesos de l'època. El tribunal li va fixar cinc mil lliures anuals per a la seva subsistència i la resta anava destinat a satisfer els creditors. Joana va atribuir aquesta situació a la mala administració del seu patrimoni.[3]
Joana va morir en una torre ubicada al pla de Barcelona el 12 d'agost de 1608.[3] La successió va recaure directament al seu net Enric, que va ser el primer de la branca dels Fernández de Córdoba,[4] en extingir-se totalment la branca masculina directa descendent de Ferran d'Antequera, a través dels comtes d'Empúries.[3] No obstant això, el primogènit i hereu de Joana, Lluís Ramon, que va morir abans que la seva mare, sí que va ostentar durant uns anys, precisament com a hereu de la casa familiar, el títol de comte de Prades.[1]
Descendència[modifica]
Del matrimoni amb Diego Fernández de Córdoba va tenir onze fills:[5]
- Francesca (1557-1601)
- Joana (1557-1615) casada amb Antonio Fernández de Córdoba, V Duc de Sessa
- Maria (1559-1560)
- Guiomar (1561-1562)
- Anna (1563-1622) casada amb Beltrán de la Cueva, VI Duc d'Alburquerque
- Beatriu (1567-?)
- Lluís Ramon (1568-1596) X Comte de Prades
- Maria Anna (c.1567-?)
- Alfons (1568-1580)
- Maria Magdalena (1570-1601)
Títols[modifica]
Va ostentar els següents títols nobiliaris:[5]
- Baronessa de la Conca d'Òdena
- Comtessa de Prades (1575-1587)
- Comtessa d'Empúries
- Duquessa de Cardona
- Senyora de la Baronia d'Entença
- Marquesa de Pallars
- Duquessa de Sogorb
- Vescomtessa de Vilamur
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fluvià i Escorsa, 1979, p. 157.
- ↑ 2,0 2,1 Rubió i Balaguer, Jordi. Estudis de literatura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 103. ISBN 8478263403.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Molas, 2012, p. 236-237.
- ↑ Olwer, 1923, p. 139.
- ↑ 5,0 5,1 «Fitxa de Joana d'Aragó» (en castellà). Fundació Casal Ducal de Medinaceli. [Consulta: 15 agost 2015].
Bibliografia[modifica]
- Burgos, Agusto de. Blasón de España: libro de oro de su nobleza (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de M. Rivadeneyra, 1853.
- Fluvià i Escorsa, Armand «Els comtes i el comtat de Prades». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 25, Núm. 1, 1979.
- Olwer, Lluís Nicolau d' «Píndar-Teòcrit». Miscel·lània Prat de la Riba. Institut d'Estudis Catalans [Barcelona], Vol. 1, 1923.
- Molas, Pere. «Dames de Catalunya». A: Institucions i grups socials a l'Edat Moderna. Barcelona: Edicions Universitat de barcelona, 2012.
| Precedida per: Francesc d'Aragó |
Duquessa de Sogorb 1572-1608 |
Succeïda per: Enric d'Aragó |