Stuart Hall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaStuart Hall

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Stuart McPhail Hall Modifica el valor a Wikidata
3 febrer 1932 Modifica el valor a Wikidata
Kingston (Jamaica) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 2014 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència renal Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHighgate Cemetery Modifica el valor a Wikidata
President of the British Sociological Association (en) Tradueix
1995 – 1997
President Iniva (en) Tradueix
President Autograph ABP (en) Tradueix
Editor New Left Review, Soundings (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMerton College
Universitat d'Oxford
Jamaica College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSociologia i culturologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósociòleg, crític literari, professor d'universitat, teòric de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Oberta
Universitat de Birmingham Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Família
CònjugeCatherine Hall Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
New Left Review
Soundings (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 0e9b0c9e-084f-4b9c-b891-20a7c2c8d696 Modifica el valor a Wikidata

Stuart Hall (Kingston, 3 de febrer de 1932 - Londres, 10 de febrer de 2014)[1] va ser un teòric cultural i sociòleg jamaicà, establert a Anglaterra des de 1951 fins a la seva mort. Al costat de Raymond Williams, Richard Hoggart i I. P. Thompson, fou un dels principals referents dels Estudis culturals. Hoggart va fundar en 1964 el Centre for Contemporary Cultural Studies a la Universitat de Birmingham i va convidar a Hall a integrar l'equip de recerca. Hall va presidir el centre entre 1968 i 1979. Més tard va ser professor de la Universitat Oberta del Regne Unit, finalitzant els seus estudis en 1997 i conservant el títol de Professor Emèrit. De tendència marxista, els seus principals referents van ser el propi Marx, l'italià Antonio Gramsci i Raymond Williams. Els seus estudis giren entorn del concepte gramscià d'hegemonia i la seva relació amb els mitjans de comunicació i la cultura popular. En aquest últim, és conegut el seu model de codificació/ descodificació,[2] recollit en el seu llibre Stuart Hall: Critical dialogues in cultural studies (2001, Routledge)[3] on reflexiona sobre la varietat de significats que poden tenir els missatges emesos pels mitjans de comunicació en el que, a través de com van codificats i com es descodifican, es pot extreure diferents significats.

Referències[modifica]