Antonio Dal Masetto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonio Dal Masetto
Biografia
Naixement1938 Modifica el valor a Wikidata
Intra (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista, periodista Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0197534 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Dal Masetto (Intra, frazione de Verbania, 14 de febrer de 1938 - Buenos Aires, 2 de novembre de 2015)[1] va ser un escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí.

El 1948, quan Dal Masetto tenia 10 anys, el seu pare va migrar sol a l'Argentina i es va establir a la població de Saltoo (nord-oest de la província de Buenos Aires) per treballar en la carnisseria d'un germà.[2] Dos anys després va viatjar la resta de la família.[2] A Saltoo, Dal Masetto va aprendre el castellà llegint llibres a la biblioteca del poble. Durant la seva joventut va treballar com a paleta, gelater, empleat públic, venedor ambulant, pintor, així com en la carnisseria del seu pare.[2]

Als 18 anys va marxar de la seva llar i es va instal·lar a la ciutat de Buenos Aires.[3] El seu primer llibre de contes, Lacre, va merèixer el 1964 un esment en el premi Casa de les Amèriques, a l'Havana (Cuba).[3] Aquell mateix any es va casar amb María Di Silvio. Al 1965 es van mudar a Bariloche, on Dal Masetto es va guanyar la vida pintant parets. El 30 de juny de 1965 va néixer el seu primer fill, Marcos Dal Masetto.[4]

Dal Masetto es va separar de la seva primera esposa i al 1969 va tornar a Buenos Aires. Aquell any (1969), l'editorial Carlos Pérez Editor va publicar la seva primera novel·la, Siete de oro. Es va casar en segones noces amb Graciela Marmone, i el 19 de juny de 1976 va néixer la seva segona filla, Daniela Dal Masetto.

La immigració era un dels seus temes principals en les seves novel·les, com Oscuramente fuerte es la vida[4] o La tierra incomparable (premi Biblioteca del Sud 1994). Des de finals dels anys vuitanta va ser col·laborador del diari Página/12[3] (de Buenos Aires).

Dues de les seves novel·les han estat portades al cinema: Hay unos tipos abajo (1985) pels directors argentins Emilio Alfaro i Rafael Filipelli (Dal Masetto va coescriure el guió) i Siempre es difícil volver a casa (1992) pel també argentí Jorge Polaco.[4] Va morir a Buenos Aires el 2 de novembre de 2015, als 77 anys.[1]

Obres[modifica]

Conte
  • Lacre, 1964,
  • Ni perros ni gatos, 1987
  • Reventando corbatas, 1988
  • Gente del bajo, 1995
  • El padre y otras historias, 2002
  • Señores más señoras, 2006
Novel·la
  • Siete de oro, 1963; edició definitiva, 1991
  • El ojo de la perdiz, 1980
  • Fuego a discreción, 1983; edició definitiva, 1991
  • Siempre es difícil volver a casa, 1985
  • Oscuramente fuerte es la vida, 1990[5]
  • Amores, 1991, amb il·lustracions de Luis Pollini
  • La tierra incomparable, 1994
  • Demasiado cerca desaparece, 1997
  • Hay unos tipos abajo, 1998[3]
  • Bosque, 2001
  • Tres genias en la magnolia, 2004
  • Sacrificios en días santos, 2008
  • La culpa´´, 2010
  • Cita en el lago Maggiore, 2011
  • Imitación de la fábula, 2014
No ficció
  • Crónicas argentinas, 2003
Altres
  • Las novelas de Ágata: Oscuramente fuerte es la vida; La tierra incomparable, 2010
Textos en volums col·lectius
  • Cuentos en familia, 2005
  • Cuentos de aprendizaje, 2007
  • Y el fútbol contó un cuento, 2007 (Alejandro Apo, ed.)
  • La Biblia: según veinticino escritores argentinos, 2009

Premis[modifica]

  • Esment Premi Casa de les Amèriques 1964 per Lacre
  • Segon Premi Municipal (Buenos Aires) 1983 per Fuego a discreción
  • Segon Premi Municipal (Buenos Aires) 1987 per Ni perros ni gatos
  • Primer Premi Municipal (Buenos Aires) 1990 per Oscuramente fuerte es la vida
  • Premi Planeta Biblioteca del Sud 1994 per La tierra incomparable[3]
  • Premi Konex de Platí 2014 en la disciplina "Novel·la: Període 2011-2013"

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Va morir l'escriptor Antonio Dal Masetto». La Nación, 02-11-2015. Arxivat 2015-12-24 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Dal Masetto, Antonio (2002): El pare, text complet del conte curt PDF. Del llibre El pare i altres històries (Buenos Aires: Sud-americana, 2002).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Conversant amb Antonio Dal Masetto, a propòsit de " Sacrificis en dies sants", la seva última novel·la», 27-04-2008. [Consulta: 2 novembre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «ANTONIO DAL MASETTO HISTORIA DE VIDA», 12-07-1998. Arxivat de l'original el 2015-12-24. [Consulta: 3 novembre 2015].
  5. ↑ «El llibre recordat: Oscuramente fort és la vida Antonio Dal Masetto». tiempo.infonews.com, 28-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-12-24.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_Dal_Masetto&oldid=32723226»