R de la Corona Austral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicR de la Corona Austral
Tipusestel, font astrofísica de rajos X, objecte estel·lar jove, estrella Herbig Ae/Be, estrella variable, estrella variable Orió i font de ràdio centimètrica Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B5IIIpe[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCorona Austral Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra94,9118 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)11,917 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,5361 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−30,835 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)1,582 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−36 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 1m 53.685s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-37° 2' 51.8545''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

R de la Corona Austral (R Coronae Australis) [5] és un estel variable de magnitud aparent +9,7 a la constel·lació de la Corona Austral. Està situada al nord de la constel·lació, al nord-oest de Rukbat (α Sagittarii) i al sud-est de Kaus Australis (ε Sagittarii).

R de la Corona Austral es troba en el complex molecular de Corona Australis, una de les regions de formació estel·lar més propera al Sistema solar visiblement aïllada del plànol galàctic. L'estel, enfosquit per pols interestel·lar, està a uns 500 anys llum de distància de la Terra. Està catalogat com un estel Herbig Ae/Be,[6] tipus d'estels embrionaris de major massa que les estrelles T Tauri, i està contraient-se per entrar en la seqüència principal. El seu tipus espectral és B8II i la seva massa s'estima entre 2 i 10 masses solars. Encara que la seva lluminositat és 40 vegades la del Sol, la seva lluentor està enfosquida per un enorme núvol de gas i pols que l'envolta.

R Coronae Australis és una estrella variable irregular amb esclats més freqüents durant les èpoques de major lluentor mitjana, però també té una variació periòdica de llarga durada —d'uns 1.500 dies i 0,5 magnituds— que pot estar relacionada amb canvis en el seu embolcall circumestel·lar.

Referències[modifica]

  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. «UBV(RI)CJHK observations of Hipparcos-selected nearby stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 21-04-2010, pàg. 1949–1968. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16182.X.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. R Coronae Australis (Solstation)
  6. «V* R CrA -- Herbig Ae/Be star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 juny 2021].