Llei Indígena
La Llei 6172 de Costa Rica, titulada «Llei Indígena» és una llei aprovada per l'Assemblea Legislativa i promulgada el 29 de novembre de 1977, que va començar a regir a partir del 20 de desembre del mateix any.[1]
Aquesta estableix els principis essencials d'autonomia indígena i dels drets d'aquestes comunitats. En el seu article 1 estableix que:
| « | Són indígenes les persones que constitueixen grups ètnics descendents directes de les civilitzacions precolombines i que conserven la seva pròpia identitat.[1] | » |
I en l'article 2, estableix:
| « | Les Comunitats indígenes tenen plena capacitat jurídica per adquirir drets i contreure obligacions de tota classe. No són entitats estatals.[1] | » |
Aquest article resulta de particular importància, ja que en establir la capacitat jurídica i de contreure obligacions de tota classe, i estipular que no són estatals, alguns juristes han interpretat que dota als territoris indígenes d'autonomia política i jurídica, la qual en la pràctica no es compleix.[2]
La llei estableix també els límits dels territoris indígenes de Costa Rica i els hi lliura a perpetuïtat i de manera irrenunciable i irreductible,[1] expropia tota propietat de no indígenes al territori (cosa que encara no s'ha complert), prohibeix la concessió de patents comercials per a la venda de licors[1] i estableix que tot comerç que operi en el lloc haurà de ser administrat per aborígens,[1] també prohibeix les excavacions en jaciments arqueològics excepte les d'interès científic organitzades per les institucions científiques i prèvia aprovació de la comunitat.[1]
També crea la figura dels Consells Directius que haurà de tenir cada territori i ser elegits per la comunitat, convertint-se en els seus representants polítics i socials.[1] No obstant això, el Decret Executiu que va crear el Reglament de la Llei Indígena fusiona aquesta figura amb la de les Associacions Comunals de Desenvolupament.[2] Aquest fet va ser particularment polèmic jurídicament, ja que el conveni 169 de l'OIT (que va obligar a la promulgació de la Llei) clarament expressen que és deure de l'Estat permetre que els pobles indígenes s'organitzin d'acord amb llurs costums i cultura, i les Associacions de Desenvolupament no qualifiquen segons certs estudiosos.[2] El Decret va ser apel·lat per l'Associació de Dones Indígenes davant la Sala Constitucional argumentant violació del conveni internacional i de la lletra de la llei, argumentant que les associacions de desenvolupament no són representatives, no tenen com a afiliats a totes les poblacions i així i tot la Llei les faculta per ser administradors polítics i jurídics dels territoris en qüestió.[2] La Sala va fallar en contra del recurs argumentant que l'Estat en lliurar les terres als indígenes tenia potestat d'establir paràmetres per a la seva organització i que els pobladors eren lliures d'afiliar-se a les associacions si així ho volguessin.[2] D'acord amb Schliemann aquest criteri de la Cort contravindria l'estipulat per l'OIT en establir aquesta que és un dret dels pobles indígenes i obligació dels estats part de reconèixer, l'organitzar-se com millor els sembli segons les seves pròpies cultures.[2]
Un nou projecte conegut com a Ley de Desarrollo Autónomo de los Pueblo Indígenas de Costa Rica va ser presentat al Congrés en 1998 i aprovat per la Comissió d'Assumptes Socials dues vegades, no obstant això des de llavors ha romàs en agenda legislativa sense ser discutit o aprovat en plenari.[2] Si bé va ser convocada dins de l'agenda del Executiu durant la administració Solís Rivera[3] i sol·licitada la seva aprovació per part de l'ONU,[4] no ha estat vist pels diputats. El projecte, conegut també com a Llei d'Autonomia Indígena inclou una sèrie de reformes que dotarien de veritable autonomia als pobles indígenes com són; la creació de Consells Territorials Indígenes electes per tots els membres de la comunitat majors de 15 anys i que tindrien personalitat jurídica per representar els pobles davant seu judicial, estableix que els territoris són independents reglamentàriament de les municipalitats, se'ls eximeix d'impostos i se'ls permet exercir en exclusiva la dotació de patents d'explotació comercial que solament poden ser atorgades a indígenes, també permetria a les comunitats indígenes crear els seus propis curriculums educatius diferents als del MEP i obliga a les autoritats del Ministeri de Salut a brindar també serveis de medicina tradicional. També elimina la Comissió Nacional d'Afers Indígenes substituint-la per una nova figura anomenada Institut Nacional Indígena amb delegats electes democràticament per les comunitats indígenes.[5]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Institut Interamericà de Drets Humans Ley Indígena Arxivat 2010-08-13 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Schliemann, Christian La autonomía de los pueblos indígenas de Costa Rica una contrastación del estándar internacional con la legislación nacional y su implementación Revista Latinoamericana de Derechos Humanos 23 145. Volumen 23 (1), I Semestre 2012 (ISSN: 1659-4304)
- ↑ Ministeri de la Presidència Gobierno convoca proyecto de autonomía indígena a sesiones extraordinarias
- ↑ Telenoticias ONU pide a Costa Rica aprobar la ley de autonomía de pueblos indígenas Arxivat 2015-06-29 a Wayback Machine.
- ↑ Consulta a Sala Constitucional Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. Centre d'Informació, Assemblea Legislativa de Costa Rica