Jaume Gilabert Padreny
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 agost 1873 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 28 desembre 1972 (99 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | reboster, escriptor |
Jaume Gilabert Padreny (Reus, 16 d'agost de 1873 - 28 de desembre de 1972) fou botiguer i escriptor.[1]
Fill de Jaume Gilabert Clariana, de Reus i de Maria Padreny Vilà, de la nissaga dels Padreny de Sarral, on perdura aquest cognom en una plaça del nucli antic. Compartí amb la seva germana Assumpta (fins que ella va morir a l'any 1962) el negoci familiar de confiteria. Presentà els productes que allí s'hi feien en exposicions internacionals guanyant diversos diplomes. El negoci fou iniciat per Josep Padreny Güell el 1815 en unes golfes del carrer de la Presó i traslladat l'any 1840 al lloc que ocupa l'actual Confiteria Padreny, al número 15 del carrer de l'Hospital, on encara persisteix després de més de 200 anys de negoci ininterromput, sent avui dia la confiteria més antiga de Catalunya regentada successivament per sis generacions de confiters.[2]
Atret ja des de jove per inquietuds literàries, va publicar, principalment en prosa més que en vers, articles d'un cert valor intel·lectual. És aquesta dèria cultural que l'impulsà l'any 1891 a editar, junt amb altres joves de semblants inclinacions, el setmanari Reus literari: periòdich català, festiu e il·lustrat[3] del que en fou el director, amb la redacció ubicada a la seva casa pairal del carrer de l'Hospital. A la capçalera, il·lustrada pel dibuixant Ramon Miró Folguera, acostumava a haver-hi el retrat d'un personatge famós, sovint de Reus.[4] Hi publicaren Josep Martí Folguera, Eugeni Mata i altres escriptors que a finals del segle xix formaven part del Grup modernista de Reus, agrupats a redós de la llibreria de Josep Aladern. És publicaren 42 números, de 8 pàgines en format foli, assolint un tiratge de 1000 exemplars, que s'imprimien en la tipo-litografia dEduard Navàs.[5] fins al 3 de setembre del 1892.
Participà activament en diverses entitats culturals i recreatives locals. A començaments del segle XX era membre del "Club Velocipedista de Reus", (que l'any 1917 és fusionà amb el C. F. Reus i amb el Sport Club Olímpia per a formar el Reus Deportiu. Era una època de gran efervescència ciutadana en què les entitats reusenques competien entre elles per a sobresortir, sent el Carnaval un motiu més d'ostentació i lluïment. En els fastuosos Carnestoltes de l'any 1908 Jaume Gilabert, Benet Oriol, Emili Miret i Francesc Cubells, formaren la comparsa del Club Velocipedista que va desfilar amb la carrossa, tirada per dos mules, anomenada "La tassa de te",[6] dalt de la qual, esplèndidament abillats amb autèntiques vestimentes xineses, completaren la rua.
Per edat, era el soci amb el número 1 de la societat El Círcol, i se'l va convidar a ser la primera persona a pujar amb l'ascensor que s'inaugurà l'any 1952 amb motiu de la commemoració del centenari de l'entitat, que va ser una activitat més d'entre les moltes que és programaren al llarg d'una setmana.[7]
Al juliol de l'any 1931 el Banc de Catalunya va presentar suspensió de pagaments arrossegant en la fallida al Banc de Reus (fundat l'any 1862), que malgrat la seva ràpida devaluació, va aconseguir resistir una temporada més. Jaume Gilabert fou un dels nou delegats que van constituir la junta liquidadora, el desembre del 1933, per a negociar les condicions de l'absorció del Banc de Reus pel Banc Hispano Colonial.[8] Les reunions foren interrompudes per l'esclat de la Guerra Civil, i la consegüent col·lectivització de la botiga i del negoci el van obligar a confinar-se a Barcelona. Amb la victòria feixista, va reingressar en la junta liquidadora del Banc fins a l'any 1942, en que és clouran definitivament les negociacions amb el Banc Hispano Colonial, el qual l'any 1950 fou absorbit pel Banco Central.
Accionista i 17è. president, durant 20 anys (1946-1966), del "Consejo de Administración" de la societat Gas Reusense, empresa que l'any 1954, amb motiu de la celebració del centenari de la seva constitució, publicà un breu historial en format llibret.[9] A més de gas canalitzat també va fabricar i distribuir electricitat amb Electra Reusense,[10] des del 1899 al 1912, data en què es va vendre a Energia Elèctrica de Catalunya. La fàbrica de gas fou venuda a la Catalana de Gas l'any 1969.[11]
Referències[modifica]
- ↑ olesti trilles, Josep. Diccionari biogràfic de Reusencs. Tomo 1. Ajuntament de Reus, 1991, p. 325.
- ↑ Martínez, Isabel «Confiteria Padreny, dos-cents anys de dolçor a Reus». Reusdigital.cat, 04-07-2015.
- ↑ Gras i Elies, Francesc. El periodismo en Reus desde el año 1813 hasta nuestros dias, 1904.
- ↑ Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982.
- ↑ Aguadé Bruix, Enric. "Impressors i llibreters a Reus: 1720-1900". Reus: Centre de Lectura, 1996.
- ↑ Olesti Prats, Francesc. "Reus desaparegut". El Papiol: Enfadós, 2018, p. 96.
- ↑ Anguera, Pere El Círcol: 125 anys d'una societat, El Círcol. Reus, 1977.
- ↑ Veciana, Joan. Via, Joaquim. El Banc de Reus (1863-1942). Reus: Cambra de Comerç i Industria, 1986.
- ↑ Banús Sans, José Cómo fué fundada y cómo se desarrolló a través de un siglo la sociedad Gas Reusense S. A. Torrell de Reus, editor, 1954.
- ↑ Anguera. Pere. Gort, Ezequiel. Melich. Jordi. Aproximació a la história de Reus: vol. II. Reus: Ajuntament de Reus, 1980, p. 19.
- ↑ Moyano i Jimènez. Florentí. Un model d'empresa energètica local: Gas Reusense: (1854-1967). Fundació Gas Natural Fenosa, 2012. Sabadell. ISBN 9788461614653.