Cultura de Siwa
| Tipus | cultura arqueològica  |
|---|---|
| Període | edat del bronze |
| Inici | segle XIV aC |
| Fi | segle XI aC |
| Precedit per | cultura de Qijia |
La cultura de Siwa (xinès tradicional: 寺洼文化, xinès simplificat: 寺洼文化, pinyin: Sìwā wénhuà) va ser una cultura arqueològica de l'edat del bronze al sud-est de la província de Gansu, Xina. Va ser descoberta pel geòleg suec Johan Gunnar Andersson al 1924 a Mont Siwa (寺 洼 山) del comtat de Lintao, d'aquí el seu nom.[1] Va existir al voltant del segle XIV a XI aC[2] i s'atribueix provisionalment a les cultures dels pobles Di (狄) i Qiang (羌).[3]
La cultura arqueològica es divideix en dues fases: la fase inicial associada als jaciments de Lintao, Zhuoni, Lintan i Heshui; i, la fase final del període proto-Zhou associada als poblats de Jiuzhan, Xujianian i Lanquiao.[4] La cultura de Siwa és coneguda per produir un tipus de ceràmica que tenia les boques en forma de sella.[4]
Context[modifica]
La cultura de Xindian veïna era aproximadament contemporània a la cultura de Siwa i va estar influenciada per ella. Alguns estudiosos sostenen que la cultura de Siwa descendia de la cultura de Qijia.[5] També hi ha qui creu que la cultura era un romanent de Xunyu, que s'associa amb el poble Xianyun. Es plantegen qüestions contra aquesta teoria ja que els assentaments de Siwa són petits amb nivells de subsistència baixos.[6] Segons els arqueòlegs, aquests no podrien haver sostingut una societat avançada com la de Xianyun.[6]
Geografia[modifica]
La cultura de Siwa es divideix en dos tipus: Siwa i Anguo. El primer es distribueix al llarg del riu Tao (Taohe) i el segon al llarg del riu Wei. El tipus Siwa és una mica anterior al de la dinastia Zhou occidental, mentre que el tipus Anguo és més o menys contemporani amb ella.[7]
Una de les principals característiques de la cultura de Siwa és la ceràmica amb obertures en forma de sella de muntar (马鞍 口 陶罐).[8] També es distingeix pels seus objectes de bronze.
Des del2006, el jaciment de Siwa (寺 洼 遗址) figura a la llista dels monuments arqueològics de la República Popular de la Xina.
Referències[modifica]
- ↑ These sites are also called Miaopingyagou yizhi 庙坪鸦沟遗址.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-16. [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ 甘肃日报 [Gānsù Rìbào, Gansu Daily]. 《走进临洮县寺洼文化遗址》 [Zǒujìn Líntáoxiàn Sìwā Wénhuà Yízhǐ; "Entering Lintao County's Siwa Ruins"]. 2007. Accessed 17 Dec 2013.
- ↑ 4,0 4,1 Linduff, Katheryn M.; Sun, Yan; Cao, Wei; Liu, Yuanqing. Ancient China and its Eurasian Neighbors: Artifacts, Identity and Death on the Frontier, 3000–700 BCE. Nova York: Cambridge University Press, 2018, p. 168. ISBN 978-1-108-41861-4.
- ↑ Anne P. Underhill, ed., A Companion to Chinese Archaeology. Wiley Blackwell Companions to Anthropology. John Wiley & Sons, 2013 ISBN 1118325788
- ↑ 6,0 6,1 Feng, Li. Landscape and Power in Early China: The Crisis and Fall of the Western Zhou 1045–771 BC. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 187. ISBN 978-1-139-45688-3.
- ↑ An Zhimin (1996), THE BRONZE AGE IN EASTERN PARTS OF CENTRAL ASIA. (PDF) Unesco.org
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-07-30. [Consulta: 13 novembre 2020].
Bibliografia addicional[modifica]
- Nicola Di Cosmo (1999), The Northern Frontier in Pre-Imperial China//The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 BC, Edited by M.Loewe and E.L.Shaughnessy. ISBN 0-521-47030-7