Ieoh Ming Pei

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIeoh Ming Pei

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) I. M. Pei
(zh) 貝聿銘 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(zh) 貝聿銘 Modifica el valor a Wikidata
26 abril 1917 Modifica el valor a Wikidata
Canton (República de la Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata (102 anys)
Manhattan (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióGraduate School of Design - Master of Architecture (en) Tradueix
MIT School of Architecture and Planning (en) Tradueix - grau en Arquitectura
Universitat de Pennsilvània - cap valor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWebb and Knapp (1948–1955) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentEstil Internacional Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeEileen Loo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareTsuyee Pei (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 199179772 Modifica el valor a Wikidata
La Piràmide del Louvre, a París, dissenyada per Ieoh Ming Pei.

Ieoh Ming Pei (26 d'abril de 1917 - 16 de maig de 2019[1]) va ser un arquitecte estatunidenc d'origen xinès.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer a Guangzhou, a la Xina. Acabats els seus estudis escolars, als 18 anys es va traslladar als Estats Units per a estudiar arquitectura. Va aconseguir matricular-se en el prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts, on es va graduar el 1940.

Entre 1945 i 1948 va ampliar la seva formació ensenyant a Harvard com a professor adjunt, sota la tutela de dos famosos arquitectes europeus, Marcel Breuer i Walter Gropius. Arran d'això Pei és considerat com un dels successors americans dels grans mestres de l'arquitectura europea.

El 1955 Pei va adoptar la nacionalitat nord-americana i l'any següent va fundar el seu propi despatx d'arquitectura, I. M. Pei and Partners.

Obra[modifica]

En els seus projectes Pei busca la puresa de línies, unida a una eficàcia funcional, seguint l'anomenat "estil internacional" i els criteris de Gropius.

Utilitza sovint formes abstractes, recorre a materials freds, com l'acer, el ciment i el vidre, i incorpora efectes que resulten impactants per a l'observador. Les seves obres es caracteritzen en moltes ocasions per unes estructures que requereixen solucions valentes. És un dels arquitectes més apreciats del nostre temps. Ha realitzat projectes per tot el planeta.

Obres representatives[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

El seu treball va ser reconegut el 1983, any que va rebre el premi Pritzker, el guardó de major prestigi internacional en arquitectura. També ha rebut la Medalla d'Or de l'Institut Americà d'Arquitectes, el Praemium Imperiale i moltes altres distincions.

Referències[modifica]

  1. Notícia a la BBC (amb fotografies d'alguns dels seus edificis)
  2. Wiseman, p. 11; Diamonstein, p. 145.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ieoh Ming Pei
  • Diamonstein, Barbaralee. American Architecture Now. New York: Rizzoli, 1980. ISBN 0-8478-0329-5.
  • Heyer, Paul. Architects on Architecture: New Directions in America. New York: Van Nostrand Reinhold, 1993. ISBN 0-442-01751-0.
  • Moeller, Gerard M. and Weeks, Christopher. AIA Guide to the Architecture of Washington, D.C. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2006.
  • von Boehm, Gero. Conversations with I.M. Pei: Light is the Key. Múnic: Prestel, 2000. ISBN 3-7913-2176-5.
  • Williams, Paul Kelsey. Southwest Washington, D.C. Charleston, S.C.: Arcadia, 2005.
  • Wiseman, Carter. I.M. Pei: A Profile in American Architecture. New York: H.N. Abrams, 2001. ISBN 0-8109-3477-9.