Cendra per Martina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreCendra per Martina
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorManuel de Pedrolo i Molina Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEspanya, 1952 Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBNISBN 9788429774122

Cendra per Martina[1][2] és una novel·la[3][4] del gènere drama psicològic de l'escriptor català Manuel de Pedrolo,[5][6][7] editada l'any 1965. Fou redactada l'any 1952, durant els anys durs de la postguerra. El pròleg del llibre és escrit per Rafael Tasis. El 1966 va rebre el premi Lletra d'Or.

Estructura[modifica]

Cendra per Martina està dividida en tres parts, on cadascun dels personatges narra els fets des del seu punt de vista.

Fil argumental[modifica]

Cendra per Martina és una història d'amor dolorosa, crua, dramàtica i entendridora, vista i jutjada successivament per cadascun dels protagonistes. Un amor que sembla perfecte i que és totalment desfet per la brutalitat del món extern i per l'insuportable aïllament dels personatges.

Tracta sobre un triangle amorós en els anys 60 entre dues relacions d'un mateix home, l'Adrià, amb dues germanes. Júlia i Martina.

L'Adrià és qui té relacions amb dues germanes, primer una d'elles, la Júlia, presentada d'una manera un punt maniqueista com a la dolenta, gelosa per haver estat substituïda per la Martina. De totes maneres, el funcionament de l'obra fa que no se la vegi tan dolenta quan és ella qui parla. Hi ha l'opinió de l'un, l'opinió de l'altre, i la veritat. Però el mateix autor es decanta per la pobra Martina, amb el títol, i també perquè és l'última que parla. L'Adrià, a més de ser un purità, tal com diu la Júlia, té un concepte de la dona molt masclista. Ell pot haver tingut relacions sexuals, ella no. I al final tracta la Martina d'una manera molt inhumana, que només s'entén perquè funcioni la història.

El temps[modifica]

La postguerra dels anys 60.

L'espai[modifica]

Una societat molt masclista on la dona és un ésser fràgil, tant físicament com mental, subordinada a l'home i incapaç de fer res per ella mateixa.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Fundació Manuel de Pedrolo». [Consulta: 13 novembre 2016].
  2. «Una Novel·la polièdrica: Manuel de Pedrolo, 'Cendra per Martina' / Isidor Cònsul». [Consulta: 13 novembre 2016].
  3. «Manuel de Pedrolo - Enciclopèdia» (en català). [Consulta: 13 novembre 2016].
  4. «XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya» (en català). [Consulta: 13 novembre 2016].
  5. «Bibliografia» (en català). [Consulta: 13 novembre 2016].
  6. «Diari Ara» (en català). [Consulta: 13 novembre 2016].
  7. «Diari El Temps». Arxivat de l'original el 2016-11-14. [Consulta: 13 novembre 2016].