Sincel·le
 | Aquesta és una pàgina de desambiguació És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Sincel·le[nota 1] (llatí: syncellus, grec antic: συγκέλλος) era un títol eclesiàstic que portaren diversos escriptors romans d'Orient. El sincel era el confident i company del patriarca i generalment destinat a ser el seu successor.[1]
Entre els sincels més destacats:
- Demetri Sincel·le, arquebisbe de Cízic al segle xi.
- Elies Sincel·le, poeta.
- Jordi Sincel·le, escriptor i cronologista del segle ix.[2]
- Miquel Sincel·le de Jerusalem, escriptor del segle ix.
- Miquel Sincel·le de Constantinoble, escriptor del segle ix.
- Esteve Sincel·le, metropolità de Nicomèdia (autor del tractat De triplici Animae Divisione)
Notes[modifica]
- ↑ La GEC, el GDLC i la Fundació Bernat Metge empren la forma «Sincel·le». L'hel·lenista Joan Alberich, en canvi, recomana transcriure la terminació grega «-λλος» com a «-l», cosa que donaria «sincel».
Referències[modifica]
- ↑ syncellus al Viccionari.
- ↑ Jordi Sincel·le a newadvent.org