Necessitats humanes fonamentals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les necessitats humanes i el desenvolupament a escala humana[1] han estat definides i recollides per Manfred Max-Neef, Antonio Elizalde i Martin Hopenhayn, on les necessitats humanes s'aborden des d'una perspectiva ontològica (pròpia de la condició de l'ésser humà), sent poques, finites i classificables (a diferència de la idea econòmica convencional que defensa que són infinites i insaciables).[2]

Són també constants a través de totes les cultures humanes i de tots els períodes històrics. El que canvia amb el temps i entre les cultures són les estratègies mitjançant el qual aquestes necessitats (i els desitjos creats) són satisfets. Les necessitats humanes poden ser enteses com un sistema en el qual no hi ha jerarquies, a diferència dels postulats de psicòlegs occidentals com Maslow. La simultaneïtat, la complementarietat i la no comercialitat són característiques del procés de satisfacció de necessitats.

Manfred Max-Neef i els seus col·legues van desenvolupar una taxonomia de necessitats humanes i una metodologia mitjançant la qual les comunitats poden identificar les seves "riqueses" i "pobreses" segons com estiguin satisfetes les seves necessitats humanes fonamentals.

L'escola de Desenvolupament a Escala Humana està "enfocada cap a la satisfacció de les necessitats humanes fonamentals, la generació de creixents nivells d'autoconfiança, i l'articulació de relacions orgàniques de les persones amb la natura i la tecnologia, dels processos globals amb l'activitat local, del que és personal amb el que és social, de la planificació amb l'autonomia, i de la societat civil amb l'estat".[3][4]

Una de les seves aplicacions és dins del camp del desenvolupament sostenible estratègic, on les necessitats humanes fonamentals (no els desitjos i les necessitats creades pel mercat) s'han utilitzat per refinar l'Informe Brundtland. Juntament amb altres aspectes del The Natural Step per al desenvolupament estratègic sostenible, que es resumeixen com una refosa dels principis de sostenibilitat, que permet la planificació i disseny per a la sostenibilitat.

Classificació[modifica]

Les necessitats es defineixen d'acord amb les categories existencials de l'ésser, tenir, fer i relacionar-se, i d'aquestes dimensions, es desenvolupa una matriu de trenta-sis cel·les.[5]

Necessitat Ser
(característiques)
Tenir
(eines)
Fer
(accions)
Estar
(espais)
Subsistència Salut física i
mental
Alimentació,
habitatge,
treball
Menjar,
vestir,
descansar,
treballar,
procrear
Entorn vital,
entorn social
Protecció Sentir-se protegit,
autonomia
Seguretat social,
sistema de salut,
legislació laboral i
de protecció a la família
Prevenir,
planificar,
tenir cura de,
cooperar,
defendre
Contorn social,
Contorn vital
Afecte Respecte,
sentit de l'humor,
generositat,
sensualitat
Amistats,
família,
contacte amb la natura,
animals domèstics...
Compartir,
amanyagar,
activitat sexual compartida,
tenir cura de,
expressar emocions
Espais d'intimitat,
espais de trobada
Comprensió Capacitat crítica,
curiositat,
intuïció
Literatura,
mestres,
professors,
polítiques,
educació
Analitzar,
estudiar,
meditar,
investigar
Àmbits formatius:
escoles,
universitats,
comunitats,
família
Participació Receptivitat,
dedicació,
adaptabilitat
Responsabilitats,
deures,
treball,
drets
Cooperar,
dissentir,
expressar opinions
Àmbits participatius:
associacions,
partits,
esglésies,
barris,
família
Oci Imaginació,
tranquil·litat,
espontaneïtat
Jocs,
festes,
espectacles,
Somiar,
recordar,
relaxar-se,
divertir-se
Llocs de trobada,
espais íntims,
accés a la natura
Creació Imaginació,
audàcia,
inventiva,
curiositat
Capacitats,
habilitats,
treball,
tècniques
Inventar,
construir,
dissenyar,
treballar,
compondre,
interpretar
Espais de producció,
expressió i
retroalimentació:
tallers,
agrupacions,
exposicions
Identitat Sentit de pertinença,
autoestima,
consistència
Idioma,
religió,
treball,
costums,
valors,
normes
Conèixer-se a un mateix,
integrar-se,
créixer,
comprometre's
Llocs dels quals un se sent part,
llocs habituals
Llibertat Autonomia,
passió,
autoestima,
ment oberta
Igualtat de drets Dissentir,
escollir,
arriscar-se,
conscienciar-se
Qualsevol lloc

Referències[modifica]

  1. www.max-neef.cl
  2. Manfred A. Max-Neef with Antonio Elizalde, Martin Hopenhayn. (1989). Human scale development: conception, application and further reflections. New York: Apex. Chpt. 2. Development and Human Needs, p. 18.
  3. Manfred Max-Neef, Antonio Elizalde, & Martin Hopenhayn "Human Scale Development: An Option for the Future" (in Spanish--Max-Neef, Manfred, Antonio Elizalde y Martin Hopenhayn (1986), "Desarrollo a Escala Humana - una opción para el futuro", Development Dialogue, número especial (CEPAUR y Fundación Dag Hammarskjold).) p.12.
  4. Manfred Max-Neef, Antonio Elizalde, & Martín Hopenhayn. with the cooperation of. Felipe Herrera, Hugo Zemelman, Jorge Jatobá, Luis Weinstein (1989). "Human Scale Development: An Option for the Future." Development Dialogue: A Journal of International Development Cooperation. 1989, 1, 7-80. (in English)
  5. Human Needs and Human-scale Development