Motor Manson
El motor Manson es un motor termodinàmic que fa servir la expansió tèrmica de l'aire per treballar, entrant dintre del grups de motors d'aire calent o combustió externa), i amb semblances amb el motor Stirling.[1] Va ser dissenyat el 1952 per A.D. Manson i va ser publicat per primera vegada a Newnes Practical Mechanics.[1]
A l'escalfar l'aire de dintre de la zona calenta de la càmera, aquest s'expandeix i desplaça un cilindre. Al refredar-se l'aire a la zona freda, l'aire es contrau i el cilindre torna enrere. Si acoblem el cilindre a un eix i un volant d'inèrcia, obtindrem moviment rotatiu, treball que es podria usar per generar electricitat, bombejar aigua o qualsevol altre aplicació.
Les claus del motor Manson es que en ser de combustió externa, es independent del combustible usat: accepta també escalfament per concentració solar i també la seva senzillesa constructiva respecte als motors Stirling i Ericsson.
El motor de cicle Manson té un concepte molt més modern i senzill que els ja centenaris motors Stirling (1816) i Ericsson (1853) del segle xix i és fàcil per construir.[2][3] El 2016 Christopher Guise va dipositar una patent d'un motor Manson millorat, conegut amb el nom Manson-Guise Engine.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Manson, A.D. «A Novel Hot-air Engin» (en anglès). Newnes Practical Mechanics, març 1952, pàg. 193 [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Fortuzzi (Autor), Giampaolo. Stirling Engins α, β, γ, Ringbom, Manson Engine: 18 engines you can build (en anglès). Le Due Torri, 2020, p. 262. ISBN 978-8885720367.
- ↑ «New generation of hot air engines: Manson engine» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-09-13. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Guise, Christopher. «Improvement to manson engine» (en anglès). Google Patents. [Consulta: 1r gener 2021].[Enllaç no actiu]