Café de la Régence
(fr) Café de la Régence  | ||||
| ||||
| Tipus | Cafeteria | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | 1r districte de París (França) | |||
| Localització | place du Palais-Royal (en)  rue de Richelieu (en) , 21 rue Saint-Honoré (en) , 161 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Creació | 1681 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1910 | |||
El Café de la Régence de París fou un dels principals centres escaquístics a l'Europa dels segles xviii i xix. Allà hi jugaren tots els mestres d'escacs de l'època, i també molts intel·lectuals i polítics tant francesos com estrangers, atès que era un punt de trobada dels principals polítics i intel·lectuals que s'estaven a Paris. Hi ha constància, per exemple, que hi anaren a vegades, Robespierre, Diderot (que en feu una descripció dins la seva obra Le Neveu de Rameau), Napoleó, o Voltaire.[1]
Localització i nom[modifica]
El Café de la Régence, que ja no existeix actualment, era originalment a la Place du Palais-Royal, des de 1681 (amb el nom de Café de la Place du Palais-Royal). Fou a partir de 1715 que s'anomenà de la Régence. Va canviar de lloc temporalment, a la rue de Richelieu, Hôtel Dodun, a conseqüència de la gran reforma de Paris impulsada per Napoleó III el 1852, i es va establir a partir de 1854 a la Rue Saint-Honoré, on va estar obert fins al 1916,[2] (tot i que s'havia transformat en restaurant el 1910, arran d'un canvi de propietaris). El 1916 va ésser reemplaçat per l'Oficina nacional de turisme del Marroc a París, i els jugadors d'escacs que encara hi anaven, varen canviar al Café de l'Univers.
Esdeveniments importants[modifica]
La tardor de 1843 se celebrà en aquest cafè el duel entre els dos millors jugadors de l'època, Pierre Saint-Amant i Howard Staunton. Staunton va guanyar per 13 a 8 (11 victòries, 6 derrotes i quatre taules).[3]
A la segona seu del cafè fou on Paul Morphy durant el seu viatge per Europa, hi va vèncer Harrwitz en un matx (5,5 a 2,5), i també on hi va fer la seva famosa exhibició de partides simultànies a la cega el 1858, i on en Karl Marx hi va conèixer en Friedrich Engels. Aquí s'hi disputà també el gran torneig de Paris 1867, (guanyat per Ignatz von Kolisch per davant de Szymon Winawer i Wilhelm Steinitz).[4][5]
Jugadors habituals[modifica]
Hi eren habituals, entre altres:
- Paul Morphy
- François-André Danican Philidor (qui sovint hi anava amb en Benjamin Franklin, quan aquest era comissionat dels Estats Units a França)
- Kermur de Legal (el mestre de Philidor)
- Jules Arnous de Rivière
- Adolf Anderssen
- Samuel Rosenthal
- Lionel Kieseritzky
- Daniel Harrwitz
- Dawid Janowski
Referències[modifica]
- ↑ Apunts sobre les Cases de Cafè europees Arxivat 2012-01-03 a Wayback Machine. (castellà) [Consulta 18 desembre 2009]
- ↑ Comentaris sobre la situació del Cafè (anglès) [Consulta 18 desembre 2009]
- ↑ Partides del matx Staunton - Saint Amant, Paris 1843 [Consulta 25 desembre 2009]
- ↑ Taula del torneig de Paris 1867 [Consulta 22 desembre 2009]
- ↑ [https://web.archive.org/web/20070926221345/http://www3.sympatico.ca/g.giffen/19thcent.htm Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. Arxivat 2009-07-04 a Wayback Machine. Matxos i Torneigs del S.XIX (anglès)] Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. [Consulta 24 desembre 2009]
Bibliografia[modifica]
- Metzner, Paul: Crescendo of the Virtuoso, 1998. (Assaig sobre Philidor i el Café de la Régence) (anglès) «Enllaç».
- Ken Whyld: Chess Christmas. Moravian Chess, Olomouc 2006. ISBN 80-7189-559-8. S. 311 - 321
- Shenk, David. The Immortal Game: A History of Chess. Doubleday, 2006. ISBN 0-385-51010-1.
- Auguste Lepage, Les cafés artistiques et littéraires de Paris, p. 129-138, 1882. (francès)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Café de la Régence |
- Ampli assaig sobre la història del Café de la Régence (anglès) [Consulta 18 desembre 2009]
- El Café de la Régence[Enllaç no actiu] (Mayer/Guerrero) (castellà) [Consulta 18 desembre 2009]